L’ESPERANÇA ARRIBA AMB COTXE

Malfiança o confiança? Què n’hem d’esperar del viatge de Montilla a la Xina? S’establirà l’empresa Chery a la Conca de Barbera? D’entrada, començaré amb el consol que ens ha de quedar a tots passi el que passi: les condicions d’idoneïtat perquè a la Conca s’hi estableixi una gran empresa romandran intactes. L’espai d’INCASOL, la connectivitat amb l’AP-2, la connexió ferroviària i la proximitat als ports de Tarragona, Barcelona i als Aeroports de Lleida i Reus, sense comptar amb l’A-27 que sembla que s’acabarà fent dins un termini raonable. Aquest valor afegit, serà ara o més endavant, però algun dia el farem valdre.

Tots recordem l’episodi del Parc de les Aus, i per tant, no és moment de fer volar coloms. Perquè la il·lusió en la població que genera una notícia com aquesta és proporcional al desencís si finalment la cosa no qualla. Anant més enllà, i en el supòsit que aquesta situació hipotètica s’acabés materialitzant, hem de ser molt conscients del canvi que això suposaria per la comarca. Si tenim present els 20.000 habitants de la Conca, hem de preveure que una indústria que genera 10.000 llocs de treball desborda completament tot l’equipament de serveis del que gaudeix la comarca. Augmentar en quasi un 50% la població de la comarca suposa una gran oportunitat però també una gran responsabilitat de gestió perquè caldrà assumir un remodelació dels equipaments públics: des dels centres de salut fins a les escoles. Caldrà assumir també que el model econòmic de la comarca es desenvoluparà fonamentalment en la indústria. El sector turístic i agrari restaran en un 3r terme. Per tant hem de ser conscient que s’està gestant la identitat de la Conca de Barberà del segle XXI.

I és tot aquest esforç, i tot aquest canvi de mentalitat, el que hem d’estar disposats a fer. Perquè imaginin-se per un moment els nostres pobles amb el petit comerç altre cop reactivat, amb gent omplint novament bars i restaurants, amb nouvinguts formant part de les nostres entitats, perquè degut a l’esforç pedagògic que haurem fet, s’estimaran la Conca i les seves tradicions. Que les escoles no tanquin línies d’ensenyament sinó que es vegin obligades a obrir-ne de noves. Imaginin-se per un moment que la Conca té futur. Francament, no sé què acabarà passant. Ja els dic que convé que anem assumint les informacions que ens van donant amb molta cautela. Però el que està clar és que la supervivència de la Conca, com la de qualsevol territori, passa perquè les generacions joves tinguin la capacitat de guanyar-se la vida a la comarca.