Permetin-me que aquesta setmana m’allunyi de les divagacions polítiques amb les que els acostumo a atabalar i deixin-me expressar públicament el record personalíssim que tinc d’algú admirable i d’altra banda entranyable com era el mossèn Josep M. Solanes.
El pas efímer de 4 anys però el record etern que tinc de l’escola de la Mercè està format per cada una de les persones que creava un grup humà excepcional i entre elles hi havia el mossèn; qui no el recorda amb el diari sota el braç i el mig somriure sorneguer quan sabia que n’anava a dir alguna de grossa.
Però el que admirava sobretot del mossèn era la seva proximitat amb el món real i la societat. Paradigma d’una església moderna i desenfadada, m’imagino que un cop ordenat prevere i després de molts anys exercint la vocació ha de ser relativament senzill alienar-se del dia a dia de la gent, dels problemes que els afecten i centrar-se en exclusiva al dogma de la fe cristiana, però en canvi el mossèn era un bon coneixedor del que passava al món i a casa nostra també. Mantenir aquest contacte permanent amb la gent que l’envoltava i preocupar-se’n és segurament el que l’han fet un pastor veritablement estimat a les comunitats a on ha estat. Era un gran opinador; recordo com a les classes de religió que ens impartia li estiràvem la llengua preguntant-li temes sobre l’actualitat roent, i tot i que ell sabia que les nostres inquietuds anaven més dirigides a perdre classe que no pas a l’interès que ens pogués suscitar la política mundial a la tendra edat de 12 i 13 anys, al final no se’n podia estar.
Més de mitja vida dedicada a formar esperits lliures és una labor encomiable i segurament mai prou reconeguda, tot i que quan s’actua des de la convicció, com era el cas del mossèn, el de menys són reconeixements. Mossèn Solanes educava més enllà d’un programa d’ensenyament, ell educava amb valors. Valors cristians, però sobretot valors humanitaris com la caritat, la compassió i el respecte; i la seva vida n’és el millor exemple.
Dubto molt que aquestes 4 línies desorganitzades estiguin a l’alçada de tot allò que era, però sobretot representava el mossèn. El seu esperit jove quedarà per sempre a l’escola, però també quedarà en cada un dels qui hem tingut el privilegi de passar per la Mercè. En una entrevista que se li va fer en motiu d’un llibre per celebrar els 50 anys del col·legi se li va començar preguntant: “Hola mossèn. Com anem?” i ell responia: “Molt bé. Avui fa bo i això és d’agrair.” Aquest era l’esperit de mossèn Solanes.
Descansi en pau.
El pas efímer de 4 anys però el record etern que tinc de l’escola de la Mercè està format per cada una de les persones que creava un grup humà excepcional i entre elles hi havia el mossèn; qui no el recorda amb el diari sota el braç i el mig somriure sorneguer quan sabia que n’anava a dir alguna de grossa.
Però el que admirava sobretot del mossèn era la seva proximitat amb el món real i la societat. Paradigma d’una església moderna i desenfadada, m’imagino que un cop ordenat prevere i després de molts anys exercint la vocació ha de ser relativament senzill alienar-se del dia a dia de la gent, dels problemes que els afecten i centrar-se en exclusiva al dogma de la fe cristiana, però en canvi el mossèn era un bon coneixedor del que passava al món i a casa nostra també. Mantenir aquest contacte permanent amb la gent que l’envoltava i preocupar-se’n és segurament el que l’han fet un pastor veritablement estimat a les comunitats a on ha estat. Era un gran opinador; recordo com a les classes de religió que ens impartia li estiràvem la llengua preguntant-li temes sobre l’actualitat roent, i tot i que ell sabia que les nostres inquietuds anaven més dirigides a perdre classe que no pas a l’interès que ens pogués suscitar la política mundial a la tendra edat de 12 i 13 anys, al final no se’n podia estar.
Més de mitja vida dedicada a formar esperits lliures és una labor encomiable i segurament mai prou reconeguda, tot i que quan s’actua des de la convicció, com era el cas del mossèn, el de menys són reconeixements. Mossèn Solanes educava més enllà d’un programa d’ensenyament, ell educava amb valors. Valors cristians, però sobretot valors humanitaris com la caritat, la compassió i el respecte; i la seva vida n’és el millor exemple.
Dubto molt que aquestes 4 línies desorganitzades estiguin a l’alçada de tot allò que era, però sobretot representava el mossèn. El seu esperit jove quedarà per sempre a l’escola, però també quedarà en cada un dels qui hem tingut el privilegi de passar per la Mercè. En una entrevista que se li va fer en motiu d’un llibre per celebrar els 50 anys del col·legi se li va començar preguntant: “Hola mossèn. Com anem?” i ell responia: “Molt bé. Avui fa bo i això és d’agrair.” Aquest era l’esperit de mossèn Solanes.
Descansi en pau.
7 comentaris:
El Capità Tarragona molt dir i molt atacar a la resta del mon però a la que li diuen el que no vol escoltar (sense insultar) fa ús de la censura.
Potser haurà de canviar la seva militància per la de la JNC: Joventut Nacionalista de Censuradors.
Anònim, no faig valoracions de blocs dels altres companys siguin del color que siguin. Quan veig un escrit o comentaris que m'interessen i participo si ho crec oportú o no. Si no t'agrada el bloc de l'Albert, crec que el millor que pots fer és comentar-li a ell o no entrar-hi.
Una mica desafortunat escriure aquest comentari en un post que segurament no t'has llegit.
De totes maneres les dicrepàncies que puguis tenir amb l'Albert no et donen dret a desqualificar la JNC, associació de la qual en formo part i crec que en general la resta de membres de la JNC que ens passegem per aquests espais tant fantàstics com són els blocs, hem estat sempre prou respectuosos i hem contribuït amb el nostre petit gra d'arena ha generar debats, alguns prou interessants.
Bona nit.
Per cert anònim, no cauré en la trampa de desqualificar l'Albert defensant la JNC perquè després diguis que fins i tot els seus propis reneguen d'ell.
Q.E.P.D
No coneixia aquest mossèn però encara n'hi ha que s'escapen a l'estructura cavernícola de la Jerarquia Catòlica que només es preocupen dels "diezmos" i de manipular les ensenyances de Jesús en benefici propi.
Senyor, ens veiem dissabte!
Hi han perones que et marquen la vida, ni que siguin molt diferents a la teva forma de pensar o de fer. Bon post.
Ja te trobat!!!!jajaj
Apa que vaigui be!!
Salut!!!
Una autèntica pèrdua i més si tal i com dius es dedicava a formar esperits lliures.
La transmissió dels valors que ens fan humans es van perdent en un dia on els les aules dels instituts són poc més que centres de rentats de cervell.
Que en pau reposi.
Merci nois,
El fet és que cada vegada estem més orfes de valors i ens hem convertit en una societat conformista i adormida.
Publica un comentari a l'entrada