Feia temps, molt temps que la política catalana no anava agafada de la mà en defensa unànime dels interessos de Catalunya. El PSC sembla ser que ha perdut els miraments a l’hora de posar el PSOE en situació d’escac; i bé és cert que nosaltres estem en l’obligació de creure’ls i de confiar-hi. Sembla bastant inversemblant que els socialistes catalans estiguin farolejant, i de ser així la factura política podria ser estrepitosa.
S’ha vist en aquests dies que el govern central no té cap intenció de complir l’Estatut, recordem que de moment és una norma jurídica amb rang de llei orgànica que gaudeix de plena efectivitat, de fet ja s’han filtrat informes amb el mecanismes que l’estat pensa utilitzar per vulnerar l’Estatut de Catalunya. En aquest mateix sentit l’Institut d’Estudis Autonòmics advertia dels 7 mecanismes que es pretenen utilitzar, que passen des de les lleis de base invasives, directives europees, deslleialtat institucional... és a dir tot el que la sacra constitució espanyola quadricula que és competència exclusiva de l’estat espanyol. Per tant a nivell competencial tornem una mica a la famosa política de peix al cove. És significatiu que només s’hagin fet efectius 5 traspassos competencials dels centenars previstos des del desplegament de l’estatut tot i haver-hi el govern “amic a Madrid”.
En vista de l’esdevenir obscur i complex que ens espera, hem d’assumir com a repte propi que la pressió social serà cabdal en un procés que s’augura llarg i dur on les cartes s’han vist destapades ben aviat. Queda per veure els números de cadascú, cosa que cara l’opinió pública seria un detall que es desvetllés ben aviat de quin mal hem de morir en el pitjor dels casos. De moment, però, si parlem de dates tenim de manera immediata el desafiament xulesc d’en Solbes que diu que deixa l’acord per la tardor, quan a l’Estatut s’estipul·lava coma data màxima el 9 d’agost. Per què fins tan tard? Necessita el govern de talante de Zapatero que el Tribunal Constitucional li faci la feina bruta? Els únics que podem rebaixar les nostres pretensions som nosaltres mateixos; perquè d’altra manera ens veuríem immersos en una situació molt incòmoda amb una varietat de sortides d’allò més heterodoxes almenys en comparació amb el que hem vist en aquest país.
Si els polítics fan pinya en front comú i donen la talla, nosaltres no tindrem cap pretext per no posar tota la carn a la graella i començar a sortir al carrer, demostrant així que la veritable força d’aquest país rau en la seva societat civil. Estiguem preparats.
S’ha vist en aquests dies que el govern central no té cap intenció de complir l’Estatut, recordem que de moment és una norma jurídica amb rang de llei orgànica que gaudeix de plena efectivitat, de fet ja s’han filtrat informes amb el mecanismes que l’estat pensa utilitzar per vulnerar l’Estatut de Catalunya. En aquest mateix sentit l’Institut d’Estudis Autonòmics advertia dels 7 mecanismes que es pretenen utilitzar, que passen des de les lleis de base invasives, directives europees, deslleialtat institucional... és a dir tot el que la sacra constitució espanyola quadricula que és competència exclusiva de l’estat espanyol. Per tant a nivell competencial tornem una mica a la famosa política de peix al cove. És significatiu que només s’hagin fet efectius 5 traspassos competencials dels centenars previstos des del desplegament de l’estatut tot i haver-hi el govern “amic a Madrid”.En vista de l’esdevenir obscur i complex que ens espera, hem d’assumir com a repte propi que la pressió social serà cabdal en un procés que s’augura llarg i dur on les cartes s’han vist destapades ben aviat. Queda per veure els números de cadascú, cosa que cara l’opinió pública seria un detall que es desvetllés ben aviat de quin mal hem de morir en el pitjor dels casos. De moment, però, si parlem de dates tenim de manera immediata el desafiament xulesc d’en Solbes que diu que deixa l’acord per la tardor, quan a l’Estatut s’estipul·lava coma data màxima el 9 d’agost. Per què fins tan tard? Necessita el govern de talante de Zapatero que el Tribunal Constitucional li faci la feina bruta? Els únics que podem rebaixar les nostres pretensions som nosaltres mateixos; perquè d’altra manera ens veuríem immersos en una situació molt incòmoda amb una varietat de sortides d’allò més heterodoxes almenys en comparació amb el que hem vist en aquest país.
Si els polítics fan pinya en front comú i donen la talla, nosaltres no tindrem cap pretext per no posar tota la carn a la graella i començar a sortir al carrer, demostrant així que la veritable força d’aquest país rau en la seva societat civil. Estiguem preparats.
7 comentaris:
Endavant deixa el teu comentari!!
Esperem que el Sr. Mas no torni a fer cap maniobra egoïsta. La unió fa la força... i a Madrid en saben molt del "divide y vencerás"...
VISCA CATALUNYA LLIURE
En aquest sentit Xavi crec que l que va fer Mas amb l'Estaut va ser una maniobra de generositat extrema, va ser l'únic capaç (tot i estar a l'oposició)de desencallar una negociació on el Tripartit feia aigües amb el govern dividit i el PSC en una situació de submissió acèrrima mentre Esquerra seguia demanant el NO.
De totes maneres tens raó en què la unió fa la força i si els partits catalans donen la talla, com sembla que faran, la societat civil ha de mullar-se també de manera únanime per un pacte de màxims pel finançament.
VISCA
Bueno, jo més que el Mas no faci cap maniobra com diu en Xavi espero que aquesta posició insòlita del PSC no sigui una veritable maniobra per aconseguir més vots, cosa que em temo que ho és. Com es pot anar "amenaçant" el govern de l'estat espanyol de vetar els pressupostos quant dirigents del mateix PSC han afirmat en rodes de premsa que el PSC tindrà grup parlamentari propi a Madrid quan realment li convingui a Catalunya?
Vinga va, menys tonteries i més seriositat, el PSC s'ha adonat de que les catalanes no són tan lluny i han de començar a maniobrar ja mateix.
la història d'aquests 30 anys de democràcia, la veritat sigui dita, no dóna gaire confiança en en què el PSC sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya i menys a costes del govern del PSOE; vull creure que el PSC no va de farol, que no és una altra maniobra desptreciable com les que ens té acostumats... però la vertat és queels dies passen i aquí ningú diu res.
la història d'aquests 30 anys de democràcia, la veritat sigui dita, no dóna gaire confiança en en què el PSC sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya i menys a costes del govern del PSOE; vull creure que el PSC no va de farol, que no és una altra maniobra desptreciable com les que ens té acostumats... però la vertat és queels dies passen i aquí ningú diu res.
la història d'aquests 30 anys de democràcia, la veritat sigui dita, no dóna gaire confiança en en què el PSC sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya i menys a costes del govern del PSOE; vull creure que el PSC no va de farol, que no és una altra maniobra desptreciable com les que ens té acostumats... però la vertat és queels dies passen i aquí ningú diu res.
Publica un comentari a l'entrada