11 de novembre, 2010

SÍ, JA HA ARRIBAT.

La història de les campanyes electorals és tan antiga com la mateixa democràcia. Lluny dels que esperen el seu inici perquè vol dir que el seu fi és més a prop, seria convenient fer un anàlisi allunyant-nos de tòpics, remetent-nos només a la seva concepció més purista per determinar la idoneïtat de la seva aplicació als nostres dies.

Si deixem al marge el tradicionalisme simbòlic de les campanyes electorals, equiparable a fer el pessebre abans de Nadal, i ho comencem a observar des d’un prisma absolutament teleològic, s’adonaran de la conveniència de conèixer el pensament i propostes de qui pretén fer us de manera representativa de la seva sobirania popular. La qüestió que ens podem plantejar ara és si en plena època de la societat de la informació, on a diari rebem informació de la gestió política per les conseqüències pràctiques que té per a tots, 15 dies poden fer canviar les percepció dels 1445 dies precedents. Malgrat ser part activa en aquesta campanya, i la il·lusió especial amb la que l’estic vivint com a candidat per l’experiència inigualable que em suposa, comprendria que molts ho entenguessin com un sobreesforç estalviable.

Durant la campanya, alguns esperen trobar la fórmula màgica que els catapulti cap a la victòria. Sovint l’únic que obtenen és passar-se de frenada i la suposada originalitat és converteix en un insult a la intel·ligència col·lectiva. Per una societat preparada com la nostra no valen els trucs de funambulista, no crec en estratagemes ni en el tacticisme electoral ni el prometisme buit de contingut. Les meves conviccions estan dipositades en la feina feta en cada un dels 1445 dies que els mencionava anteriorment. En la honradesa ideològica, en la valentia de la responsabilitat i no de la qui la diu més grossa.

I és que les campanyes electoral tradicionalment han estat conformades per dos elements: D’una banda, aconseguir obtenir més suport dels teus electors a través de la difusió del teu discurs i per una altra, evitar que el rival obtingui més vots. Aquesta vegada des de CIU farem una campanya exclusivament positiva. Aprofitarem tots els minuts que se’ns ofereixin per explicar les nostres propostes, perquè començar il·lusiona. I respecte les desqualificacions que ens profereixen els rivals que opten pel missatge negatiu i de la por, en paraules del mateix Mas: “A cada ridiculització hi posarem un projecte, i a cada obstacle, un somriure”.

1 comentari:

Domingo Vital ha dit...

No sé si aquest link és obstaculització o ridiculització intel·lectual... http://www.vnavarro.org/?p=4964

salutacions!