Recentment s’han fet públics uns informes procedents de Moncloa instant al PSC a explotar la seva faceta catalanista amb la vista posada a les pròximes estatals. Heus aquí la gran paradoxa! Un PSOE a qui li feia nosa els socialistes catalans i que va forçar al límit perquè Maragall plegués d’una manera insòlita i humiliant, ara pretén que els socialistes de Catalunya representin un sainet amb la senyera per teló.
Per dur a terme aquest propòsit, que em permetré qualificar de deshonest i fraudulent, han planificat un escrupolosa campanya de desgast i erosió que té la finalitat d’aquí al març d’incrustar en els nostres capets de catalans una idea de país plural i federal, sense tenir en comte que fa 4 anys ens van enganyar a tots amb el mateix discurs i sense considerar que tots hem pogut apreciar la valentia de Zapatero a les primeres de canvi. Un Zapatero que no ha dubtat a arremetre contra Catalunya i a deixar-la oblidada quan ha vist perillar els seu vot més patriòtic. Aquest individu ens ha fallat, ens ha decebut amb “Z” amb “S” o amb “Ç” si vol, per molt somriure que hi posi la seva gestió governativa pel que Catalunya respecta ha estat vergonyosa.
Per tergiversar tot això ens han posat una rosseta de cap de llista que idolatra al “Jose Luís” fins a uns extrems que em produeixen una veritable por; em recorda als dogmàtics islamistes que més enllà de la raó estavellen avions en nom d’un líder.
Montilla també s’apunta a l’orgia de disbarats socialistes fent-se la foto i pronunciant un discurset en l’aniversari de la mort de Macià: bastant trist tot plegat. Però com si el panorama no fos prou lamentable, les crítiques del discurs socialista van enfocades a partir d’ara a escampar a bombo i plateret que si CiU treu els suficients vots pactarà amb el PP.
Mirin senyores i senyors socialistes, nosaltres no pactarem amb el Partit Popular. Seria vergonyós que donéssim el govern a un partit, que tesis econòmiques a part, s’ha centrat en els últims anys a crear un clima de crispació contra Catalunya. A Convergència no pretenem el nostre suïcidi polític... si és per nosaltres els populars no manaran. El problema que tenen és que potser vostès tampoc tindran prou força per governar amb solitari i per això NECESSITEN guanyar vots en un territori al qual han maltractat per la seva ineficàcia i inutilitat.
Sapiguin des d’aquí que la nostra força al Congrés servirà exclusivament per fer sonar la veu de Catalunya en una cambra que tolera la injustícia territorial, si ens donen la seva confiança farem valdre els nostres Drets, exigirem sense condicionants que s’acabi l’espoli fiscal al que estem sotmesos i acabarem d’una vegada amb la humiliació d’una terra per part de gent que l’estima únicament com una mera premissa electoral.
JOAN GÜELL i SERRA (NC 27/12/07)
9 comentaris:
Endavant, comenta!
(fins al 8 de gener estaré una mica off per anar responent però en la mesura que pugui ho intentaré!)
no es que tingui especial simpaties cap a Espanya, però crec que caldria ser prudents a l'hora de pronosticar possibles pactes, que si amb aquests no, que si amb els altres potser...
El PP ha fet més per Catalunya que el PSOE i tu com a persona intel·ligent ho saps. El PP tenim les coses clares. No juguem a dir una cosa per fer l'altra. No enganyem, i des de la nostra posició hem actuat de manera positiva per Catalunya. Amb Aznar amb majoria absoluta la inversió de l'Estat a Catalunya va ser la més elevada, els pactes CiU+PP van ser d'allò més positius i podria continuar.
Què passa? El PP es posiciona contra l'Estatut i això ja automàticament vol dir que el "PP va contra Catalunya". Sembla que oblideu tot lo positiu que el PP ha estat per Catalunya i només us quedeu amb aquest missatge, que anem contra Catalunya i som crispadors (a saber perquè).
El catalanisme pel PSOE no és res més que una estratègia. Serveix per rascar 4 vots. Juga amb els sentiments i sembla que tant us fa! No pactareu amb el PP? Molt be, molt xulos, ara bé, sigueu tant xulos de dir que no pactareu amb el PSOE. És indecent que digueu que no pactareu amb el PP i encanvi amb el PSOE tingueu les portes obertes, quan el primer partit no fa servir el catalanisme de disfressa i el segon sí.
