Que Convergència i Unió estigui en boca de tots no 
deixa de ser un senyal inequívoc de l’estret marge de resultat que hi ha entre el dos gran partits a Espanya. És alhora una perillosa tasca a gestionar d’aquí al març; doncs els aparents trastorns de bipolaritat que sembla que sofreixen socialistes i populars provoca que sigui una labor encomiable per part de Convergència fer qualsevol declaració i no entrar, al mateix temps, al sac de la demagògia, que tot indica que serà l’argumentari bàsic de campanya de PP i PSOE.
deixa de ser un senyal inequívoc de l’estret marge de resultat que hi ha entre el dos gran partits a Espanya. És alhora una perillosa tasca a gestionar d’aquí al març; doncs els aparents trastorns de bipolaritat que sembla que sofreixen socialistes i populars provoca que sigui una labor encomiable per part de Convergència fer qualsevol declaració i no entrar, al mateix temps, al sac de la demagògia, que tot indica que serà l’argumentari bàsic de campanya de PP i PSOE.I mentrestant des de Catalunya sembla que el govern d’entesa s’hagi conjugat novament per iniciar la seva campanya d’enderroc de CiU cara les Estatals, doncs veuen amb resignació com aquells qui un dia els van emparar en la il·legitimitat d’un govern perdedor, com necessiten ara de la força que van marginar.
La hipocresia d’ERC es fa palesa cada dia que passa, sense saber sortir de l’atzucac on s’han posat. Els seus dirigents veuen perillar la única raó que tenien per seguir amb la nefasta coalició perdedora: el cadirisme inverosímil que sembla que encara no els hagi permès sanejar l’economia del seu partit. Recordo com quan la JNC tenia Carles Campuzano a Madrid (hi encara li tenim però ara per CDC) i les gestions que van permetre que Aznar abolís el servei militar obligatori. ERC té molts diputats joves a Madrid, i l’únic que han après a és a abaixar-se els pantalons davant del nou tòtem republicà, ZP.
Tenir la capacitat de formar el govern d’Espanya és quelcom que no és gratuït; el peatge passa des de l’exigència de respecte a la llista vencedora, fins al respecte a la pròpia nació catalana. El ventall d’exigències, en el moment d’austeritat que passem, és ampli. Malgrat tot, no hem d’oblidar el conte de la lletera, i per tant fer una aposta a cegues per unes eleccions que molta gent no considera les nostres és aferrar-se de manera massa necessitada a una circumstància que ens pot portar a l’autocomplaença de la venjança o a la humiliació estrepitosa. Sempre ens quedarà si les coses van maldades el debat que s’haurà generat, i la reflexió en veu alta de dirigents que necessiten la fustigació de la societat catalana i la humilitat pròpia d’un líder amb vocació de servei, i no la petulància i el menyspreu Zapaterista.
Joan Güell Serra (NC 11/01/08)
11 comentaris:
Páguese por este cheque al partido _________ la cantidad de ________ euros.
Causa subyacente: cesión de escaños para que no nos escoñen.
Por este pagaré me comprometo a subir las pensiones, a bajar los impuestos, a mejorar la educación y a arreglar las infraestructuras.
¿A quién se lo endoso?
Letra de cambio a la orden: Vamos a dar una ayuda a los jóvenes consistente en una renta media de 210 euros mensuales ¡Que rule!
(a cambio de vivir peor de lo que estás)
Librado: el partido
Endosante: el político
Tenedor: el ciudadano
Avalista: nuestros tributos
Vencimiento: el día que el domingo caiga en lunes
Molt bo!!! Si al final un bon polític haurà de ser treballador de banca... percentatges per aquí... els xecs regal de Solbes... mira l'altre dia vaig anar a la Caixa i vaig demanar un Crèdit Montilla, el banquer no sabia ben bé que volia i somreia i li vaig explicar que jo també volia un crèdit d'aquests que el demanes i no l'has de tornar...total que vaig marxar sense els diners!
Però ara seriosament, no es tracta tant d'afavorir interessos partidistes de manera recíproca, com poder donar el govern a un partit compromès en una actuació responsable...Tinc ganes de veure el Zapatero al Majestic i de sentir-lo parlar català en l'intimitat (està clar)
Joan, m'agradat el teu post, com gairebé tots els que publiques, només una petita correcció, quan campuzano secretari general de la JNC va promoure la abolicio del servei militar i es va crear l'exercit profesional i voluntari, el president del govern era Jose Mº Aznar.Quant el PP no tenia majoria absoluta i depenia del suport de CIU.
