19 de novembre, 2009

HIENES I VOLTORS

El drama polític que viuen els nacionalistes al País Basc ens hauria de servir, si més no, d’alerta pels comicis futurs a casa nostra. Si bé és cert que és remotament impossible que socialistes i populars sumin suficients escons al Parlament català, també ho és que l’únic que ha estat capaç d’unir els dos grans partits espanyols és la animadversió que comparteixen vers els nacionalismes. Conceben la mateixa idea d’una Espanya centralitzada, la de les 17 comunitats autònomes, la del cafè per a tots. Uns ho camuflen amb “talante” i els altres van de cara però els uneix la mateixa concepció unitària de l’estat espanyol; perquè són partits espanyolistes.

El mateix Rajoy, aprofitant el congrés que els populars van celebrar a Barcelona, ja va deixar entreveure un possible oferiment d’un pacte a la basca a Catalunya. La preocupació va en augment si tenim presents els darrers moviments dels socialistes catalans que han flirtejat amb una freqüència excessiva el partit popular. Recordem el sopar de Sánchez-Camacho amb Montilla el mes de febrer, les converses de Montilla i Rajoy el dia de Sant Jordi o l’acord que va possibilitar una majoria espanyolista al Consell de Garanties Estatutàries.

Personalment sóc de l’opinió que l’únic capaç d’unir hienes i voltors és la seva naturalesa carronyaire. Els socialistes s’afanyen a negar-ho (també ho feien a Euskadi fins que es van celebrar les eleccions) i a esbombar que CiU és qui realment pactarà amb el PP. Semblar ser que la impulsivitat amb la que menteixen, ja de forma recurrent i sistemàtica, els ha jugat en aquest cas una mala passada. Resulta que avui som regionalistes àvids de pactar amb el PP i fa just una setmana uns revolucionaris independentistes. Als srs. Iceta, Zaragoza i Montilla ja no se’ls creu ningú. La seva integritat moral ha quedat massa vegades compromesa perquè tinguin cap mena de credibilitat. La realitat és que si la fórmula tripartit no suma, els socialistes necessiten una escapatòria. La fórmula PSOE-PP s’ha demostrat exitosa al País Basc i efectiva per combatre el nacionalisme. L’única garantia per evitar-ho aquí és que Convergència tingui una majoria prou àmplia per poder governar en solitari. Perquè ja és hora que superem la crisi i aixequem el país, ubicar de nou el país a l’excel·lència, tornar a oferir esperança i il·lusió.

2 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Les alternatives reals son o Mas o Filesa.

http://www.youtube.com/watch?v=8aKd-Lx-zlU

Mas o Montilla.

http://www.youtube.com/watch?v=19_v90vmP80&feature=related

Joan Güell i Serra ha dit...

Els havia vist els vídeos, el panorama polític és desolador.
Només convergència està en condicions d'aixecar el país, esperem que no sigui massa tard. Fins llavors a estar alerta i treballar pel canvi.

Salutacions!