Un premonitori Artur Mas advertia a la militància del PNB de què podia ocórrer en cas de no sumar suficients vots per poder anar en solitari. Mas coneix el menyspreu dels socialistes a la legitimitat de la victòria, coneix dels cops d’estat institucionals, però malgrat les seves advertències, malgrat que el PNB va obtenir més escons que en els passats comicis, tot sembla ja resolt. Amb pactes antinaturals, instrumentalitzant la justícia com a eina d’aniquilació democràtica que ha deixat fora de les urnes més de 100.000 electors, difamant i imputant el contrari, amb la higiene democràtica que els caracteritza, novament els socialistes usurparan el que per ells només és un nou govern autonòmic més per la col·lecció.El més interessant del cas, tanmateix, és com pot influir al panorama polític espanyol que el PSE arribi al palau de Ajuria Enea. Cal recordar que el PNB és el màxim avalador de Zapatero al Congrés i aquest suport que li ha tret les castanyes del foc en més d’una ocasió al president espanyol de ben segur desapareixerà i es pot convertit en un assot contant a la seva nefasta gestió. La pregunta que cal fer-nos és si Zapatero va prorrogar l’acord de finançament fins passades les eleccions basques per coaccionar el suport del partits catalans al Congrés de Madrid. D’entrada que amb CiU no hi compti, no serem còmplices ni cedirem al xantatge d’un espanyol que incompleix sistemàticament les seves promeses. Recentment s’ha sabut que el Pla de rodalies que s’ha aprovat només preveu una inversió de 4000 milions, mentre Zapatero s’omplia la boca en campanya electoral dient que duplicaria la inversió de rodalies de Madrid aportant 10.000 milions.
El partit popular i el partit socialista compartint creuada patriòtica per recuperar íntegrament el suelo nacional. Paradoxalment els partits nacionalistes s’han convertit en els màxims garants de l’estat autonomista; no des del seu propi govern, sinó des del Congrés dels Diputats, les representacions quasi simbòliques que ostenten a la capital del Reino són ara mateix l’únic escull que ens separa del bipartidisme. Mai les consciències nacionals que no concebem l’estat espanyol com a nostre havíem estat tan desprotegits del centralisme i l’assimilació.
2 comentaris:
Sincerament els socialistes em fan fàstic i ràbia. Perquè són uns rabiosos, perden DUES eleccions (Catalunya i Euskadi) i no es reconeixen perdedors no, s'alien amb partits d'ideologies tant diferents (com ERC i PP) i tot per fer fora als nacionalistes del govern. Que s'han cregut aquests?? Però ara s'ho trobaran, si ells putejen als nacionalistes els nacionalistes no els apoien al congrés i... GOVERN INESTABLE, SENSE SUPORTS...
Hola Adrià i benvingut,
Comparteixo la mateixa animadversió que sents pels socialistes. És vergonyós. Crec sincerament que el model d'estat actual acabarà absorvint tots els nacionalismes i estem condemnats, si les coses segueixen així, a una lenta però segura desaparició.
Al Congrés per suposat que ni amb pintura... però ja veurem com van les coses; em temo que tenim les perdre.
Publica un comentari a l'entrada