PRESSENTIMENTS

Són moltes les veus, fins i tot dins el propi socialisme, que demanen que el govern de Zapatero comenci a prendre mesures efectives davant la incapacitat manifesta d’aquest per fer front a la qüestió. Mentre Europa i Estats Units ja estan iniciant un període de recuperació, aquí sembla que el pitjor estar per arribar. Zapatero està sol, ho demostren les fugides d’exministres com Solbes o Sevilla, i malgrat el partit tanqui files amb el seu líder, cada cop són més els crítics amb la política de l’executiu. La qüestió és si Zapatero serà capaç de fondre’s l’avantatge electoral que li oferia la crisi global del Partit Popular. El que està clar és que els populars així ho creuen: el seu canvi d’estratègia, demanar eleccions anticipades... I és que per fi han pogut respirar aire fresc amb el cas del trànsfuga de Benidorm que per art de màgia ha allunyat els escàndols de corrupció i espionatge.

Per tant, potser és convenient tornar-se a preocupar per l’alternativa a Zapatero. A Catalunya, per exemple, Rajoy hi va estar fa ben poc amb tota la plana major del partit per nomenar candidata a la presidència de la Generalitat a Alícia Sánchez -Camacho. Sánchez-Camacho, és aquesta senyora que ha aconseguit unificar el PPC acontentant a Madrid i marcant el punt suficient de perfil propi a Catalunya. Això sí, a diferència dels seus predecessors en el càrrec ha sabut jugar a dues bandes i triat molt bé el discurs en funció del mitjà.. De fet cal recordar que ha aconseguit relegar a Nebrera a una presència mediàtica quasi inexistent. Es deu adonar que la seva aventura “freelance” no tenia cap futur en un partit com el PP. El que tampoc té cap futur és la candidatura de Sácnhez-Camacho, segurament per això no assumeix més rellevància el fet que sigui la primera candidata dona d’un partit seriós. El recurs que el Partit Popular va interposar contra l’Estatut fa tres anys segueix més viu que mai, per molt que canviïn l’estratègia amb Catalunya, això no canvia.

Sempre hi haurà qui interessadament pronostiqui la reedició del pacte del Majestic, suport al Congrés per un eventual suport al Parlament. El cert és que ha plogut molt des de llavors. L’aflorament de l’auge independentista a esperonat els partits nacionalistes. En qüestió de pactes, servidor es tem que PSC i PPC tanquin files com a Euskadi per preservar la “integridad de la nación”.