SENAT A L’ACCIÓ!

Últimament el Senat està agafant un paper inesperat, i que personalment qualifico d’oportú i esperançador per una cambra de 2a lectura, la popularitat de la qual es trobava en ple declivi. Paradoxalment, ha estat aquest vell òrgan erràtic el que s’ha erigit com a institució potencialment més útil per fer front a l’acció governamental. Una situació de la política espanyola que evoca inevitablement a la situació als EUA on els demòcrates estan aconseguint entorpir veritablement la política de l’executiu de Bush.

No s’entendria d’altra banda la monumental enfadada de Solbes per el veto als pressupostos, un veto promogut per els partits catalans. Solbes amenaçava contant els diners que deixaria de percebre Catalunya per el retard en l’aprovació dels pressupostos, però l’acció promoguda des del Senat era una mostra de menyspreu per uns pressupostos poc ambiciosos en relació al que estipula el nou Estatut. Uns pressupostos forjats des del pactisme partidista dels socialistes.
Però és que el Senat a més a més ara es permet reprovar ministres, fet que se’ns dubte no deixa de tenir cap conseqüència més enllà de les pròpies simbòliques sense cap efecte pràctic. Tot i així mostra la nota curiosa d’un organisme legislatiu que s’està omplint de cares il·lustres de “pre-jubilats” de la política espanyola.

És positiu per tant que el Senat hagi adquirit un nou rol més dinàmic en la vida política espanyola. Sens dubte la visió del Senat com un òrgan de veu de les autonomies s’està fent possible gràcies a un PP opositor al Congrés i vencedor al Senat que està contribuint a que els partits nacionalistes duguin a terme les seves més íntimes perversions a l’executiva de Zapatero.

Així que brindem aquestes festes per el Senat, que passa oblidat i inadvertit, però que a poc a poc està agafant un pes rellevant en la tasca d’oposició al govern.

Els desitja un bon Nadal,

(Joan Güell i Serra 21/12/2007 N.C.)