DE CALÉS I ESBATUSSADES

Andalusia, comunitat autònoma governada des del 1990 pels socialistes, rebrà en concepte de deute històric 1204 milions d’euros addicionals un cop entri en vigor el nou sistema de finançament territorial. L’acord s’ha establert amb dos dies d’antelació a la data límit que fixava l’estatut andalús. Zapatero i el socialisme espanyol han hagut de subsanar un deute de gratitud en un dels seus feus històrics. Òbviament celebro que el poble andalús hagi aconseguit el que nosaltres en 8 mesos de retard de la data límit no hem aconseguit ni arribar a plantejar. No tan sols això sinó que el Conseller Castells, una mica fart de que li prenguin el pèl s’està plantejant trencar qualsevol mena de negociació. En la sospitosa cordialitat de l’acord bilateral espanyol-andalús s’hi amaga l’obscura intenció de fer-nos delir, de fer-nos precipitar, de forçar-nos a acceptar una almoina al·legant que les arques estan buides. I això, malauradament, és intolerable.

La hipocresia i el cinisme dels socialistes els porten a vanagloriar-se de les accions de govern dutes a terme,quan el més destacable dels seus anys al govern han estat els quilòmetres de canonada que van fer enfrontar mig país amb l’altre.

L’actual govern català no és capaç de tirar endavant una llei d’educació que ha de posar fi als actuals problemes de l’ensenyament a Catalunya i que en principi compta amb el suport de Convergència, conscient de la necessitat de consens en temes que afecten  a  sectors fonamentals. Tanmateix la incapacitat per incomunicar  del Conseller Maragall està fent que el sector del professorat no senti acollides les seves demandes. Un govern d’esquerres que paradoxalment s’esbatussa amb un sector que tradicionalment li ha estat favorable. Per no parlar del món universitari a qui sí que s’esbatussa literalment. Ja no ens sorprenem de les recurrents intrusions de la policia autonòmica als recintes universitaris amb el beneplàcit de les autoritats universitàries. Lluny queden els dies on ens estranyàvem i repudiàvem l’acció policial dins els recintes universitaris, com la funestament famosa visita d’Aznar a la Universitat Autònoma. Les dures càrregues policials contra els estudiants anti-bolonia i que s’han endut algun periodista pel mig, no són des de cap punt de vista justificables i fan que una gran massa d’universitaris de per si despreocupada comenci a empatitzar amb un moviment fins ara bastant minoritari, agreujant una situació que fins ara era controlable. Alguna cosa falla al nostre sistema quan els qui es preparen per treballar per aquesta societat topen amb les porres quan simplement pretenen fer notar la seva veu. Suposo que un escarmentat Saura ha desistit de fer declaracions i ho ha deixat en mans del Director General de la Policia, un tal Olmos.

Tot plegat un despropòsit. Oriol Pujol ja ha dit que "la millor manera que té per allargar la vida del Tripartit és no resoldre el finançament”. Pensin i reflexionin a veure fins quan pot durar tot plegat.