Reconec que ha de ser difícil viure pres entre l'Espanya absorvidora de Zp i la voluntat catalana de país. Els socilaistes catalans es troben en una dicotomia inevitable que els impulsa irremediablement a la incongruència i incoherència.
Incoherència ideològica i incoherència de fets. Si repassem els esdeveniments passats durant aquesta última setmana, veureu com ser socilaista català resulta cada vegada més difícil: sobretot si encara queda algú al PSC que cregui en la sigla "C" del nom del seu partit.
El "giro patriótico" que ha fet Zapatero per tal de revalidar la seva victòria aqles generals del Març, i més després dels atemptas perpetrats per ETA, ha fet reaparèixer un Bono exultant. Un José Bono aqui se li ha promès la presidència del Congrés en cas de victòria socilaista. Un José Bono que té la poca vergonya de manifestar obertament que si Maragall seguís governant a Catalunya, ell no hagués ni tret el cap de casa seva. Imaginit-se quina deu ser la ideologia del nostre president "Monty Python" per ser de l'agrat de Bono.
Fa poc, el portaveu adjunt al Parlament del grup socialista es queixava en una entrevista al El Periódico, que la televisió i la ràdio púlica catalana estava excessivament nacionalitzada i que tenia una càrrega catalanista brutal, al·ludint per exemple que el terme Espanya estava massa poc utilitzat i criticava que es fes un tractament de catalunya amb la consideració de país. Obviament, aquestes crítiques cauen pel seu propi pes. I més si tenim en compte la manipulació reïterada, arma quotidiana pels socialistes, a que sotmeten indiscriminadament directors de publicacions, periodistes, comunicadors...
El que està clar apreciats lectors és que els interessos dels catalans no poden estar lligats a un partit sucursalista que posa els interessos del partit mare espanyol, que pretén guanyar les eleccions Espanya. Així ens va. Si encara queda algú que cregui que el PSC és quelcom independent del PSOE, que caigui del llit i es desperti. El projecte de PSC es va acabar amb Maragall. PSC=PSOE.
Joan Güell Serra
11 comentaris:
Deixa el teu comentari!
No sóc especial amant dels socialistes, però si algú m'agrada sobretot del PSOE és en José Bono.
Per què? doncs perquè és l'únic socialista sincer. Bé, ell i l'Ibarra. Polítics que, tot i no compartir el seu model d'estat, defensen a tort i a dret les seves idees. Són lleials a la seva causa. Permete'm la comparació, són com en Vidal-Cuadras.
Bé, almenys no es treu la careta en Bono quan toca ser simpàtic amb els catalans. I va per la cara, cosa que s'agraeix i no dóna ensurts de darrera hora.
Hola Joan, com a comentari a la teva contestació del post anerior dir-te que és molt curiós que emplaceu al PP a ser una dreta moderna com les d'Europa i a deixar de ser "rancis" quan Sarkozy ha guanyat adoptant molts missatges de Le Pen, a dinamarca han estat cogovernant molts anys amb la dreta "extrema" i a la Itàlia de Berlusconi igual. En canvi el PP el problema que té és que buscant el centre s'està perdent. Apostar per desfer-se del centre i virar a la dreta no és carca. A Europa és el que s'està fent.
D'altra banda PSC = PSOE. De què us extranyeu? Tant us decepciona? Tanta Casa Gran... espavileu una mica!
ROGER,
Comprenc el què em vols dir, i estic d'acord amb tu que almenys aquests a qui feies menció van amb la veritat per davant. Toit i així no comparteixo gens el seu discurs, i et diré una latra cosa per la qual no m'acaba de convèwncer el teu argument:
ja sé que és un pèl demagòcic, però Hitler tenia les coses molt clares i no per això es mereix el meu respecte. Ara totalment d'acord que la tendència política és l'oportunisme i no es pensa en projectes, sinó que es viu en funció d'on bufa el vent.
Sr. CESC!!!!!
Estic segur que aquí podríem mantenir un debat molt interessant sobre el tema.
Ara et parlaré amb franquesa i sonarà malament. A mi m'agrada la dreta; molt! El problema està en què és molt poca la gent que entèn la dreta com tu o com jo. La sensació que tinc és que gran part (i no dic tota) de la dreta d'Espanya té necessitat d'un discurs franquista, diga-li nostàlgia si vols, i el PP no està posant cap incovenient per oferir-los aquest discurs. La Espanya unida que es busca no és un nou model d'estat, l'Espanya unida que demana el PP és la de fa 50 anys. Espero que els dirigents del PP no es creguin el que prediquen i que aquest discurs sigui purament electoralista; perquè si et sóc franc tinc confiança, tal i com et vaig dir a l'altre article, que el PP sigui capaç de defensar una ideologia purament liberal amb independència de patriotismes anacrònics i discursos que busquen exclusivament el vot d'una població nostàlgica.
Quan em refereixo a un gir al centre, potser aquí m'he explicat fatal, no m'estic referint a virar la ideologia de dretes, ni a virar la ideologia econòmica pròpia de les de dretes, sinó que méstic refrint a un gir cap al centre que simbolitza la moderació d'un discurs, m'atreveixo a dir, anticatalanista. Si CiU pot decidir per les estatals està clar que donar suport al PP ara per ara és com disparar-se al cap. Segons quins discursos, i no tots!!, són intolerables.
Per això no m'agradaria que t'ho prenguéssis com una ofensa al teu partit, al qual ja et dic tinc confiança en què un dia poguem pactar les dretes pel bé d'un país econòmicament fort. Però el vostre discurs identitari és, i ho dic clarament, el mateix que el del règim franquista. ës fort però m'has de reconèixer que sí. S'està jugant amb ferides que encara no estan ni molt menys cicatritzades.
Per cert sobre lo de la casa gran, no em decepciona tant que PSC=PSOE sinó que venguin un discurs pseudo-catalanista, que facin veure que defensen els interessos del territori davant el PSOE, no tenen el que s'ha de tenir per manifestar que és el PSOE peruqè el hi fa por dir que són espanyolistes per no treure resultats com els del PP al Parlament... almenys ens això us he de respectar que vosaltres no aneu amb la mentida per davant i sou coherents amb la vostra manera de pensar, això us honra.
Joan, durant molts anys ésser del PP a Catalunya tenia el seu mèrit, ja que s’havia de tenir valor de pertànyer a Catalunya a un partit que ens ha ofès de la manera en que ho ha fet i de manera reiterada.
Ara sembla que al PSOE, que sempre té les eleccions guanyades a Catalunya ,tampoc li importa gens ni mica el sentiment dels catalans, i aquests darrers 4 anys de mandat psocialista ens han menyspreat, enganyat i fins i tot ningunejat , amb la complaença dels seus companys del PSC. per tant aquella dita que diu que PP = PSOE es ben certa, sobre tot en el referent a Catalunya.
Cada cop els ciutadans tenen més clar que o ens ho fem nosaltres o ningú ens ho farà, i reclamen cada cop amb més força el dret a decidir. Això només serà possible amb un partit catalanista fort a Madrid i que tingui poder de decisió, i això només ho pot exercir CIU, la força política majoritària a Catalunya i que no està supeditada a cap partit estatal
Joan! T'acabes de guanyar el meu reconeixement polític, enhorabona. Per què?
1. No t'ha fet cap mena de por dir que ets de dretes. Ho ets i prou. Això et lloa i més sent de Convergència, partit que engloba tant gent de dretes com d'esquerres i els pocs de dretes s'amaguen de dir-ho per veure si poden captar algun vot d'ERC. Benvingut al club de la dreta moderna.
2. Ja era hora de sentir algú dient que ser molt espanyolista o poc res té a veure amb ser de dretes o d'esquerres. Sempre ens diuen que som molt de dretes per defensar una Espanya unitària. Ja era hora que algú de Convergència modifiqués aquest absurd discurs. Defensar una Espanya unida o no, pertany a un altre eix i no el del dreta-centre-esquerra.
