BORDAR I CAVALCAR

Segueixo creient. Sota aquest lema tan clarificador el PSc-PSOE fa tota un declaració d’intencions per a la propera campanya. Mentre la nació clama pel canvi, ells clarament aposten pel continuisme. Segueixen creient en el “si tu no vas ellos vuelven”, segueixen creient en “la crosta”, segueixen creient en el 20% d’aturats, segueixen creient en Espanya i Zapatero. Ensorrats a totes les enquestes, ben poc han fet durar el joc net que propugnava el seu nou cap de campanya. A Collboni, desacreditat des del primer dia en que va tenir l’ocurrència de dir que la presència de ZP durant la campanya seria perjudicial pels interessos electorals socialistes, els seus propis s’han encarregat de manllevar-li tota la credibilitat en cosa de mes i mig. I és que és molt difícil canviar l’actitud endogàmica dels gossos de presa del PSC.

L’última ocurrència vomitiva que han tingut ha estat ni més ni menys que mobilitzar la premsa afí _ Periódico socialista de Catalunya_ per intentar, maldestrament, vincular CDC amb tota la trama Millet, precisament el dia que es commemoraven 50 anys dels Fets del Palau. No cal ni mencionar que la resta de mitjans seriosos no han volgut sumar-se al carro de la calúmnia promoguda per interessos econòmico-polítics i han optat per no fer-ne ressò; sobretot en vista de la ductilitat dels arguments que exposaven.

Els socialistes han observat que el seu líder Zapatero, per més malament que ho faci, no es despenja de Rajoy a la cursa electoral espanyola i saben que això és gràcies al cas Gürtel. Montilla que comparteix amb ZP la impassibilitat i la incapacitat per fer front a aquesta dies convulsos que ens toca viure, és un President indigne _ a tall d’anècdota, corre el rumor que si no l’avisen prèviament que ha de signar els llibres d’honor dels llocs on visita, els pren cap a Palau i el torna a enviar signats_. Per contrarestar-ho, fent servir la lògica sil·logística, Iceta, Ferran & Cia han decidit fer l’únic que saben fer i que a Espanya els hi funciona: encendre els ventiladors i a escampar merda. Independentment que siguin elucubracions malintencionades, ells creuen que així, ja hauran sembrat la sospita. No saben que els catalans som diferent i aquí això ens enutja. La diferencia entre els socialistes i nosaltres és que ells creuen en miracles i nosaltres creiem en el treball.