03 de febrer, 2011

DEL LÄNDER ESPANYOL A L’AMBICIÓ CATALANA

No puc deixar de sorprendre’m cada cop que contemplo la submissió de l’estat espanyol a les directrius polítiques que imposen França i Alemanya. És curiós com la mansa bèstia entoma agraïda la humiliació i denigració de la seva sobirania. I és que si sotmetéssim a teràpia a aquest brau que ens envesteix setmana rere setmana, ens adonaríem que tots els esforços inútilment esmerçats que fan per acabar amb nosaltres, no són res més que producte de la seva baixa autoestima i un profund complex d’inferioritat. Dubten de la seva condició d’europeus, els hi dol no saber fer altra cosa que de carcellers de la gallina dels ous d’or, i són incapaços de fixar-se cap mena de meta col·lectiva. Sentim compassió d’ells.

Fixin-se ara quina diferència amb nosaltres. Mentre alguns esperen que els hi solucionin uns problemes, nosaltres hem pres el timó del vaixell. Un vaixell del que hem endreçat el rumb tot i trobar-nos encara inventariant escletxes i fuites. Alguns podran dir que no genera un clima de confiança i d’il·lusió, però crec que és bo que tots sapiguem des d’on partim. El cas és que el dèficit de la Generalitat no és de 4.000 milions d’euros (2,4%) com va fixar el govern de Montilla en el traspàs de poders sinó d’uns 7.500 milions d’euros (3,6%). Si aquesta omissió va ser voluntària és greu, perquè van mentir a la nació. Si va ser involuntària, encara ho és més, perquè suposaria que estaven governant amb un desconeixement absolut de la situació. Com s’entén sinó que el personal de la Generalitat hagi augmentat en més de 30.000 treballadors (24%) des de 2008?

Però lluny d’embasardir-nos, aquesta situació ens esperona a dedicar-nos més, si hi cap, a una gestió imprescindible per tal de poder donar compliment al nostre programa electoral, que preveient aquest context, era ja realista, auster i eficient. No és cap secret, i així ho havíem manifestat, que el nostre primer i principal repte és sanejar les finances públiques; i això ens estem dedicant. Per molt que s’esforcin els irresponsables sortint en fer veure que les coses no estan funcionant, els asseguro que s’està actuant amb determinació i de manera incansable per recuperar el control de la situació.

En la base del nostre plantejament hi ha el realisme, no creiem en el victimisme i sí en la iniciativa de la gent, la qual intentarem incentivar i estimular des del govern. Perquè nosaltres sí que som conscients que el futur que ens espera és cosa de tots. Tenim reptes col·lectius i ambició de país, i amb un govern que es creu una eina i no una finalitat per si sol; és qüestió d’esforç i dies que la situació millori.

Cap comentari: