EFECTES VAGATIUS

Jo no en vaig fer. Ni vostè, ni segurament el seu veí. Bé, a no ser que ell fos un alliberat sindical, cosa que estadísticament ja quasi tocaria. La vaga general ha estat un fracàs i la lectura inversemblant que n’han fet els sindicats demostra una connivència que al meu entendre no fa més que afeblir un sistema sindical que actualment només es sustenta per l’imperi constitucional. I amb aquesta reflexió no estic advocant per la desaparició dels sindicats, car són més necessaris de que mai. Ho almenys ho haurien d’haver estat abans d’arribar a superar la xifra de 4.000.000 d’aturats. El que estic criticant és la seva incapacitat per actualitzar el seu rol a les necessitats de la societat del segle XXI. La nostàlgia és tan dolenta per la dreta com per l’esquerra, encara que per aquesta els temps passats fossin portadors de llibertat. La mateixa terminologia polsosa que treuen de les golfes en cada aparició pública que fan, demostra que s’han convertit en un anacronisme residual d’una època on els drets laborals eren la bandera del comunisme.

I és que en la dècada de la desafecció, la gent només es mobilitza per causes veritablement justificables. Donar suport als mateixos sindicats que han permès al govern, per afinitat ideològica, arribar a aquesta situació d’atur, no és precisament una d’aquestes causes. La gent, lícitament, es pregunta: “Per què ara i no fa 1 o 2 anys _ en ple procés de deslocalització industrial i destrucció de llocs de treball_ ?” Els sindicats van preferir fer política a defensar els treballadors, i ara ho paguen.

La recuperació econòmica passa per la generació d’ocupació. Per això cal que siguem sensibles a les necessitats singulars i les diferents realitats de les empreses. La política de fer-ho passar tot pel mateix raser s’ha mostrat ineficient. La negociació col·lectiva ha de ser més flexible. Hem de ser conscients que la creació i manteniment de l’ocupació passa per les mans dels 600.000 autònoms que té el nostre país. Cal que creem un marc favorable que potenciï el desenvolupament de la seva activitat. I sobretot, hem d’acabar amb la devastadora xifra per qualsevol societat del 40% d’atur juvenil. S’ha de crear una relació efectiva entre estudis i món professional. Això passa per nous contractes laborals per joves: contractes d’aprenentatge i contractes formatius. No hi ha futur si els joves d’una societat no poden guanyar-se la vida.