Per desgràcia o no. En Cesc té raó el PP ha fet més per Catalunya què el PSOE a nivell d'inversions.
Jo, ja us ho he dit a vosaltres què no m'agrada gens la idea de pactar amb els uns o els altres.
És simptomàtic. Què el PSOE hagi defenestrat i a tots els catalanistes del PSC i hagi relegat de l'aparell dels partit els membres de l'esquerra caviar i el PSC ara sigui més espanyolista què mai.
Ara què treuen la senyereta ho hem de veure com a maniobra per captar 4 vots i el "despertar" del federalisme, en el què no creuen, per part dels què parlen de la crosta nacionalista. Jo ho veig com a un intent d'oferir un contrapunt davant la creixent desafecció amb Espanya i el creixement de l'independentisme social.
Però això me recorda a la seva campanya per les europees que per una banda prometien un cosa en el vídeo de campanya en català i el vídeo en castellà no apareixia.
Cesc: No negaràs que la Federació catalana del PSOE amb els seus escuders i deixebles de Goebbels. No s'estaran de fer servir i repetir incessantment l'eslogan: Què ve la dreta!! Aturem la Dreta!!
Per desgràcia hi ha gent que és mobilitza amb eslogans d'aquesta simplicitat i estupidesa. Al igual Que igualar a CiU i el PP.
CIU si es decisiva a Madrid, que esperem que ho sigui pactarà amb el partit guanyador de les eleccions, si aquest accepta les nostres condicions. i perquè això es doni, tant PP com PSOE hauran de baixar una mica els fums i pensar que per governar qualsevol dels dos ens necessitarà a nosaltres, i ara per ara, ho tenen difícil tant el PP com el PSOE.
Josep, avui al Diari de Tarragona la senyora Floría del PSC ja ho deixava anar "CiU i PP van de la ma sempre que poden". Nosaltres no tenim cap problema en dir que estem més propers a un partit que un altra. El que haurieu de fer vosaltres els convergents és dir que si alguna vegada heu pactat amb el PP ha estat totalment positiu. Sembla que us avergonyiu de convergir amb el PP amb certs temes. Sembla que el que voleu és agradar a ERC o PSC. No ho dic ni per tu ni pel Quim doncs els dos ho accepteu, però el que es respira a CiU és un rebuig total al PP quan hem fet molt per Catalunya.
Si tant nacionalistes sou deixeu clar al PSOE que no permetreu que s'utilitzi el catalanisme com un instrument més.
I sí Josep, ara toca escoltar els crits histèrics de "que viene la derecha y os quitará las pensiones" "cuidado con los capitalistas" i més imbecilitats més que lamentablement moltes ments blandes se les creuen.
HOLA FAMÍLIA!
en resposta una mica a tots:
Certament pronosticar pactes i resultats no és pas bo i amés diuen que porta mala sort. Els meus vaticinis segurament es correspondran poc amb el que la direcció decideixi.
Personalment penso que si a nosaltres a Catalunya ens agradaria que se'ns respectés com a llista més votada, hem de predicar amb l'exemple. Tanmateix, hem de fer respectar la veu de Catalunya a Madrid, i per això no hem d'oblidar cap de les ferides que ens han fet a tots i a cada un de nosaltres. No crec tant que sigui un tema de fer una llisteta i apuntar els inputs i els outputs de cada partit...
Però en la línia del que deieu l'esquerra tornarà a reccòrer a arquetips suats que causen el mateix efecte que posar sal en una ferida... no deixar que el temps cicatritzi sentiments molt llunyans és perjudicial per la vida democràtica d'aquest país.
Cesc, no tinc res en contra del teu partit, és més ara mateix és l'opció que més m'agrada. Si es vegéssin gestos de conciliació amb Catalunya (gestos seriosos i veritables que suposarien un punt de vista renovat) amb una bena als ulls us donaria el govern.
Deixeu-me disculpar novament per haver tardat tant en respondre els comentaris i us agraeixo que tot i sabent que no respondria fins tard haguéu entrat igualment al bloc
Publica un comentari a l'entrada