Fixem on fixem la nostra atenció és impossible evitar sentir-se sota l’amenaça d’un daltabaix econòmic de magnituds més que considerables. Sota el punt de mira dels mitjans de comunicació, l’usuari o consumidor es converteix en còmplice d’una situació d’inseguretat globalitzada, una psicosi col·lectiva de la qual cada dia sabem nous detalls que ens fan posar els pèls de punta. Si encara no hem alterat els nostres hàbits de consum o ho hem fet subtilment, segurament és qüestió de temps que tots contribuïm a acabar de desestabilitzar el mercat. 
La gestió política en època de crisi, ja sigui econòmica o de qualsevol tipus, és la demostració fefaent de la incidència de les decisions polítiques a la vida diària. Fer més suportable una situació complicada és sens dubte un bon començament, però es percep la sensació a l’ambient de que Zapatero no serà capaç de gestionar aquesta situació quan vagin veritablement maldades. Un txec regal de 400 € que a més a més es percebrà en el pròxim exercici econòmic i del que no tothom se’n beneficiarà però apart d’això el govern socialista no és capaç de donar un missatge tranquil·litzador a la població ni a l’empresariat quan cada dia surten noves dades com les advertències del Banc Mundial sobre el replantejament del model de producció alimentària que augura carència fins el 2015 o les previsions desbordants d’aturats amb el que comportaria. De moment la cosa sembla que va per llarg: per exemple les bosses d’atur es veurien compensades a l’estiu per la contractació del sector terciari; però malgrat aquestes petites incidències que ajuden a pal·liar temporalment la crisi, el futur que s’augura és molt complex.
Davant d’aquesta situació que alguns ja han ascendit a nou cicle econòmic recessiu el que fa falta és seguretat; seguretat que només poden oferir partits amb les seves tesis econòmiques molt clares, partits d’ideologia liberal. Cal replantejar-se el model impositiu i el paradigma de societat del benestar que com a mínim li cal una profunda posada al dia. Esperem que l’ inexperiència i laxitud d’aquest executiu façana de Zapatero no sigui un escull a l’hora d’aplicar polítiques i de gestionar. El que per ells és un problema per nosaltres és un repte.
La gestió política en època de crisi, ja sigui econòmica o de qualsevol tipus, és la demostració fefaent de la incidència de les decisions polítiques a la vida diària. Fer més suportable una situació complicada és sens dubte un bon començament, però es percep la sensació a l’ambient de que Zapatero no serà capaç de gestionar aquesta situació quan vagin veritablement maldades. Un txec regal de 400 € que a més a més es percebrà en el pròxim exercici econòmic i del que no tothom se’n beneficiarà però apart d’això el govern socialista no és capaç de donar un missatge tranquil·litzador a la població ni a l’empresariat quan cada dia surten noves dades com les advertències del Banc Mundial sobre el replantejament del model de producció alimentària que augura carència fins el 2015 o les previsions desbordants d’aturats amb el que comportaria. De moment la cosa sembla que va per llarg: per exemple les bosses d’atur es veurien compensades a l’estiu per la contractació del sector terciari; però malgrat aquestes petites incidències que ajuden a pal·liar temporalment la crisi, el futur que s’augura és molt complex.Davant d’aquesta situació que alguns ja han ascendit a nou cicle econòmic recessiu el que fa falta és seguretat; seguretat que només poden oferir partits amb les seves tesis econòmiques molt clares, partits d’ideologia liberal. Cal replantejar-se el model impositiu i el paradigma de societat del benestar que com a mínim li cal una profunda posada al dia. Esperem que l’ inexperiència i laxitud d’aquest executiu façana de Zapatero no sigui un escull a l’hora d’aplicar polítiques i de gestionar. El que per ells és un problema per nosaltres és un repte.
6 comentaris:
Al final haurem d'admetre que el PP en economia ho feia millor que el PSOE! I que consti que tinc valorat per sobre de la mitja de ministres a Pedro Solbes.
Si Roger, no en tinc cap dubte. La política socialista és una política de maquillatge... sort n'hem tingut que els ministres d'economia d'aquest país tant un Rato com un Solbes són gent de bastant seny. Això que dius del PP no sé pas què vols que et digui... Pizarro de ministre d'Economia hagués estat una hecatombe
Doncs sí i ho hem d'admetré en cas de crisí no ha de costar "ser dolent" si això implica reduir la incidència i la durada de la crisí.
Amb governs d'esquerra algunes reformes traumatiques són molt més costoses pel cost polític que duen. Ja hem vist la gran quantitat de decisons preses de cara la galeria en la anterior legislatura.
I per la percepció de ser "bons". Per sort En Solbes com a Ministre va fer una bona gestió de la crisís de primers dels 90s i espero que el seu cap li deixi mans lliures.
En Economia haig de reconèixer que me'n fio més del PP que del PSOE. No nego que en Solbes ho hagi fet malament, però el 1996 les arques de la S.S estàven en estat comatós, el dèficit públic era galopant i el propi Solbes va dir que les pensions perillaven. EL 1996guanya l'Ànsar i el PP va reflotar la situacíó.
Al PP lo únic que li recriminaré sempre és que no hagués controlat els preus amb l'implantació de l'Euro, jugades d'espaviladillo com apujar sistèmaticament els preus fent la relació 50€->5000PTA. o 1€->100PTA.
El Govern d'aleshores hauria d'haver castigat a qui hagués fet aquestes jugades miserables.
Joan, jo pel debat de'n Pizzaro VS Solbes, vaig veure que Pizarro els hi va sortir rana. Reconec que no m'esperava que el Solbes li fotés 1000 patades.
Però resumint, en Economia sempré m'enfiaré més del PP que del PSOE.
En el debat sobre economia. El Solbes va guanyar en Pizarro, perquè en Pizarro no va saber explicar-se i el Solbes li va passar per sobre. Perquè apart d'economista és polític.
Sobre Economia de qui em refio es de CiU cada cop què s'han hagut de fer reformes estructurals. Com aplicar els pactes de la Moncloa, o solucionar les crisis dels 90s.
Ha donat estabilitat al govern central de torn perquè podes fer les reformes necessàries.
Hola nois disuculpeu per respondre tant tard!
Les polítiques cara la galeria que comentaves no és que siguin trumàtiques Josep, és que són insostenibles. El model impositiu és totalment abusiu, caldria una profunda reflexió del model d'estat. Quan l'economia està encallada se la de deixar fluir i sense un duro ni la llibreta ni a COFIDIS...doncs anem ben arreglats. És qüestió de dies contemplar com paulatinament cada dia som més decrèpits.
Joel sobre Solbes i Pizarro; El debat vas ser estrepitosament una victòria pels socialistes i el punt i final del periple de Pizarro per la política. Rajoy a falta de noms que s'esperaven amb candeletes com el de Rato va optar per per fer un make-up i teure's aquest as de la màniga...el temps ho ha posat tot al seu lloc.
Publica un comentari a l'entrada