Ja sigui per conducta apresa o genètica, el fet és que Ernest Maragall ha fet honor a aquells estirabots que sovint protagonitzava el seu germà, el president Maragall. Sortides de to que superaven el políticament incorrecte batejades com a Maragallades, per alguns fins i tot entranyables dins la irrealitat de desgovern en què vivíem amb el dragon khan. Tot plegat, venia perquè el Conseller no ha fet més que constatar una realitat sobre el govern del que forma part. En referència al tripartit, el conseller ha dit que “ara com ara Catalunya no accepta aquesta possibilitat o realitat, n’està fatigada”.
S’agraeix el to de la reflexió. Probablement amb la consellera Tura i el conseller Castells siguin dels pocs supervivents d’allò que algun dia alguns van considerar PSC, però que avui no és més que unes sigles que tranquil·litzen la consciència dels qui aposten perquè el PSOE estigui governant
Mentrestant hi ha gent preparada per estirar el carro i canviar la situació. Gent seriosa que sap com fer les coses, a qui no li fan por els reptes i no volen eludir les responsabilitats. Ben al contrari, les volen totes. Tal i com ens trobem només podem tornar a començar les coses. Començar il·lusiona, i ens hem de servir d’aquesta energia per agafar embranzida per tirar endavant. Recordin, començar il·lusiona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada