DE LA SANG DEL DRAC

Ens criden a consulta. Finalment hem arribat al 25 d’abril, la jornada que ha de culminar la tercera gran onada de consultes per a la independència. A la Conca són 3 els municipis que han cridat els seus habitants a les urnes: Vimbodí i Poblet, Sta. Coloma de Queralt i Blancafort. Amb el record fresc de l’àlgid sentiment patriòtic que assolim per Sant Jordi, bé es mereix el diumenge ser recordat com un dia important de la nostra vida. El llibre i la rosa, el coneixement i la passió o per analogia el seny i la rauxa. Les coses van maldades: en el terreny econòmic i en molts altres àmbits. De fet estan tan malament a un nivell global que es dóna la circumstància que l’única sortida que ens garanteix la possibilitat de prosperar és un estat propi. Fa cinc anys, ni l’ independentisme més optimista s’hagués imaginat un context tan favorable com l’actual. El detonant de la situació ha estat haver vist com es desintegrava davant nostre un gegant amb peus de fang com l’estat autonòmic.

Puigcercós plantejava aquesta setmana que diumenge es votés en termes de resposta a la nova cossa que ens ha etzibat el Tribunal Constitucional. Està clar que aquesta nova situació suma a la frustració acumulada, però les consultes d’aquest diumenge van més enllà d’una sentència o fins i tot de l’Estatut. Una resposta adequada aquesta última insolència és el que proposava Mas: la modificació de la llei del Tribunal Constitucional perquè no es puguin pronunciar sobre estatuts refrendats. Diumenge, però, anem a votar la independència.

Alguns diran que malgrat la participació fins ara no ha superat de mitjana el 30% sempre se n’ha fet lectures positives. I el cert és que com els havia indicat en algun article anterior, mai deixarà de ser positiu que al carrer és parli d’independència i d’estat propi.

Aquest diumenge jo també aniré a votar, a Vimbodí ( 9:30 esmorzar popular a la plaça i 11:00 els gegants). Fa cosa d’un mes vaig tenir l’ocasió d’assistir a una reunió de la plataforma cívica. No oblidem que tot s’ha fet des del voluntariat,i això és encomiable. Si ens preguntéssim què mou a conciutadans nostres a dedicar hores i més hores per aconseguir organitzar un referèndum amb les garanties electorals adequades, buscant observadors internacionals, sense poder valer-se ni tan sols del cens; segurament més gent aniria a votar. Està clar que la qualitat democràtica passa per la participació. Tenim la possibilitat com a poble de manifestar amb claredat la nostra opció, sigui quina sigui. El futur és cosa de tots, però un 30% el decideix per la resta, si no vols que això sigui així: VOTA!