SOCIALISTES; DE LA MENTIDA A LA PERVERSIÓ

Com era d’esperar els 25 diputats del PSC votaran conjuntament amb el PSOE per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Lluny queda l’opereta que van organitzar on un fals Montilla deia que estimaven a Zapatero però més a Catalunya. I un rave! El PSC està espanyolitzant Catalunya a un ritme vertiginós, només cal veure la televisió i la ràdio pública catalanes i com ha incrementat percentualment l’ús del castellà durant aquests dos últims anys. El govern és una olla de grills on cadascú va a al seva, si no són capaços de posar-se d’acord ni en un tema tan banal com les bosses de plàstic de les botigues, ja no cal ni mencionar el quart cinturó, la llei nacional d’educació, etc.
Els PSC ha passat a ser una il·lusió gràfica que als cartells electorals oculta les sigles que farien remoure la consciència de més d’un català a l’hora de votar: PSOE. A hores d’ara ja no cal tenir ni un dubte sobre quin serà el posicionament del PSC davant una sentència adversa del Tribunal Constitucional o quan l’acord pel finançament no compleixi amb el que estipula l’Estatut. Ja sabem que si el govern de Zapatero persisteix en la actitud hostil cap a Catalunya, el PSC es tancarà en banda amb el PSOE, perquè els mou l’únic interès de continuar amb la governabilitat a Espanya. I això és un fet cert des del moment que es posa a un mediocre polític barceloní per relegar a la marginalitat política a tot un Maragall que no convenia perquè ZP guanyés les segones eleccions. Un putxinel·li de president mogut per un Iceta i un Zaragoza que només coneixen el color del PSOE i l’únic estat que contemplen és l’espanyol. Un Montilla que vaig veure per casualitat l’altre dia al programa del Jordi Évole i que etziba amb tota la normalitat institucional un “cojonudamente” quan el mencionat presentador li pregunta pel seu estat. No m’imagino al President Margall ni al President Pujol “dignificant” tant el càrrec que ja han ocupat 127 persones en 650 anys d’història de la Institució.
Per acabar els diré que la notícia que els hauria d’inquietar profundament és la de l’Iceta condicionant el seu vot als pressupostos a un acord sobre Finançament abans de finals d’any. Atenció la maniobra perquè ERC ja ha advertit que per tancar-lo ràpid i sospitosament malament no cal que ho facin. Veurem què passa.
Que tinguin un bon Nadal.