Absorts en el qui dia passa any empeny, canviem l’últim dígit de l’any per 
remetre’ns novament en la certera sensació de permanència immòbil en tots els àmbits de la política. Els dies passen i romanem presos del mateix estaticisme desalentidor; presos de la política abstencionista.
Seria un exercici inútil descriure novament les nefastes accions governatives. Simplement serviria per remetre’ns a obvietats que tots en major o menor mesura hem sofert en pròpia carn. El 2007 serà recorda per la vergonya i humiliació a la què ens hem vist sotmesos per part del nostre propi govern. Serà recordat com l’any que les nostres pròpies institucions ens van girar l’esquena.
Però mirem cap al futur, el 2008 auguro que serà un any políticament molt interessant: tenim unes estatals al març, un estatut pendent de ratificar, i molts canvis interns dins els partits que buscaran la seva nova ubicació després de les eleccions. És fonamental que tots, malgrat el desencís que duem, siguem partícips d’aquest nou cicle polític que ens espera.
Recuperar la il·lusió amb i per a la política és sens dubte el propòsit que aquest any ens hem de marcar entre tots. El desprestigi de la política actual ha de passar anecdòticament com una amonestació de la societat a una classe política dirigent que ha sofert el desgast del relleu generacional post-transició. Superada aquesta època hem de tornar a veure el polític com l’artista que és capaç de materialitzar el somni d’una societat, com aquell qui no permetrà la transmutació dels seus valors sota cap precepte: ni electoralista, ni partidista.
Si tots augmentem les nostres expectatives i deixem de conformar-nos amb uns mínims denigrants, haurem fet sense saber-ho el primer pas per guarir una política ferida de mort. L’exigència és la clau, apreciats lectors, perquè aquest 2008 rebem de manera justa i equànime el que es mereix una terra desolada per un poble que mai ha comprès les nostres inquietuds.
Feliç any 2008
remetre’ns novament en la certera sensació de permanència immòbil en tots els àmbits de la política. Els dies passen i romanem presos del mateix estaticisme desalentidor; presos de la política abstencionista.Seria un exercici inútil descriure novament les nefastes accions governatives. Simplement serviria per remetre’ns a obvietats que tots en major o menor mesura hem sofert en pròpia carn. El 2007 serà recorda per la vergonya i humiliació a la què ens hem vist sotmesos per part del nostre propi govern. Serà recordat com l’any que les nostres pròpies institucions ens van girar l’esquena.
Però mirem cap al futur, el 2008 auguro que serà un any políticament molt interessant: tenim unes estatals al març, un estatut pendent de ratificar, i molts canvis interns dins els partits que buscaran la seva nova ubicació després de les eleccions. És fonamental que tots, malgrat el desencís que duem, siguem partícips d’aquest nou cicle polític que ens espera.
Recuperar la il·lusió amb i per a la política és sens dubte el propòsit que aquest any ens hem de marcar entre tots. El desprestigi de la política actual ha de passar anecdòticament com una amonestació de la societat a una classe política dirigent que ha sofert el desgast del relleu generacional post-transició. Superada aquesta època hem de tornar a veure el polític com l’artista que és capaç de materialitzar el somni d’una societat, com aquell qui no permetrà la transmutació dels seus valors sota cap precepte: ni electoralista, ni partidista.
Si tots augmentem les nostres expectatives i deixem de conformar-nos amb uns mínims denigrants, haurem fet sense saber-ho el primer pas per guarir una política ferida de mort. L’exigència és la clau, apreciats lectors, perquè aquest 2008 rebem de manera justa i equànime el que es mereix una terra desolada per un poble que mai ha comprès les nostres inquietuds.
Feliç any 2008
8 comentaris:
Trobo més interessant la política surcoreana que l'espanyola. Imagina't com anem!
Joan, segur que aquest 2008 ens durà sorpreses agradables, i a partir de les eleccions del mes de març,començarà la defunció del tripartit, ja veuràs com caurà arran del resultat de les eleccions. I si com sembla CIU pot ésser decisiva, qualsevol pacte passa pel finiquito del govern tripartit de Catalunya.
De moment les desagradables, ja les tenim. Un serveis públics que no funcionen, sanitat i ferrocarrils. I un president supeditat al PSOE. Almenys espero què al març la cosa millori.
Hola a tots!
Cesc et veig una mica desanimat! que la política surcoreana està molt bé... però aquí poc a poc estic segur que tornarem a recuperar la classe i l'elegància!
Quim, clar que sí! les estatals són un punt d'inflexió. No sé exactament quin politòleg deia l'altre dia que aquests anys hauran anat bé perquè la gent s'adoni de com es poden arribar a espatllar les coses amb el poder a les mans de segons qui!
Josep, si nosaltres no som capaços de creure en un futur millor estem condemnats a una cadena de fracassos sense fi! Segur que el 2008 serà un gran any...
He entrat aquest bloc anant de link en link. I m'ha agradat.
Pitjor que l'any 2007 dubto molt que hi vagi. Ara bé: tot és possible...
Bon any 2008.
www.guillemcarol.cat
Digue'm simplista, però si al 2008 Mas no és president, Catalunya quedarà en la memòria dels qui la vam sentir en èpoques passades. Montilla l'està convertint en una sucursal del govern ZP. Espero que el 2008 aporti la llum que el País necessita.
Hola Guillem, benvingut! Celebro que t'hagi agradat... el 2008 segur que anirà millor.
Aquí tens les portes obretes als teus comentaris
Roger, bon any!
No és simplista el què dius, certament la idea d'aquella Catalunya d'en Pujol cada dia que passa es troba més allunyada de la nostra percepció del present.
Però jo tinc l'esperança que mentre quedi un sol català que hi cregui la idea no haurà mort. Malauradament Mas no crec que sigui President el 2008... però nosaltres hem de mantenir la mateixa intensitat de lluita i un esperit crític a més de molta paciència per suportar totes les pedrades que de ben segur ens cauran durnat aquest any!!!!
Sí una vegada ho vam aconseguir, ho podem tornar a fer!
Publica un comentari a l'entrada