Ara bé, deixem fer-te algun comentari. Sí que és veritat que al PP hi ha molts que defensen una Espanya com un país exclusivament de províncies obviant qualsevol regió. Però la majoria, que jo sàpiga, defensen l'actual model autonòmic. A més, el PP actual l'únic anticatalanisme que ha practicat ha estat el de defensar el model autonòmic. Jo defenso el model autonòmic però no el d'una igualtat cega. Catalunya té (per mi) uns trets identitàris que la fan diferent a qualsevol altra Comunitat Autònoma. No es pot equiparar la seva situació com la de La Rioja, però per això existeix el sistema dispositiu de la Constitució. És per això que has de veure que al PP de la manera que hi ha posicions polítiques liberals, conservadores, etc, també n'hi ha tant de centralistes com d'autonomistes i és que és un partit plural.
Un model centralista basat en províncies és el de la Constitució de 1812, una de les més avançades de la seva època. Que el defensés el règim franquista no vol dir que sigui un sistema exclusivament franquista. S'ha d'anar amb compte a l'hora de titllar-nos de franquistes. Jo francament em sento molt ofès quan ho fan.
Per acabar, és absurd confiar amb el PSOE. Somriurant molt, però ens donaran pel sac. El PP potser no somriem tant però cumplim. A Catalunya l'hi ha anat molt millor amb el PP que amb el PSOE. Vosaltres mateixos...
Cesc:
El que dius es ben cert, CIU a pactat tant amb el PP com amb el PSOE i el millor pacte per a Catalunya es va aconseguir amb el PP. Malgrat que ens han denostat, vilipendiat i ens han dit de tot.
El PSOE molta rialleta, molt de talante i discurs demagògic i progre, però son mes falsos que un billet de 1000@.
Amb el PP saps que si diuen que si, es que si, i si diuen que no, al menys pots intentar negociar. Però el PSOE et diu que si i va a ser que no!!!
Estic plenament d'acord amb tu Joan.
Jo soc de l'opinio que el millor pacte què a fet CiU és amb el PP. I què?
Els què tan maleien el pacte del majestic han regalat el suport al PSOE. El psc ja ho va deixar de ser fa temps, la defenstracio del Maragall sols va ser la Cirereta del pastís.
Però crec que Catalunya és un escenari massa complex per parlar de dreta i esquerra pura. També hi ha un eix nacional.
I CiU té el fet de ser transversal en aquest eix, qui l'han volgut colocar a la dreta es per merjar li espai electoral.
Ara mateix Europa esta tendint cap a polítiques liberals, funcionen i donén sol·lucions a la gent. Perquè no s'han de poder aplicar aqui?
Hola a tots!
Definitivament ja em reincorporo a la meva antiga vida després d'uns quants dies de trasvals.
Cesc: de dretes, nacionalista i sobiranista. Ben alt i ben fort, sempre m'he mostrat partidari de superar aquest eix dreta - esquerra. No sé com aniran les eleccions, és ben cert que amb el PSOE no en tinc cap ni unes d'esperances i més a mesura que veig com inunden la tele d'anuncis electoralistes. Però el PP, em sap greu dir-t'ho que almenys aquesta vegada NO podem. Segurament actuaríeu amb lleialtat, no en tinc cap dubte, però la idea de Catalunya que tenim és massa diferent a la vostra.
QUIM: ara els socialistes estan ocupats fent promeses i arrancant crostes... les declaracions del Joan Ferran són lamentables, al final aconseguiran controlar la TV i la ràdio pública de Catalunya i tindrem una altra TVE: amb la seva trista programació, manipulació infromativa i dèficit econòmic implícits.
SALOUENC: per estrany que soni, quan es preté una acció governativa eficaç poques vegades s'han de tenir en compte els prejudicis ideològics. Em vinc a referir per exemple, que tot i que és comprensible, és insostenible que els belgues es passéssin 2 mesos sense govern. Sobre la teva pregunta: quan sentits l'us de la paraula "liberal" a la tele i no de dreta de manera sistemàtica potser es donaran les circumstàncies perquè aquests pactes funcionin.
Publica un comentari a l'entrada