La quantitat de casos avala que és relativament 
senzill fer el ridícul. Tal abundància, malgrat tot, no eximeix que ens esforcem per no fer el préssec. No és aquest el cas del senyor José Montilla, que sembla que hagi assumit com a repte propi el despropòsit de carregar-se Catalunya però a més a més amb l’antològic sentit de l’humor socialista. Per exemple dimecres passat, durant el debat parlamentari on es tractava la profunda crisi on està immersa el país, l’inefable president va tirar del seu més profund argumentari i va dir: “vostès tenen un problema; i el seu problema es diu José Montilla”. Ui, Ui! Quin ingeni senyors!, des de pàrvuls que no veia tanta astúcia acumulada.
senzill fer el ridícul. Tal abundància, malgrat tot, no eximeix que ens esforcem per no fer el préssec. No és aquest el cas del senyor José Montilla, que sembla que hagi assumit com a repte propi el despropòsit de carregar-se Catalunya però a més a més amb l’antològic sentit de l’humor socialista. Per exemple dimecres passat, durant el debat parlamentari on es tractava la profunda crisi on està immersa el país, l’inefable president va tirar del seu més profund argumentari i va dir: “vostès tenen un problema; i el seu problema es diu José Montilla”. Ui, Ui! Quin ingeni senyors!, des de pàrvuls que no veia tanta astúcia acumulada. Però malauradament el parlament no és un club de monologuistes i pallassos com ho vol fer semblar el grup socialista. Comentaris com aquests són els que et fan comprendre el sentit d’Estat que té una persona, el respecte que li mereix el càrrec que ha usurpat il·legítimament (que no és il·legal).
Malauradament molt em temo que el senyor Iceta no ha estat gaire fi aquesta vegada. El “discursista” de Montilla, veient l’efecte de l’infortuni del rei, pretenia buscar quelcom semblant com una popularitat immerescuda i al·ludint alhora la seva responsabilitat de respondre el Cap de l’Oposició, el representant electe del poble de Catalunya. Respondre’l a ell i al poble quan s’estava posant a la llum uns informes gravíssims de Ferrocarrils de la Generalitat on es demostrava el coneixement d’esvorancs; informes que posaven de manifest la poca seguretat de l’obra! Aquests informes daten de 15 i 20 d’octubre, abans de tallar la circulació ferroviària. I mentrestant els passatgers continuaven viatjant per unes rodalies que els hi podien haver costat la vida. Per què es continuava viatjant? La resposta: fins electorals. Zapatero pretenia inaugurar 21, 22 i 23 de desembre els AVE’s de Barcelona, Valladolid i Màlaga. I per si el pompis de ZP no conegués prou les papil·les gustatives de Montilla, el cordovès no va dubtar en sumar-se un altre punt a la llista de positius de ZP; no fos cas que li fessin la mateixa jugada que ell va fer a Maragall.
I així és el nostre president: el defensor dels interessos del PSOE per sobre de la seguretat de la ciutadania catalana, vides humanes. No vull ni pensar en el bo deu ser el pressupost si ha depès de Zapatero...
Nosaltres a Convergència tenim una altra manera d’actuar. Sovint se’ns recrimina que la falta d’inversió és culpa dels anteriors governs, (qui diu inversió diu qualsevol cosa que no puguin resoldre)... jo només els hi puc dir que ja porten vora 6 anys de Tripartit, Catalunya en aquells 23 anys no havia estat mai ni la meitat d’enfonsada com fins quan van entrar al govern.
Els socialistes estan obsessionats en mirar cap el passat, nosaltres mirem cap al futur. Dimarts vinent (20-N) a les 19:30, per exemple, al Palau de Congressos, Artur Mas celebra un acte obert a tota a la societat catalana per fer la Conferència Nacional sobre la Casa Gran del Catalanisme, un punt d’inflexió en el nostre futur com a nació, que marcarà premisses del catalanisme del segle XXI.
Si no poden venir, jo hi seré per informar-los.
Joan Güell i Serra (NC 16/11/07)
14 comentaris:
Endavant, deixa el teu comentari!
Joan, si el Montilla es creu veritablement que ell es el problema per a CIU va ben arreglat, ell no es un problema per en MAs, ja que el vam guanyar sobradament a les eleccions. El problema ho es per Catalunya, per tenir gràcies a ERC un president tant nefast com el que tenim, però clar que podem esperar de tres perdedors que se juntan per fer fora al guanyado?.
De debò que el que va dir és totalment petul·lant i vanidós. Però si et sóc franc, Quim, em preocupa molt més en les circumstàncies que el va fer. Va demostrar una insensibilitat per els problemes de milers de persones indignant!
Sr. Güell,
Ja he seguit la cadena de com crec que un bloc pot funcionar. Espero t'agradin als meus consells.
Cal recordar que els governs de CiU no van tenir "la clau de la caixa" perquè les infraestructures depenen de Foment, estan centralitzades. Per molt que CiU hagués volgut invertir-hi Foment està per damunt.
El problema també són els votants. Malgrat que Rodalies sigui esperpèntic, els fets del Carmel siguin de jutjat de guàrdia, la persecució de periodiste del més pur estil Mcarthyà i l'intervencionisme similar al del Kremlin, els vots són els que són. Carod s'ha estimat més la cadira que el país, i així ens va.
El nostre problema es ERC que ha deixat de Banda el sentiment de país des de la caiguda d'en Colom. ERC ha passat a ser un més dels Governs d'esquerra i l'independentisme, catalanisme o com volgueu dir-ho, ha quedat arraconat.
I per què fa en Montilla ell és un problema per Catalunya, com a nació i pels catalans com a ciutadans.
Ell es un exponent clarissim de la llei de Peter. Va ser, un mal ministre i un funcionari i alcalde gris abans de president.
Artur i Josep, ERC ha estat qui ha preferit Montilla, són corresponsables d'aquesta crisi de magnituds gegants.
Per tant no culparia els votants, que segurament molts no sabien com acabaria tot plegat, sinó els respectius partits que van tenir la poca-vergonya d'enganyar la ciutadania.
ERC podia triar entre govern nacionalista o govern d'esquerres, i va triar govern d'esquerres i espanyolista.
Certament ERC tenia la clau per posar o treure president, però no s'en adonen que son els ciutadans qui poden canviar el pany i per tant crec que tard o d'hora ERC ho pagarà electoralment i la seva clau no obrirà cap porta.
Joan,
A l'Olla de Grills s'ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.
http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/
T'hi apuntes?
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
De fet Quim, ja et puc explicar com acabarà aquesta història d'ERC: quan s'acostin eleccions, o vagin molt maldades renegaran dels PSOE i diran que els havien enganyat... bla, bla, bla... El poble català posarà les coses al seu lloc, n'estic segur.
L'avarícia insaciable d'ERC ha conduit en bona part aquest país pel camí on va.
Marc jom'apunto a un bombardeig si fa falta...
Marc jom'apunto a un bombardeig si fa falta...
L'única sol·lució passa per un vot de càstig d'ERc cap a CiU.
Si em permets Josep faré una matisació a les teves paraules. els vots que actualment té ERC són en bona part atribuïbles a un vot de càstig massiu a CiU. Simplement que la gent vegi la realitat i el propi sentit comú ens portarà a la victòria, la nostra feina és destapar aquests embaucadors!!!
Publica un comentari a l'entrada