Qualsevol mandat, per definició, implica un termini d’execució del que se’ns encomana. Les causes d’expiració del mandat poden ser naturals _ ho sap bé el difunt magistrat del Tibunal Constitucional, García Calvo (encara per substituir)_ però normalment solen ser fixades per nosaltres. Fins i tot els 4 anys de confiança que se li dóna a un govern perquè desenvolupi la seva actuació poden ser recuperats per la nació sempre que les majories parlamentàries ho permetin. Els governs socialistes d’Espanya i Catalunya s’han convertit en governs de palla incapaços de reaccionar a la tempesta de cops que estem vivint. De fet, no són ni capaços de mantenir la dignitat a les seves últimes hores i deixar pas a algú que almenys vulgui intentar sortir d’aquest forat. Cal que finalitzin el seu mandat, però ells no ho faran. Seguiran alimentant les esperances que la solució d’aquesta situació és l’espera, la impassibilitat. La realitat és que l’altre dia es va conèixer la remuneració d’un magistrat del TC: 8000euros/mes, xofer i secretària. Quin magistrat amb el mandat expirat de fa anys, per dignitat, dimitiria? Quin govern, tot i ser conscient de la seva incapacitat, però estant al poder dimitiria? Un socialista segur que no. Com s’està veient, no estan fets d’una altra fusta. Sous i privilegis, per aquí és on creuen que ha de venir la humanitat a la política.
A aquestes alçades, pretendre ocultar que el PSOE i Zapatero s’han desentès de manera covarda d’un Estatut que era seu, que el van votar a favor i que fins i tot el van fer retallar prèviament per fer-se’l més seu, és prendre per subnormal tot un país. És per això que Montilla, després dels intents d’alçament del mateix Conseller Castells i el recent estrenat cap de campanya del PSC contra el letàrgic Zapatero, ha sortit al rescat i ha decidit abanderar la causa. El mateix Montilla que com a ministre d’Indústria va presentar 62 esmenes a la retallada prèvia i el mateix Montilla que va votar a Múgica com a “Defensor del Pueblo”_ nomenament que pagar als socialistes interposant un recurs al Constitucionals contra l’Estatut que ells van votar favorablement al Congrés_. Doncs bé, aquest Montilla és el que novament tornarà a defensar els interessos del PSOE abans dels de Catalunya. Ja pot fer reunions amb Rajoy, però a l’hora de la veritat decideix afrontar a través del Senat la reforma del TC impulsava pel Parlament en comptes del Congrés. Els socialistes s’aferren al que entenen com a quota de catalanitat a Madrid amb l’invent de l’Entesa. La qüestió no comprometre Zapatero i sobretot evitar demostrar la fidelitat dels 25 diputats catalans del PSC que van fer que Zapatero fos president.
A aquestes alçades, pretendre ocultar que el PSOE i Zapatero s’han desentès de manera covarda d’un Estatut que era seu, que el van votar a favor i que fins i tot el van fer retallar prèviament per fer-se’l més seu, és prendre per subnormal tot un país. És per això que Montilla, després dels intents d’alçament del mateix Conseller Castells i el recent estrenat cap de campanya del PSC contra el letàrgic Zapatero, ha sortit al rescat i ha decidit abanderar la causa. El mateix Montilla que com a ministre d’Indústria va presentar 62 esmenes a la retallada prèvia i el mateix Montilla que va votar a Múgica com a “Defensor del Pueblo”_ nomenament que pagar als socialistes interposant un recurs al Constitucionals contra l’Estatut que ells van votar favorablement al Congrés_. Doncs bé, aquest Montilla és el que novament tornarà a defensar els interessos del PSOE abans dels de Catalunya. Ja pot fer reunions amb Rajoy, però a l’hora de la veritat decideix afrontar a través del Senat la reforma del TC impulsava pel Parlament en comptes del Congrés. Els socialistes s’aferren al que entenen com a quota de catalanitat a Madrid amb l’invent de l’Entesa. La qüestió no comprometre Zapatero i sobretot evitar demostrar la fidelitat dels 25 diputats catalans del PSC que van fer que Zapatero fos president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada