La demoscòpia és probablement un dels pocs sectors productius que ha sobreviscut a la crisi. Diaris de totes les tendències, “think tanks”, partits polítics... tots s’apunten a escodrinyar el futur. Des de l’antiguitat, als grans líders de la història, passant per Alexandre el Magne fins a Napoleó, se’ls hi ha atribuït cert interès en alguna de les diverses disciplines de la futurologia. I és que salvant les distàncies, les enquestes d’avui són els oracles d’antany. La diferencia substancial és la incorporació de la metodologia científica, que ens aporta rigor i objectivitat. Però una de les seves finalitats màximes, no ha deixat de ser mai la satisfacció de la necessitat humana de preveure l’esdevenir. Com deia Francis Bacon: “coneixement és poder” i trairíem la nostra essència profundament egocèntrica si no creguéssim que anticipant-nos al futur podem canviar el que vindrà.
Però com s’ha de gestionar tota aquesta informació? Els resultats d’aquest sondejos poden servir perquè certs partits busquin el miracle a la desesperada. Per exemple: ERC pretén en 3 mesos abanderar la causa de l’independentisme després de 6 anys donant el govern de Catalunya al PSOE, jugar a l’equidistància i titllar CiU de regionalista. D’això en política se’n diu fer el Carod. A d’altres com els socialistes, els serà més difícil fer aquest gir: primer, perquè són la cara visible d’aquesta crisi, i per més que s’hi esforcin, no tindria cap sentit que després de 4 anys d’inoperància ara tinguessin la solució a una situació que lluny d’esmenar-la, han contribuït notablement a exacerbar-la. Per tant, cal esperar que novament facin gala de la seva categoria democràtica (com demostra que cap alcalde de Barcelona hagi accedit al seu primer mandat a través de les urnes) i s’empesquin algun vil estratagema. De fet, ja ho han fet creant una Comissió d’Investigació que a part de constatar l’honorabilitat de CiU està posant al descobert molts tripijocs dels socialistes. L’altra cosa que poden fer, i segurament faran, és fer coincidir les eleccions catalanes amb les espanyoles, produint la segona part de l’horrible pel·lícula:“si tu no vas, ellos vuelven”.
Però deixant de banda el que facin els altres, hem de tenir present que aquesta proliferació d’enquestes i sondejos respon a una voluntat generalitzada de canvi. Sabem que cal il·lusionar la ciutadania amb un projecte que superi tots aquest anys de desprestigi de la política. Recuperar la dignitat perduda, reafirmant alhora la nostra essència diferencial amb les accions de cada dia. Malgrat tot, hem de tenir present que la nostra història recent ha demostrat que no n’hi prou amb partir de favorit. De fet, no n’hi ha prou ni tan sols guanyant les eleccions. El favoritisme i el relaxament són cares de la mateixa moneda, i si finalment no dipositem la nostra butlleta a l’urna, pensant-nos que tot està fet, fracassarem de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada