DEL QUÈ HEM APRÈS

La particular travessia del desert que ha viscut CIU durant aquests 7 anys, ha suposat una experiència, tot i que cruel, necessària per madurar els postulats ideològics del partit. Allunyats de la frenètica labor de govern que sovint fa confondre els reptes de l’executiu amb l’ambició del país, ens hem retrobat de nou amb la gent. Els hem escoltat i vull pensar que n’hem après. Fins i tot hem compartit la impotència de veure com la mala gestió pot ser la metzina més letal per la voluntat de prosperar d’un país. I amb la saviesa que atorga la humilitat a l’asceta, ara, amb una voluntat renovada de servei a Catalunya ens presentem a les eleccions.

El fruit d’aquesta maduració és el nostre programa electoral; una veritable guia del canvi que Catalunya necessita. Perquè no es tracta només de canviar sigles i cares. Aquesta vegada cal incidir en profunditat per extirpar d’arrel el causant d’una situació que alguns conformistes han qualificat d’endèmica; nosaltres de reversible. Cal una transformació del país, feta des de l’austeritat i la cohesió social, treballant des de la innovació i reajustant les nostres institucions per tal de fer-les sostenibles. I sempre reforçant l’autogovern mentre es treballa pel Dret a Decidir. El límit: la democràcia i el suport majoritari de la societat catalana.

I és que el Dret a Decidir, cal exercir-lo amb la seguretat d’un consens social majoritariàriament ampli. Perquè la independència és un tema prou seriós per no deixar-lo a la mercè d’una situació econòmicament adversa. Per tant, la nostra proposta per aquesta legislatura és el concert econòmic. Que cal poder gestionar i decidir sobre la totalitat dels nostres recursos, és quelcom compartit per gran part de la societat catalana, i això dota d’una força inqüestionable aquesta reivindicació. Per tant, de manera imminent, seria quelcom que estaríem en condicions d’exigir. I seria totalment incoherent que populars i socialistes, no recolzessin aquest proposta i ens titllessin d’insolidaris. Perquè ben mirat, al País Basc, on governen, no hi fan pas massa escarafalls. Per suposat que no és inconstitucional. De fet, requereix simplement una modificació de la LOFCA ( Si bascos i navarresos ho tenen, per què ens ho haurien de negar a nosaltres?). I els que pensin que és complicat, simplement els diré que també ho semblava la supressió del servei militar, la supressió dels governadors civils o fins i tot de la Guàrdia Civil de trànsit, però que altres governs forts de CIU ha van aconseguir. El canvi passa per tenir un govern fort, unitari i que garanteixi la defensa a ultrança dels interessos de Catalunya, i això en aquest moment, només ho pot garantir l’Artur Mas.