Quan els elefants saben que estan a punt de morir s’aparten de la seva bandada en un gest d’elegància permetent al exemplars joves i enèrgics prosseguir en el seu camí sense posar-hi impediments. Valdria la pena que en prenguessin nota en Saura i en Carod, que amb la seva retirada a la cantonada, ara el que pretenen és penjar-se com més medalles millor amb la banal aspiració de ser recordat per quelcom més. Sens dubte això és un símptoma d’una patologia tràgica d’aquell qui és conscient que necessita anotar-se un bon punt de partit després d’haver fet un joc nefast.
El problema substancial és què més estan disposats a fer malbé per tal de saciar el seu ego incommensurable; en aquest cas el que està en joc és la memòria del President Companys i el risc de banalitzar una vegada més la figura d’aquest personatge èpic. Ja fa 68 anys des del seu afusellament. Alguns parlen de reparació i altres de nul·litat del Consell de Guerra sumaríssim, el cas és que restituir la dignitat de Companys ha de servir també per retornar part de la nostra dignitat com a poble. És inacceptable, tanmateix, que s’airegin temes de tanta sensibilitat com a cortina de fum per desviar-nos de les nostres demandes “pendents” davant l’Estat. el debat però ja està servit. Mentre Saura s’afanyava a acompanyar la néta de Companys al Ministeri de Justícia perquè com a familiar entregués la petició de reparació de la figura del President, des d’ERC es desmarcaven d’aquest acte al·legant el ridícul de l’actuació de Saura, titllant quasi d’humiliant haver d’anar a les portes del ministeri per demanar un formulari. Els republicans pretenien dotar d’una consideració especial al President Companys, donat que era una figura institucional i recordant la resolució del Parlament, obviant o fent innecessària
Si em permeten les diferències són merament simbòliques, el preocupant és que el tripartit mostra per enèsima vegada unes esquerdes que ens han de fer reflexionar si la seva cohesió és suficient per defensar en un moment de vital importància els nostres interessos. Companys es mereix un tracte de respecte lluny d’interessos partidistes. El que cal és una rehabilitació històrica ja.
1 comentari:
En aquest cas doncs, no es tracta que en Carod intenti fer els últims moviments de trompa per ser recordat com el gran elefant. Simplement demana que l'ex president Lluís Companys sigui tractat com es mereix, lluny de voler apropiar-se del personatge, esquerdar el tripartit, o entrar en picabaralles amb en Saura.
Diria que ha fet precisament el que cap altre partit s'ha atrevit a fer, i el que en tota lògica hauria calgut fer des d'un bon principi.
La posició d'ERC és simplement l'adequada, la pregunta és perque la resta de partits (tota la resta) no s'hi sumen i prou?
Salut!
Publica un comentari a l'entrada