LA SOLITUD DE ZAPATERO

Entre rumors d’una profunda remodelació de l’executiu central que podria deixar fora De la Vega i Solbes, Zapatero s’enfronta per primera vegada a una situació de difícil sortida. El president de les promeses incomplertes, que va decidir ser investit en majoria simple, prescindint de l’aritmètica més bàsica, per analfabetisme o per xuleria,  es troba ara que la seva política maldestre i menyspreativa l’ha portat a l’atzucac de trobar-se completament sol. Ja ni la traïció dels 25 diputats del PSC, que paradoxalment voten en contra de propostes legislatives del propi PSC a Catalunya, li serviran ara per seguir governant amb la falta de paraula i la poca elegància  que el caracteritzen.

Un executiu sense capacitat legislativa suposa mantenir tres anys més un govern inoperant, políticament mort, suposa acceptar l’inici d’una era on les propostes de llei seran tombades de manera sistemàtica. I és que Zapatero, lluny de fer una política de consens, ha exacerbat la paciència dels ciutadans que hem vist com ens han mentit reiteradament de manera deliberada. On és l’Estatut, traspassos de rodalies, aeroports, finançament, inversió per compensar les balances fiscals... Hauria de ser perceptiu als mítings dels socialistes acabar amb un advertiment que digui: “Atenció, totes les promeses que acaben de sentir probablement no es compliran”.

Qui la fa, la paga. Aquesta és la valuosa lliçó que haurà d’aprendre el president del govern si vol sortir una mica airós dels anys que li queden per governar, Déu vulgui que siguin menys que més, però tanmateix ningú pot obviar l’encarcanat escenari polític que estem vivint. Alguns es preguntaran si en la situació actual és productiu  dur a terme una oposició severa que eviti l’acció de govern. Però el que s’haurien de preguntat és si l’acció de govern és productiva en l’actual situació de crisi. Els qui creuen que s’està actuant des d’un prisma destructiu, per pur revengisme s’equivoquen completament. N’estem farts que ens inflin a informacions falses que ni ells mateixos poden assegurar; des del tabú de la paraula crisi a les múltiples revisions del creixement de l’economia fins el que suposo que és l’últim que s’ha publicat on es dubta de la recuperació en el segon semestre d’any, per no parlar ja del nombre d’aturats i les previsions d’aquestes quantitats que no paren d’inflar-se en cada compareixença del ministre Corbacho.

Des de la crítica constructiva, des de l’oposició seriosa, no consentirem que el senyor Zapatero continuï gaudint d’impunitat. El farem esclau de les seves promeses, tenim una posició de força renovada i moltes ganes de posar-lo a la picota.