Merci Quim, ara mateix faig la rectificació al post. Però de fet, encara més a favor de no expedir xecs en blanc, donar un govern ha de suposar ser partícep de les decisions d'aquesta índole...la veritat Quim és que quan va passar això ja encara era unamica petit!! jeje
Joan ets una crac...res a dir!!!
Felicitats per el us de la paraula atzucac es el segon cop que la veig en un article...FELICITATS! per l'article...
Molt bona aquesta analogia, de ben segur que em farà recorar que m'haig de passar pel teu bloc més sovint. És de capital importància que CiU tingui una majoria que permeti fer de bisagra, poguent pactar amb el PSOE o el PP (si treuen el recurs de l'Estatut, és clar), si ens necessitéssin podríem exigir cotes d'autogovern més altes per Catalunya i deixariem en una incompetència evident a Esquerra, que a banda de cridar 4 consignes barates i postieriorment baixar-se els pantalons per calentar la cadira només saben carregar contra "els 23 anys de Pujolisme". Des de l'oposició CiU seria molt més important que ERC al govern. No els hi farà cap gràcia saber que no son rés mes que la Nul.litat personificada.
El PSC, amb la Carme Chacón, al davant, té la barra de dir que "CiU ha de reconèixer que votar PSOE o PP no és el mateix" amb això li dóno la raó, mentre uns mostren la seva cara més anticatalanista els altres menteixen, dónen 4 copets a l'esquena i somriuen en nom del "Talante". Chacón, s'ha oblidat del "apoyaré la reforma del Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya".?
Sr Víctor Buisan tu sí que ets un crac!!! t'he de fitxar de manera imminent... ja parlarem (soparet a Andorra i deprés una visita al Panamà)
Queda pendent!!!
Hola Joel, benvingut de nou!! Esperança i seny és el que ens fa falta per aconseguir aquest context polític que resultaria francament divertit pel grau de perversió que comporta!
ERC ha de tornar al lloc que ocupava fa una quants anys, representació simbòlica d'un catalanisme dogmàtic i gràcies. Ha quedat clar que no estaven preparats per governar... la prova és que se'ls han "treballat" (siguem políticament correctes per tot arreu. I no és que hagin pecat d'ingenuus sinó que s'han passat de llestos.
Pper cert, crec que simplement retirar el recurs contra l'Estatut no és suficient perquè el PP és quedi amb les mans netes, seri al meu entendre un primer pas per iniciar un veritable gir conciliador amb Catalunya... és una llàstima (per ells) que ens ho posin tant i tant difícil.
Hi tant, és una llàstima que ens ho posin tan difícil, es millor pactar amb la dreta liberal que amb el progresisme "boy scout". Però tal i com estàn les coses...el PP s'ho ha de currar molt.
Modestament has donat a la clau del tema. Crec que ciu, per coherència hauria de donar suport al partit que més vóts hagi tret. Cal condicionar el partit majoritari per evitar nous atacs al País, vingui del centre-dreta o del centre esquerre espanyols.
Hola Roger!
l'últim comentari que em vas fer anava una mica en la línia d'aquest últim, potser em titllaves una mica d'agoserat pel no rotund que pronosticava amb un pacte amb el PP.
Tinc la sensació, i em permeto la confiança, que és una opció que em sembla que no et desagrada... jo personalment em sento més identificat amb les tesis econòmiques del PP que amb les dels socialistes i la política socialista en general, la qual no em fa res dir des d'aquí, que em repulsa i la menyspreo.
Que donar la governabilitat d'Espanya ens serveixi d'arma de coacció per evitar el maltractament de Catalunya vingui d'esquerra o de dreta em sembla una idea molt interessant i no me l'havia plantejada així encara.
Però des d'aquí dic que si donem el govern al PP (i pensa que és una cosa que m'agradaria) crec que la ciutadania de Catalunya no ho entendria i ho pagaríem a un preu molt car. Amb això no estic subestimant la capacitat de comprensió de la població catalana, per nosaltres que seguim el dia a dia polític i que dediquem una estona al dia a la reflexió en clau de partit, aquesta decisió ens resultaria més o menys comprensible, però a la població distant de la política (que és la majoria) no crec que entenguessin aquesta decisió...reso si et sóc franc perquè no guanyi el PP, perquè ens posarien en un comprmís difícilment superable!!!
Publica un comentari a l'entrada