EL SETGE SOCIALISTA

El partit socialista fent gala de la seva destresa per mentir i manipular ha aconseguit els seus propòsits. La seva gestió i actuació en matèria hidrogràfica ha demostrat que les actuacions governatives de l’executiu de Montilla desprenen irresponsabilitat institucional i política a doll; tot això sense tenir en compte la mancança de sensibilitat pel territori creant un gravíssim greuge comparatiu entre àrea metropolitana i la resta de Catalunya.

Per apropar-los més a la sensació d’angúnia que ara sento repassaré a grans trets la “brillant” actuació del govern Tripartit. Tot va començar amb unes misterioses estaques de les quals se’n van fer ressò els agricultors de la Cerdanya i ho van fer públic sospitant la intencionalitat del govern. Es va destapar l’escàndol inicial del riu Segre, per alguns una cortina de fum per encobrir el seu veritable anhel: aigua de l’Ebre per Barcelona. A partir d’aquí es forma un sidral espectacular entre territoris d’Espanya encara ressentits pel no del Pla Hidrològic Nacional. Però l’exaltació dels Presidents de comunitat autònoma populars i socialistes espanyols la veritat és que m’és ben igual, el que no puc consentir de cap manera és que l’aigua de pous i aqüífers del territori català, especialment del Camp de Tarragona es posi en el risc irreversible de salinització. Tornem a la recopilació de fets: davant la impressionat i dramàtica sequera de la regió de Barcelona, que després resulta que amb un dia i mig de pluja s’ha resolt, el govern espanyol subscriu mitjançant decret la creació d’aquesta canonada per abastir d’aigua l’àrea metropolitana. El govern Tripartit i l’alcalde socialista de Tarragona acorden l’enviament de vaixells carregats d’aigua de Tarragona cap a Barcelona en un acte de l’alcalde d’una submissió partidista mai vista fins ara. Molts milions d’euros i l’enviament del primer vaixell fins que de sobte plou durant menys de 48 hores i resulta que la situació d’emergència ja ha passat; el Conseller Baltasar ha permès tornar a regar les immenses extensions de gespa i les innumerables piscines.
Davant d’aquests fets i l’ indignació que provoquen cal preguntar-se moltes coses. Cal saber si el Tripartit de Montilla ha manipulat l’opinió pública generant una psicosi generalitzada per simplement cobrir-se les espatlles davant la crítica de l’oposició i sobretot de la població, per ells merament electorat. Cal saber si és imprescindiblement necessari espoliar l’aigua de l’Ebre perquè en cas contrari ni una sola gota hauria de servir per altra cosa que no fos per beure.
L’actuació del govern ha estat èticament despreciable, afortunadament la llei tipifica ben clar quines circumstàncies són considerades d’emergència i està clar que una institució pública com la Generalitat no pot actuar sense el suport legal pertinent. Cap català permetria que mai li faltés aigua ningú, però tampoc permetria que juguessin d’aquesta manera amb els recursos naturals d’aquesta meravellosa terra que cada dia trepitgem. Ja ens han robat prou al llarg de la història.