27 de gener, 2011

CRÒNICA DELS 2 ADÉUS

No per esperat i previsible, l’anunci de l’adéu de Zapatero a aquestes alçades, quan encara resta bona part de la legislatura per davant, no deixa de provocar certa estupefacció i afegeix, si hi cap, una aurèola melangiosa a la trista figura dels president de l’estat. Que fa temps que no governa, que es limita a complir les directrius d’Almunia i ha perdut tot protagonisme en pro d’un Rubalcaba que serà l’encarregat d’evitar la majoria absoluta dels populars. En teoria, un encàrrec temporal consistent en intentar aguantar els resultats i propiciar la transició dins el partit. Però sovint s’ha vist que aquestes prerrogatives tendeixen a perllongar-se inexplicablement en el temps. Doncs per què no unes eleccions anticipades, si tot està tan clar? Es preguntaran alguns de vostès. Però el cert és que mai hi ha pressa a l’hora de la segura claudicació, i mentrestant, n’hi ha molts que es segueixen aferrant a l’onírica esperança dels brots verds.

Però sens dubte, més enllà de les ja habituals envestides de socialistes i populars, aquesta setmana el focus periodístic s’ha centrat en l’editorial del President Pujol. El difícil camí de la independència o el fàcil camí de la rendició, deia. Particularment, no em puc mostrar sorprès per les paraules del President; doncs en àmbits d’actes més privats i sense premsa, alguna vegada ja havia manifestat aquestes reflexions. “ Se m’acaben el arguments per rebatre els qui em diuen independència” li havia sentit dir. Tenint en compte que les paraules del President mai passen desapercebudes, alguns podran pensar que són més una advertència per la resta de l’Estat que un propòsit en sí. Però jo vull creure, que essent un dels millors coneixedors del pols i l’ànima del país, les seves paraules no són en va. Com ja els he dit en altres ocasions, l’amenaça centralitzadors i homogeneïtzadora és veraç, de fet l’ofensiva fa dies que va començar. El que és innegables és que les seves paraules contribuiran a atiar les brases d’un debat que és més necessari que mai i permet a alguns sentir-nos més còmodes, allunyats d’aquells que volen monopolitzar l’independentisme a través del populisme barat i l’estirabot, i que creiem que és una qüestió prou important per no supeditar-la simplement a un mal context econòmic. Com propugnava el mateix President Mas, en el seu projecte de transició nacional, l’únic límit al dret a decidir és el que una majoria suficientment àmplia estableixi. Sens dubte les paraules del President Pujol ajuden a que a dia d’avui, aquesta majoria sigui una mica més gran.

Cap comentari: