ETA ha aconseguit ser la pitjor lacra de l’estat espanyol durant l’últim mig segle. S’han superat crisis econòmiques, una dictadura, el efectes de la immigració descontrolada, però encara no s’ha aconseguit que cessi el número de morts absurdes en mans de delinqüents que no contemplen ni s’han plantejat treballar en democràcia i que atempten contra el principi de llibertat ideològica i pluralisme polític que haurien d’imperar per sobre de la mateixa constitució.La lluita contra ETA s’ha reduït al terreny policial, s’ha suprimit el diàleg i em temo que l’agònic final de la banda terrorista es saldarà amb més morts. Si des de les institucions administratives i judicials s’opta per eradicar tots els moviments socials i polítics que arrossega l’esquerra abertzale estem deixant una única via d’expressió per aquest col·lectiu, la violència. El que ens hem de plantejar és si com a estat de dret podem il·legalitzar la veu d’un col·lectiu per minoritari que sigui sempre i quan respecti les normes del joc democràtic. Em preocupa que l’estat policial supleixi l’estat de dret quan les coses no ens agraden, no cal ni recordar els precedents en terrorisme d’estat, però si som responsables el que no podem fer és atiar les brases sense esperar que en salti alguna espurna.
La conjuntura política al País Basc és segurament més complexa que la que vivim els propis catalans, el Tribunal Constitucional els hi ha negat el dret a la consulta, el dret a preguntar entre la seva societat què desitja per el futur. Evidentment la Constitució pot ser sagrada, però estic segur que caurà abans que la voluntat dels bascos per constituir-se com a poble sobirà.
El que està clar és que mai es pot acabar amb el diàleg i la discrepància política, mai s’ha de tancar la porta a l’entesa, a l’acord. Ha quedat demostrat al llarg de la història que la repressió l’únic que ha fet és escampar més el germen de la reacció i a qui ni li han deixat fer servir la veu, l’únic que li ha quedat ha estat la mà.
3 comentaris:
Sóc l'Agell! Tens raó amb el que dius. Som capaçoc de combatir crisis financeres, dictadures, immigracions descontrolades, etc. Pero ETA s'ha convertit en un problema que mai hem conseguit trobar-li una sol.lució. El que hem de combatir és la desunió política i ajudar a aconseguir del que parlen tan com el Pacte pel Terrorisme, perque molt pacte pero poc fe,.
Salut!
jmagell.blogspot.com
Hola Joan,
La independència és una opinió tant respectable com un altra. Però les pistoles es combaten amb pistoles.
ETA no és un problema polític, bé, no hauria de ser-ho. Hauria de ser un problema exclusivament de seguretat.
Per mi un tio armat reclamant la independència mereix el mateix tracte que un yonki robant un banc.
Aralar, sectors del PNB, que tots els independentistes s'uneixin en una sola veu que defensi la seva causa des de l'Estat de Dret.
Els etarres no mereixer més que la presó.
Hola Joan,
simplement crec que alguns s'haurien d'aplicar l'última frase que dius:
El que està clar és que mai es pot acabar amb el diàleg i la discrepància política, mai s’ha de tancar la porta a l’entesa, a l’acord. Ha quedat demostrat al llarg de la història que la repressió l’únic que ha fet és escampar més el germen de la reacció i a qui ni li han deixat fer servir la veu, l’únic que li ha quedat ha estat la mà.
Per altra banda, mai, mai, s'ha d'utilitzar la violència. E.T.A ha demostrat que és l'ovella negra de qualsevol nacionalisme.
Publica un comentari a l'entrada