Com els vaig anticipar, el Congrés de CDC ha estat un èxit, una fita assumida i superada que acomplert els dos lemes que han presidit aquestes jornades del passat cap de setmana: “retornar la il·lusió” i “Convergència a punt”. S’ha fet una aposta clara cap a l’autogovern amb el manteniment de l’objectiu de la plena sobirania dins el marc del dret a decidir. I tots aquells il·lusos que com a bèsties carronyeres esperaven sang i discòrdia s’hauran de conformar amb el lament de la seva pròpia història que escriuen dia a dia a base d’ineficàcia i menyspreu per aquest país des del poder usurpat secundats per els traïdors a la pàtria.
I és que finalment, ara que s’han publicat les balances fiscals resulta que només podran ser vinculants per quantificar l’espoli al que hem estat i estem sotmesos; fet que ja suposàvem i que simplement ratifica la nostra situació vergonyosa i escandalosa dins d’un estat que es proclama democràtic i modern. Segons ZP no condicionaran el pacte pel finançament, però que s’atreveixin a tenir la desvergonyia de dir a 7.000.000 de catalans que no mereixen un finançament ja no preferent sinó simplement just. Quan se li demana en sessió parlamentària al Montilla, que se suposa que és el President d’aquest el nostre país, que faci pressió al govern “amic” de Madrid per aconseguir un finançament fort, aquest respon que“ ell no està per fer caure el govern de Zapatero”. La meva resposta és que ell està per defensar els interessos de tots els catalans a ultrança, i això suposa no primar els interessos del partit com ha fet sempre, està fent i farà. Perquè és una persona partidista, espanyolista i submisa sense cap mena de dignitat per ésser un líder d’un país. El passat divendres el President Pujol, feia una reflexió molt encertada i en aquesta línia comentava que quasi en un quart de segle de govern hagués estat molt fàcil afavorir mecanismes per enfortir el partir (CDC) però que ser veritablement patriota suposa estar per sobre de qualsevol interès individual, de partit: el primer interès, el més important de tots i l’únic pel que ens hem de guiar és Catalunya. I desafiava a qualsevol alcalde d’un altre color que no fos el de CDC a rebatre-li que no s’hagués tirat endavant algun projecte al seu municipi per no ser del partit del govern de llavors, com malauradament si que està passant ara. I és que la construcció d’una nació es fa des de la pavimentació d’un carrer a la creació d’un centre mèdic. Perquè com diu el President, ser patriota, estimar Catalunya suposa fins i tot estimar-ne la pols dels camins.
La veritat és que aquest cap de setmana vaig acabar amb una sensació contradictòria de tristor i esperança: tristor per la sensació d’impotència i desconhort de veure els veritables líders d’aquest país sense el poder a les seves mans, de veure gent preparadíssima i entregada a una vocació de servei al país que es repassarien a tota aquesta colla de dirigents i l’infinitat d’alts càrrecs socialistes que no sobrepassen la mediocritat, Gent brillant, gent catalanista, gent amb ganes de reconstruir un país i no annexionar-lo i sotmetre’l a la voluntat espanyola com fa en Montilla i els seus. Però tanmateix també vaig ser partícip de la il·lusió encomanadissa d’aquesta mateixa gent i de la seva seguretat de no defallir en l’intent. Convergència està a punt.
I és que finalment, ara que s’han publicat les balances fiscals resulta que només podran ser vinculants per quantificar l’espoli al que hem estat i estem sotmesos; fet que ja suposàvem i que simplement ratifica la nostra situació vergonyosa i escandalosa dins d’un estat que es proclama democràtic i modern. Segons ZP no condicionaran el pacte pel finançament, però que s’atreveixin a tenir la desvergonyia de dir a 7.000.000 de catalans que no mereixen un finançament ja no preferent sinó simplement just. Quan se li demana en sessió parlamentària al Montilla, que se suposa que és el President d’aquest el nostre país, que faci pressió al govern “amic” de Madrid per aconseguir un finançament fort, aquest respon que“ ell no està per fer caure el govern de Zapatero”. La meva resposta és que ell està per defensar els interessos de tots els catalans a ultrança, i això suposa no primar els interessos del partit com ha fet sempre, està fent i farà. Perquè és una persona partidista, espanyolista i submisa sense cap mena de dignitat per ésser un líder d’un país. El passat divendres el President Pujol, feia una reflexió molt encertada i en aquesta línia comentava que quasi en un quart de segle de govern hagués estat molt fàcil afavorir mecanismes per enfortir el partir (CDC) però que ser veritablement patriota suposa estar per sobre de qualsevol interès individual, de partit: el primer interès, el més important de tots i l’únic pel que ens hem de guiar és Catalunya. I desafiava a qualsevol alcalde d’un altre color que no fos el de CDC a rebatre-li que no s’hagués tirat endavant algun projecte al seu municipi per no ser del partit del govern de llavors, com malauradament si que està passant ara. I és que la construcció d’una nació es fa des de la pavimentació d’un carrer a la creació d’un centre mèdic. Perquè com diu el President, ser patriota, estimar Catalunya suposa fins i tot estimar-ne la pols dels camins.
La veritat és que aquest cap de setmana vaig acabar amb una sensació contradictòria de tristor i esperança: tristor per la sensació d’impotència i desconhort de veure els veritables líders d’aquest país sense el poder a les seves mans, de veure gent preparadíssima i entregada a una vocació de servei al país que es repassarien a tota aquesta colla de dirigents i l’infinitat d’alts càrrecs socialistes que no sobrepassen la mediocritat, Gent brillant, gent catalanista, gent amb ganes de reconstruir un país i no annexionar-lo i sotmetre’l a la voluntat espanyola com fa en Montilla i els seus. Però tanmateix també vaig ser partícip de la il·lusió encomanadissa d’aquesta mateixa gent i de la seva seguretat de no defallir en l’intent. Convergència està a punt.
2 comentaris:
Ja fa temps que estem treballant per a que gent preparada es posi a dirigir el govern de la Generalitat com cal, esperem no trigar massa a fer-ho realitat. El govern de la Generalitat no pot ser el que actualment és, una ETT.
El Govern de la Generalitat ha de tornar a ser el que havia estat, un govern estable, serios, treballador, emprenedor i previsor.
De persones mediocres només en pots esperar el que tenim: un país mediocre que cada cop sembla més el que mai havíem volgut semblar, una vulgar regió més d'Espanya.
Només cal veure la última polèmica pel català del Montilla, està clar que l'està aprenent...però i què ha fet tots aquests anys que ha fet d'alcalde i de president de diputació? Potser és que necessita hores d'això que en diuen ara atenció a la diversitat...
Publica un comentari a l'entrada