Des d’una profunda decepció, aliena potser, escric
avui amb la sensació de ser coneixedor del vencedor de les pròximes estatals. L’esperança de modernització d’un país, al que de moment formem part, s’ha vist truncada com a mínim pels pròxims 4 anys. Lluny de subscriure’s a les tesis liberals i de dretes europees, el Partit Popular ha firmat aquesta setmana la seva sentència de mort.
El balanç de la legislatura de Zapatero és podria descriure com a l’improvització constant d’un govern que no esperava ser-ho, amb les nefastes conseqüències que tos hem pogut apreciar degudes a la indeterminació de polítiques clares, de decisions partidistes i de frau en les promeses electorals. Però la dinàmica de la democràcia espanyola està en certa manera en un procés de canvi, per la baixa qualitat política, i en comptes de l’ “a favor de” s’ha introduït la pràctica de l’ “en contra de” . Aquesta pràctica de vot, no representa, al meu entendre, una millora de la cultura de vot i democràtica de la societat espanyola sinó una mera desesperació de remetre’s al mal menor, al menys dolent dels candidats.
És precisament en aquest sentit que Rajoy i la seva llista han fet mèrits aquesta setmana per encapçalar el rànquing de pitjor llista. La decisió d’incorporar de número 2 als senyor Pizarro, ben conegut pels catalans, per la cèlebre frase “ antes alemana que catalana” és una clara ofensa per la nostra Catalunya a més de deixar molt a desitjar d’un personatge ranci i anacrònic que pretén ser el vicepresident econòmic. Independentment del seu odi visceral per Catalunya, aquest tipus ha permès que siguin els italians d’’Enel els qui s’estiguin lucrant dels recursos energètic espanyols, francament diu poc d’algú que se les dóna d’economista. Però el tema estrella de la setmana és la negativa de Rajoy d’incorporar a Gallardón a les llistes pel Congrés. Rajoy a més de demostrar ser un titella, cosa que poca gent en dubtava (per això Aznar el va designar a ell i no a Rato), ha demostrat la seva aposta per la vella guàrdia, per la dreta nostàlgica, s’ha jugat la última carta apostant pel passat. No es pot menysprear un valor del partit d’aquesta manera, deixant-li a Gallardón la única opció de la dimissió. Si els pronòstics que crec és compleixen, el 10 de març, Gallardón que ha sabut jugar bé la última carta, s’erigirà com a líder d’un partit en davallada i llavors serà quan després de perdre unes altres eleccions per mèrits propis, potser el PP comença a despertar i s’adona de la seva erràtica i constant opció. Hi ha esperança al PP, més enllà de l’Aguirre, però això serà d’aquí a quatre anys més. Ara més que mai CiU sap a qui no pot ni vol donar el govern.
Joan Güell i Serra (NC 18/01/08)
9 comentaris:
Compnays del PP, esteu decebuts? m'interessa la vostra opinió aquesta setmana...
Seguiré intentant ser positiu. Prefereixo un PP que va per la cara amb la seva anticatalanitat, que el bon rollet del PSOE i després te la fot per l'esquena. Almenys són més conseqüents amb la seva ment centralista. Cosa que el PSOE encara està perdut vés a saber a on.
Estic d'acord que més val saber de quin mal hem de morir... però no em serveix d'excusa per desitjar-lis la victòria. No m'agrda el rumb que està prenent el Partit Popular, espero només que el temps em doni la raó. Per cert lo de ment centralista és un debat ampli, però diria que la seva opció electoral s'està reforçant i molt cap a la dreta o per ser precís cap a l'unitarisme centralista estatal.
Jo penso que ni el propi Rajoy es pensa que guanyarà les eleccions, ni tan sols van saber digerir la derrota electoral i han sigut incapaços de desfer-se de l'Aznar i de desdir-se de les delcaracions que encara va anant fent. Han fet una oposició lamentable, centrant-se en ETA, Batasuna, d'acord que amb vulgars assasins no s'hi ha de tractar però d'aqui a voler subsistir electoralment del terrorisme...
Vull que el Rajoy perdi perquè s'erigieixi una nova generació, esperem que de liberal de dretes i dialogant, que res tingui a veure amb tota aquesta caterva. Que facin una oposició lleal a aquest govern, que és molt fàcil, ells mateixos s'han ficat de peu a la galleda. A més, son incapaços d'apreciar l'actiu electoral que suposa el Gallardón, quin desperdici.
En quant al PSOE, crec que no seràn tan perillosos perquè saben que governaran i no els pillarà per sorpresa com la vegada passada, tot i així seguiràn amb el buen rollo i altres desfachateces com per exemple apunyalaments per la rereguàrdia amb somriures inclosos. Espero que no pactin amb partits comunistoides com IU, que fan molta pudor a la Internacional i només fan que tirar les culpes de tots els mals a la derecha.
El PP és un partit molt desaprofitat.
Jo penso que ni el propi Rajoy es pensa que guanyarà les eleccions, ni tan sols van saber digerir la derrota electoral i han sigut incapaços de desfer-se de l'Aznar i de desdir-se de les delcaracions que encara va anant fent. Han fet una oposició lamentable, centrant-se en ETA, Batasuna, d'acord que amb vulgars assasins no s'hi ha de tractar però d'aqui a voler subsistir electoralment del terrorisme...
Vull que el Rajoy perdi perquè s'erigieixi una nova generació, esperem que de liberal de dretes i dialogant, que res tingui a veure amb tota aquesta caterva. Que facin una oposició lleal a aquest govern, que és molt fàcil, ells mateixos s'han ficat de peu a la galleda. A més, son incapaços d'apreciar l'actiu electoral que suposa el Gallardón, quin desperdici.
En quant al PSOE, crec que no seràn tan perillosos perquè saben que governaran i no els pillarà per sorpresa com la vegada passada, tot i així seguiràn amb el buen rollo i altres desfachateces com per exemple apunyalaments per la rereguàrdia amb somriures inclosos. Espero que no pactin amb partits comunistoides com IU, que fan molta pudor a la Internacional i només fan que tirar les culpes de tots els mals a la derecha.
El PP és un partit molt desaprofitat.
Cada cop m’interessa menys el que faci el PP o el PSOE, al final tots dos acaben anant contra Catalunya, per tant, si en Rajoy es tant curt de mires, i no posa a les llistes a la persona que ha estat capaç de guanyar 4 cops amb majoria absoluta, i que es la persona més valorada dins del PP,ja s'ho faran,veritablement vol dir que abandonen definitivament la possibilitat de centrar el país.
A mi me preocupa com el PP esta encenent la campanya i la manca de resposta què és dóna des de Catalunya als seus atacs.
Joel, definitivament s'ha de desitjar la derrota del PP; si això és l'únic detonant que els farà canviar la línia del seu discurs, que la patacada sigui ben forta!
Quim, la veritat és que no cal preocupar-se'n perquè les decepcions són constants tant per part d'uns i d'altres, però tot i així sempre et sap greu que es llencin unes eleccions, una oprtunitat en el fons de canvi i modernització, i com molt bé dius de fer un gir al centre.
Josep, ja veuràs que la reacció del poble català es produirà a les urnes, tranquil nosaltres no ens deiexem trepitjar!!
El PP sembla abocat a un sprint a tomba oberta o si no guanya és fotrà un castanya. Competint contra el pitjor govern de la democràcia tenim el pitjor oposició de la democràcia.
Publica un comentari a l'entrada