SEGUIR CAMINANT

“... demanava que algú, o molts, continuessin deixant petjades. Una llarga rastellera de petjades. Sempre en la bona direcció, la que porta al respecte del seu poble, a la pau de la gent de l'oasi i a la llibertat.” Amb aquestes paraules, recuperant la metàfora del noi del clot, el President Pujol indicava quin era el millor homenatge que se li podia fer en motiu del seu vuitantè aniversari. Hi ha poques coses més humanes que preocupar-se per la continuïtat d’un llegat al que se li ha dedicat la vida, i comprovar amb plenes facultats que hi ha algú disposat a carregar amb la motxilla i continuar el camí, m’imagino que ha de curullar de satisfacció a qualsevol. Bàsicament a això és al que s’ha dedicat la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) durant aquest 30 anys en acte de servei. Ha estat una escola excel·lent de patriotes disposats a seguir caminant, a seguir travessant el desert fins que trobem el mar.

Més d’un miler de persones que en algun moment de la seva vida han tingut alguna vinculació amb la JNC es van reunir el passat cap de setmana a Platja d’Aro per celebrar els 30 anys de l’organització política juvenil més important del país. Superat amb escreix el número de carnet 13.000, les jornades al municipi del Baix Empordà van servir per retrobar-se amb vells rostres coneguts però alhora per fer una profunda reflexió sobre la situació actual.

En un panorama on s’ha tendit a relativitzar les normes, i la cobdícia ha estat el lifemotiv d’una gran part de la població, cal desempolsar els actius que ens han caracteritzat durant tants anys i que ja ens van treure de situacions similars amb molts menys recursos. S’ha acabat l’especulació desfermada, el consumisme i la fatxenderia. Cal retornar a la seriositat; prescindir de l’espectacle que alimenta les portades i ens buida de rigor mentre ens manlleva el temps inavaluable per actuar eficaçment al servei de la comunitat. Prou política de portada i més política de carrer. I per això qui no actuï d’acord amb unes profundes conviccions, sense consciència de sacrifici en pro dels altres, ja no hi té lloc a la política del demà. El ninots de palla que pul·lulen i viuen de la necessitat social que exerceix la política sense cap més ànim que engreixar-se com a sangoneres els adverteixo que val més que pleguin. Davant la liquiditat del valors que s’han propugnat, jo proposo que recuperem el valors més nostrats: els valors sòlids. I amb l’orgull i l’autoestima nacionals més alts que mai, perquè no hi ha res que dignifiqui més un poble que la voluntat col·lectiva de prosperar, arremanguem-nos tots i comencem-nos a embrutar les mans.