“No es un desalmado” diu Bono de Tardà. I és que el Diputat d’Esquerra només és una víctima de la forma d’actuar barroera i maldestre, l’herència de l’escola de Carod, un modus operandi funest les conseqüències del qual van des de la paupèrrima gestió del govern a la tràgica dissolució de la consciència nacional catalana. El dogmatisme populista al que ens tenen acostumats és perillós, perquè mina dia rere dia la nostra moral com a poble, i en moments decisius i transcendents com els que vivim ara no podem estar en mans d’uns irresponsables. Quan el nacionalisme que propugnen consisteix a deslegitimar la victòria de la primera força nacionalista d’aquest país a favor d’un partit espanyol. En donar la governabilitat a Espanya a un president que ha estat més centralista que el propi Aznar amb la fatxenderia de predicar pluralisme i talant. En permetre que governi un partit que segueix tolerant l’espoli fiscal a Catalunya i que es delecta contemplant amb impassivitat com els membres d’un òrgan judicial totalment polititzat es recreen escurçant la nostra sobirania com a poble. Aquest és el nacionalisme que propugna Esquerra, el de la submissió, la sodomització d’una nació per de tant en tant seguir amb el joc de la provocació i contribuir a exacerbar les brases de les consciències espanyoles més moderades, fent impossible, ni tant sols plantejable una hipotètica complicitat o una baixada de tensió , almenys, per evitar acabar abocats a la imprevisible solució del conflicte.
Malauradament l’exabrupte d’ERC a diluït la reflexió sobre les necessitats veritables d’una profunda reforma constitucional. Hi ha una multiplicitat de factors que apunten cap un inevitable procés de reforma. L’hermetisme del constitucionalisme actual no es pot fonamentar en les contínues ingerències militars de fa 200 anys per molt que només en faci 30 que vam sortir de la última dictadura. Espanya és més centralista ara que fa trenta anys? Sí, segurament. I és per això que no es poden seguir aprofitant d’un text que ha quedat desfasat, obsolet en molts aspectes i generador de més conflictes que solucions. No és concebible que un Estatut, que ja es va aprovar en una circumstància de mínims per afavorir-ne l’aprovació, no tingui cabuda en el text constitucional.
Com deia un poeta francés, “el més reprovable de els vicis es fer el mal per neciesa”
4 comentaris:
Vaig estar a punt de fer un post que es titulava la retroalimentació del PP i de ERC, però no ho vaig fer, perquè li hagués donat un protagonisme a ERC que no es mereix.
i es que crec que ERC torna a jugar el paper de víctima, tots contra ERC, campanya mediàtica dels mitjans de comunicació en contra de ERC per part del PP.
Tant el PP com ERC se retroalimenten i es necessiten un del altre .El PP necessita a ERC per demonitzar-la i així sumar vots a espanya, i ERC necessita ser la víctima del PP, perquè així “pobrets” surten beneficiats a Catalunya, ja ho van fer amb el Carod i la campanya del Cava, quant en Carallod va dir allò de boicotejar la candidatura de Madrid a les olimpíades.
ERC torna a jugar el paper de víctima, perquè així surt beneficiada a Catalunya.
I després ens vam sentir durant molts anys des de sectors d’ERC quan CIU era al govern que CIU practicava el victimisme a Madrid.
Tot està molt pensat, com que ERC no aixeca cap, tornen a jugar el paper de víctimes dels atacs del PP i de la espanya rància i mediàtica. No se’ls cregeu,
No feu cas, perquè mentre en Tarda diu mori el Borbó( de cara a la galeria), a Catalunya segueix de president Montilla,( tant espanyolista com els borbons), gràcies al suport dels anomenats independentistes de ERC, quin cinisme !!!
La gent ja va calar en Carod i no crec que aquesta pràctica del nacionalisme d'exabrupte els sigui beneficiosa, altra cosa és que ells s'ho creguin.
És per sentir-ne vergonya del paper d'ERC, lamentable.
ERC i alguns sectors del PP són el binomi de la radicalitat política de l'estat espanyol. Quan semblava que prenien un nou rumb va i tornen a caure amb la mateixa pedra. No n'aprendran mai.
ERC i en menor mesura ICV són protagonistes per les seves ficades de pota. A vegades interessades per part de la primera. Que dir de'n Tardà d'on no n'hi ha no en raja.
Bé Josep, només cal veure en mans de qui estan certes conselleries, és el preu que han de pagar els socialistes per governar...
Publica un comentari a l'entrada