DESPERTAR FANTASMES?

Per fi algú s’ha dignat ha fer un exercici de justícia històrica que era imprescindible per al desenvolupament democràtic de l’estat espanyol.  Ja dic ara que qui ho ha impulsat, el jutge Garzón, no és fruit de la meva devoció. Sempre he pensat que un jutge mai hauria de ser notícia però tot i així, malgrat que s’intueixi un afany de popularitat en l’actuació del jutge, la seva iniciativa és lloable i necessària des de fa molt temps. Hi ha qui no vol que es despertin vells fantasmes del passat, però si volem tirar endavant no podem arrossegar la lacra d’una dictadura, els responsables de la qual en van sortir amb total impunitat.

Espanya no és un bon model de democràcia, darrera d’una façana revestida de món occidental s’hi segueix amagant la bèstia imperialista que ha comès els majors genocidis de la història, el bressol de la inquisició i l’herència genètica que això deixa no pot passar desapercebuda. La mentalitat acomplexada d’aquest poble a la baixa que va perdre totes les seves possessions d’ultramar ha centrat tota la seva ira en les “colònies interiors” sense adonar-se que la nostra nació va existir molt abans que la seva. Oprimeix, escanya i no deixa anar i sempre són els mateixos els que acaben pagant les conseqüències d’una tradició sàdica acostumada a l’olor de la sang i la pólvora.

Però sense desviar-nos de la idea inicial d’aquest article, la memòria històrica, com se l’anomena ha de servir perquè d’una vegada per totes les actuacions violentes promogudes per l’estat cessin al quedar potser per primera vegada sense impunitat. En aquest país mai hi hagut un sentiment de vergonya nacional comparable al que es va produir a l’Alemanya de després de la II Guerra Mundial, i si hi ha estat l’han sentit precisament els qui no l’havien de sentir. A alguns els hi pot semblar una vendetta, però no es tracta d’això ni molt menys. Es tracta de fer justícia als morts i als familiars d’aquests perquè després de tant de temps almenys de manera terrenal i des d’una perspectiva històrica es posi cadascú al seu lloc.

Gaudeixin de la Diada i no oblidin penjar la Senyera al balcó.