EL JUDICI IMPLACABLE DE LA HISTÒRIA

Primerament m’agradaria disculpar-me amb tots vostès per aquest recés de dues setmanes que a discrecionalitat meva m’he pres. Però a l’igual que el títol més famós de l’obra de Dostoievski, els meus incompliments de termini amb l’editor m’han comportat una grip funesta que m’ha deixat ben estès al llit aquests últims dies. Tanmateix no em negaran que feia temps que les pàgines d’opinió del Nova Conca no anaven tan farcides, i una veueta de més o de menys hagués passat igual de desapercebuda que la gestió del Tripartit. Avui no em centraré en el tema del Centre de Residus, crec que en el Ple del Consell va quedar suficientment clar a quins interessos responien els cinc alcaldes que de manera irresponsable van generar un clima d’hostilitat entre la pròpia ciutadania de la comarca per únicament desgastar i destruir maquiavèl·licament l’adversari polític sense dubtar ni un instant en utilitzar una retòrica demagògica i populista. Aquí ho deixo perquè em temo que la feina se’ls hi acumula. L’un anant i venint al cap de setmana al poble de la Capital, Conesa igual que Mallorca, governada pels alemanys. Una altre que prou feina té amb la muralla, cau a trossets, de totes maneres he sentit a dir que el quilo de llibre va més barat que el de pedra, ho dic per si algun dia li interessa obrir la biblioteca. Ara que els Montblanquins tenen sort perquè es poden anar a banyar a la piscina coberta, o no? I després l’alcalde de Blancafort: la seva gran preocupació mediambiental s’esvaïa amb el condicionant de rebre un fons de compensació. I així un llarg etcètera, però com deia el President: “avui no toca”.
Del que sí els volia parlar avui és quelcom més transcendent. Tinc la veraç sensació amb els meus laxes coneixements d’història que al món s’estan canviant les tornes, i el que ahir era blanc avui és negre i viceversa. Només cal veure el poble d’Israel que ha passat de massacrat a massacrador. És lamentable la falta de reacció d’Europa i un argument més per als euroescèptics que cada dia són més. Però aquesta sensació se’m trasllada en altres aspectes que ens atenyen molt més. Permetin-me ara un paral·lelisme un xic cruel i segurament fora de lloc però reconeguin-me certes similituds amb la comparació que els hi faré a continuació: la voluntat d’adoctrinar moralment amb l’assignatura d’educació per la ciutadania no els hi recorda a l’antiga “Formación del Espíritu Nacional” ? No els hi sembla que el quasi monopoli informatiu del que disposen els socialistes s’assembla molt a quan només rebien l’informació a través del NODO? És curiosament pervers que amb les pífies i pífies que ha fet el govern Zapatero i també el d’en Montilla la societat no tan sols no s’hagi mobilitzat sinó que a més a més ha incrementat el seu vot cap al PSOE. TV3 ja diu Espanya per referir-se a l’estat espanyol, es van incorporant tertulians castellanoparlants, a les entrevistes a peu de carrer hi hagut un increment d’entrevistats castellanoparlants: reflex de la realitat (de la que ens volen fer creure), casualitat (no ho crec pas). Catalunya Ràdio per el lideratge paulatinament, i és que jo no és la nostra, és la seva. Poc a poc ens van assimilant la nostra consciència nacional per fer-nos creure que som una cosa que no som, ras i curt: espanyols. Diuen que la història s’ha de veure amb certa perspectiva. Un que es podreix a l’infern va dir que només “respondía ante dios y ante la historia”. Els laics socialistes se n’escaparan d’una, però nigú pot escapar del judici implacable de la història.