CAUEN LES MÀSCARES

No, no he seguit el debat de política general. I no sóc l’únic, fins i tot dins la cambra, Saura preferia enviar missatgets pel mòbil qualificant el discurs de Montilla de “tostón” a escoltar a aquell a qui ha fet president. El que em satisfà particularment, tanmateix, és estar d’acord per primera vegada a la vida amb una opinió del líder comunista a punt de retirar-se. Bé, ben mirat no sé si em satisfà o em preocupa. De totes formes del transcorregut aquesta setmana caldria destacar dues idees. La primera és que el govern es demostra novament inoperant i incapaç d’incentivar l’economia del país i es subscriu a la política de ZP d’augmentar la pressió fiscal. La segona, la constatació que el PSC és més espanyolista que mai.

Parlem d’impostos. Els socialistes ens volen fer pagar a tots les conseqüències del seu mal govern. Sota la fal·làcia de la protecció social, aquests il·luminats, que van dilapidar el superàvit de l’estat, que han augmentat el deute públic fins al 12% del PIB i que ens han portat a un 18% d’atur, ara volen que siguem els ciutadans els que ens haguem d’acabar d’ofegar per tapar aquest forat quasi delictiu que han fet. Només cal veure les mesures que han pres els països que comencen a aixecar el cap, les que s’han demostrat efectives, han estat precisament en un sentit contrari. Com és lògic han promogut mesures perquè l’economia flueixi, i això vol dir incentivar el consum, l’estalvi i la inversió. Castells ja ve fer un intent de desmarcar-se públicament de la política econòmica de l’executiu estatal; ràpidament va haver de rectificar davant d’un PSOE intransigent i dogmàtic que no admet veus discrepants.

El més preocupant, però, que he detectat aquesta setmana, és el caire del discurs de Montilla. Quan les coses van maldades, i als socialistes el hi van, ja no es pot jugar al doble discurs tan repugnant com menyspreable. Zapatero té problemes, i com ha fet en anteriors ocasions, el d’Iznájar, tanca files amb el seu president i anteposa novament els interessos electorals a Madrid que els interessos de país. El PSC que fa molt temps que va oblidar què volia dir l’última lletra de les seves sigles. No tan sols es nega a recolzar la promoció de consultes per la independència, sinó que Montilla des de la Generalitat es dedica a vilipendiar-les qualificant-les com a “aventures” i atribuint-les a radicals, quan és públic i notori que som molts i molts els catalans que com a mínim d’entrada tenim ganes de poder (potser simbòlicament) expressar el que pensem i sentim.