RES NO ÉS CASUAL

La trama d’espionatge a alts càrrecs populars que ha destapat el diari “El País” ha deixat a tothom ben astorat, ningú s’imaginava ja que després del mogut Congrés que va tenir el PP i la sèrie de dilluns negres amb dimissions de càrrecs interns que es desmarcaven de Rajoy, que mesos després tornarien a estar a l’ull de l’huracà els mateixos protagonistes.
Al Partit Popular hi ha algú que creu que està en més condició de liderar la dreta espanyola i tots els factors apunten a un cop d’estat intern. D’una banda hem de pensar que hi ha els comicis a Galícia, d’on prové Rajoy, i País Basc, aquesta vegada sense la valorada María San Gil i a més a més hem de sumar-hi la separació amb UPN. Aquestes cites electorals són clau en el futur del líder popular. Dels seus resultats en dependrà en part la justificació d’aquells que des de l’ombra aspiren a un nou líder. Els motius són ben obvis: Rajoy no és capaç ni de liderar l’intenció de vot ens els moments més baixos del govern Zapatero. El liberalisme que a Europa lidera la lluita contra la crisi i està en auge, a Espanya encara fa una olor caduca i rància. Rajoy mai es podrà desprendre de les etiquetes que el precedeixen i per molt que s’envolti de cares noves i joventut, ell segueix transmetent una imatge de continuïtat que no és positiva.
Però qui són els futuribles? Qui està darrera la trama? El cert és que ho desconec. La figura d’Esperanza Aguirre s’ha vist molt debilitada amb les acusacions d’espionatge d’aquests últims dies; un moviment per apartar-la del joc? Qui ho sap. D’altra banda trobem “el desitjat”, Alberto Ruiz Gallardón, perfil jove, carismàtic, excel·lent labor com a alcalde de Madrid... el problema és que no és prou de dretes. I en qualsevol relació també hi ha un tercer en discòrdia, Rodríguez Rato, ex vicepresident d’economia del govern d’Aznar i ex director gerent del Fons Monetari Internacional, que es podria erigir com a salvador de l’economia espanyola. El paradoxal és que Aznar es va decantar per Rajoy i no ell en la seva designació. Els rumors són múltiples, fins i tot es parla del retorn d’Aznar.
A l’estat espanyol la solució del la dreta és complexa, es troba a faltar l’espai de l’extrema dreta que hi ha en tots els països europeus. Aquesta alarmant asseveració significa que el missatge radical de dretes recau exclusivament sobre el PP fent impossible un gir al centre i perdent parcel·les de votants que se’ls hi fa impossible identificar-se al partit per culpa d’un percentatge d’ideari ínfim però que no per això deixa de formar part del tot. Adonin-se com l’esquerra a l’estat espanyol està més diversificada i el PSOE pot transmetre un missatge d’esquerres més difós recollint vots del centre. Passi el que passi, res no és casual.