ARA VEGUERIES ?

La història està plena d’exemples de divisions geopolítiques que han estat motiu de conflicte fins als nostres dies. Són casos on s’han obviat els factors socials, culturals i naturals i s’ha delimitat artificialment el territori amb escaire i cartabó. El repartiment colonial de l’Àfrica, la creació de l’Estat d’Israel,,, i ara les Vegueries a Catalunya.

Per si no en teníem prou lluitant per deixar de ser el monstre de la destrucció d’ocupació amb més de 634.000 aturats, el Tripartit ha decidit ocupar-se ara de la divisió territorial del país. Tenien des de 2006, any que entra en vigor l’Estatut, per promoure el tema. Però han esperat a un any electoral, sense consens amb la principal força parlamentària i sense consens amb el territori. Han tret un nyap de projecte que ha suscitat simplement un cabreig general perquè ningú veu satisfetes les seves demandes. Vall d’Aran, a qui no se li ha considerat el seu règim jurídic especial, se l’ha integrat amb l’Alt Pirineu i ja demana la independència. Sort i la Seu es diputen la capitalitat de la Vegueria, igual que Manresa i Vic. Lleida dissol la seva identitat territorial. El Penedès no veu reconeguda la demanda de la 8a Vegueria, per no parlar dels nostres veïns de Tarragona i Reus... En fi, que hom es pregunta què ha fet el govern durant aquests tres anys abans de treure aquest model. Tot plegat és la conseqüència de tenir un govern format per la necessitat d’impedir a un altre governar i que mai ha actuat en sentit unitari. Que ara ERC necessita justificar amb les eleccions davant el seu pas pel govern? Doncs a desenterrar de Governació un dels múltiple projectes que han fet malbé (llei del Consell de Governs Locals, llei de la Funció Pública, llei de Vegueries, llei de l’Àrea Metropolitana o la llei Electoral…). I Montilla ho consent, perquè també està lligat de mans i peus.

D’una nova divisió territorial se’n desprèn una voluntat de millora en l’eficiència administrativa, una descentralització de la Generalitat. A més a més a nosaltres particularment ens oferirà un model organitzatiu diferencial a la resta de l’Estat. Però el que no es pot fer en temes d’aquesta importància és actuar a cuita-corrents, actuant contra el mateix territori, sense diàleg ni voluntat de recollir les diferents necessitats per tal de satisfer-les.

Aquests senyors del Tripartit, d’aquí a les eleccions tenen dues opcions: seguir fent el gamarús legislant de forma barroera i perjudicial per justificar la seva acció de govern o poden intentar pal·liar la greu situació econòmica que travessem i que de ben segur ells han contribuït a incrementar amb el seu mal fer.