COMPROMÍS

“No ensumeu encara res de la putrefacció política? La política ha mort! La política roman morta, i som nosaltres qui l’hem mort!” En aquests mateixos termes, substituint “política” per “Déu” Nietzche en va anunciar la seva defunció. Amb aquest expressió, el pensador es referia a la mort en la creença per augurar el naixement del “superhome”; aquest ésser superior lliure de valors del passat. I avui que ens creiem més lliures que ahir, seria molt fàcil caure en el parany d’aquest paral·lelisme que els exposava al principi si no fos perquè hi ha un error fonamental en la lògica. Per bé que alguns creguin que l’home ha creat Déu, o ben al contrari que Déu ha creat l’home, el que resulta innegable és que l’home és qui ha creat la política. I precisament és la generació que més s’ha aproximat al concepte de “superhome” la qui renuncia i renega de la seva creació més bella i important: la política. Potser per desconeixement, potser perquè tot plegat s’ha complicat fins a extrems quasi absurds. El cas és que hem perdut la consciència que la nostra sobirania no deixa de ser res més que el dret a la creació política.

Quin concepte en tindríem, a dia d’avui, d’aquell qui abandona els seus fills per la seva autocomplaença? Doncs bé, en una societat d’éssers autocomplaents qui abandona la política en moments de dificultat, no deixa d’optar per la via covarda i per manifestar el seu egoisme social. Qui cregui o vulgui creure que la política ha mort està ben equivocat, perquè la mort de la política, genera política. Ja sigui pel debat que suscita aquest anunci o perquè la regulació i organització col·lectiva és una activitat intrínsecament humana.

La política, pots esperar que te la facin o la pots fer tu. I és per aquesta raó, i per les exposades anteriorment, que he decidit prendre el compromís: he decidit agafar la torxa. Posar-me al servei de la continuïtat d’una idea de país. Amb tota la responsabilitat que suposa i alhora amb un gran honor. Sense ànsies de poder ni d’una gran remuneració, sinó delerós de servir, amb total devoció, dedicació i lleialtat a un país del qual un es pugui sentir orgullós. Per tot això he acceptat ser el candidat de CIU a la Conca de Barberà a les properes eleccions al Parlament. I per molts que alguns vegin la meva joventut com un obstacle, jo els he de dir que malgrat ser-ne molt conscient, no puc eludir la necessitat de treballar per l’avui, però sobretot de garantir un demà. Com va dir Kennedy: “tot això ho farem amb una bona consciència com a única recompensa segura, i amb la Història com a jutge final dels nostres actes.”