TREBALLEM EL CANVI (I)

Dimarts passat vaig participar a la sessió “ Treballem el Canvi a les nostres comarques”, promoguda des de la candidatura de CIU a la demarcació. Un format que pretén ser una eina que territorialitzi i adapti el programa electoral de CIU a casa nostra. La fructificació d’aquestes sessions rau en l’encert trobat en la fórmula de desenvolupar-se: 3 ponents d’ excepció, experts en les seves respectives matèries implementat amb el debat posterior amb els candidats i altres persones representatives dels sectors que es tracten. En aquesta jornada celebrada a Cal Gassó (Reus) es va tractar comerç, turisme i cultura presentat pels senyors Isaac Sanromà, Lluís Rullán, i Josep M Sans i Travé respectivament.

Pel que fa al comerç, i en concret al petit comerç, es va coincidir en la necessitat de protegir-lo. I garantir-ne la supervivència passa per la potenciació. Això vol dir, d’una banda, apostar pel centre comercial obert entenent els nostres carrers com la millor plataforma perquè aquest es desenvolupi. Per tal de fer-lo competitiu amb les grans superfícies se n’ha de flexibilitzar l’horari, adaptant-lo als estils de vida de la nostra societat i reconsiderar els períodes de rebaixes. La professió de comerciant s’ha de prestigiar i se li ha d’oferir formació. I s’ha de treballar per tal de traçar el mapa de les àrees comercials.

Pel que fa al mal anomenat turisme, hem d’evolucionar fins al concepte d’economia de serveis. Això passa per la innovació en el producte que s’ofereix, qualitativament superior i exclusiu. La nostra identitat passa per l’amalgama de mediterrani i muntanya i un patrimoni cultural veritablement excepcional. Hem de tornar a ser els interlocutors directes en la venta del nostre producte, eliminant intermediaris, perquè la comercialització és una de les premisses bàsiques per tal de poder fer una venta adequada del producte. Una de les apostes més fortes del programa de CIU és la creació de la Universitat Turística Europea de la Mediterrània, una eina que seria bàsica pel desenvolupament d’aquest sector.

Respecte al nostre patrimoni cultural, hem de garantit que els ajuntament petits en puguin fer un correcte manteniment. Perquè en definitiva la cultura és la força de Catalunya i moltes d’aquestes expressions de patrimoni cultural són les arrels del país. Cal que Generalitat, Consells i Ajuntaments redefineixin les seves competències per tal de fer-ne una gestió efectiva. Els 2 patrimonis de la humanitat i les més 380 béns d’interès nacional que té la demarcació requereixen una correcta potenciació i no poden passar desapercebuts si la nostra aposta és una veritable economia de servei

Després d’escoltar totes les intervencions de dimarts només puc dir que tenim un territori excepcional amb gent emprenedora i amb iniciatives innovadores. L’administració s’ha de limitar a un paper proactiu on el protagonista torni a ser el ciutadà. La nostra aposta passa perquè la gent vegi les seves il·lusions traslladades en la política..