El blindatge als correbous i l’aprovació del Pla Nacional de Joventut han estat el colofó del curs polític català que ja ha celebrat l’últim ple de la legislatura. Respecte els correbous, seria erroni fer una analogia amb les curses de braus. No tan sols per l’arrelament d’aquest tradició, sinó per un criteri estricte de mortalitat i maltractament físic a l’animal, que en el cas dels correbous no es produeix.
L’altre tema, el Pla Nacional de Joventut, ha comportat més controvèrsia. Primer perquè la forma d’aprovació, en l’últim ple, de pressa i corrents, comporta que aquest Pla deixi de contemplar eixos fonamentals per el posterior desenvolupament de polítiques de joventut. És innegable que suposa un avanç, però omet resoldre els 3 principals problemes de la joventut: formació, ocupació i habitatge. Per tant, què és el Pla Nacional de Joventut? Doncs una simple llei administrativa que parla de distribució de competències de
I això és el que ha donat de si la legislatura a Catalunya. Ara, queda veure el sainet que Zapatero sembla que té preparat per aprovar els pressupostos. La història repetida i de mai acabar: concessió a les demandes del PNB i pressupostos aprovats. En aquest cas, la factura ascendeix a 472 milions d’euros i comporta la gestió de les bonificacions a les quotes empresarials així com les competències en polítiques d’ocupació. I amb aquest negoci, s’esvaeix la possibilitat de les eleccions anticipades i les il·lusions dels qui es pensaven que no haurien de viure un any més sota l’apocalíptic mandat del president del govern. La sortida de la crisi haurà d’esperar. L’esperança és que pel mig viurem les eleccions al Parlament i les Municipals, que poden començar a marcar un punt d’inflexió en la nefasta gestió d’aquesta crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada