Sota la pretensió del títol (imposat per encàrrec), s'amaga la veu d'un novell blocaire, us dic això d'entrada, perquè la meva intenció no és ni molt menys ser tendenciós.
Un bloc suposa per mi quelcom més que un simple mitjà de divulgació, és un espai íntim i personal de reflexió amb porta d'entrada. L'element de la porta és important degut a què potser mai durant la història les reflexions individuals havien près tanta rellevància i s'havien vist tant a mercè de le crítica i la relflexió de 3rs.
Certament em vaig incorporar activament bastant més tard del Big Bang de la Tarracosfera, i arran de la suggerència insistent dels meus companys que s'havien quedat totalment embadal·lits i enganxat al món del bloc. Això sumat al handicup que no tracto temàtica tarragonina ( doncs al no ser-ne no em considero l'adequat), ha provocat que hagi hagut d'apostar més fort per uns factors que per d'altres a l'hora d'elaborar el bloc.
També vull destacar que un bloc no s'acaba on acaba el teu enllaç, poc a poc s'ha d'intentar consolidar llocs on comentar i anar-se obrint de manera sotinguda a nous bloc on comentar.
Així doncs feta aquesta introducció, procedeixo a complir l'encàrrec que he rebut per partida doble. Primer per part de l'amic CescBonet: comentarista il·lustre de la Tarracosfera, postejador més excel·lent si hi cap i un pou de cultura política sense fons. El segon a passar-me l'encàrrec ha estat el company Oriol Vázquez: noblesa i compromís polític amb Catalunya i Tarragona, bon company de lluita i millor amic. Aquestes són les 3 premisses que intento que imperin al meu bloc:
- Anàlisi constant: és important marcar-se objectius, reflexionar sobre el contingut que es vol donar, el que s'ha donat, quina resposta ha tingut, sobre l'estètica..... Marcar-se objectius i fer valoracions és imprescindible per conèixer què has d'oferir i què has de millorar. Comprendre el factors externs que envolten el teu bloc és imprescindible.
-Marcar estil: segurament és degut a una vocació literària frustrada, però per mi és imprescindible aconseguir un estil propi, personalíssim. Aconseguir transmetre una identitat durant totes les entrades. Al món dels blocs trobar l'estètica adequada o no ajudarà a reforçar o diluir la identitat que es pretén transmetre
-Apostar per la qualitat: la qualitat implica temps per la reflexió, un bloc no és una obligació sinó un hobby o un plaer. Val la pena en tot a aquesta vida fer les coses ben fetes i no perquè s'han de fer. Has de creure en el teu bloc, pensa que si tens un espai per perseguir uns interessos més enllà de l'estrice divulgació o debat: el teu espai no tindrà credibilitat.
I ara em toca a mi passar l'encàrrec a 3 blocs més:
- Un pou d'idees (Marc Martínez): és el Cap local de la JNC a Tarragona, el seu espai és per mi un dels més elaborats estèticament, ara el té una mica fora d'òrbita perquè està molt enfeinat però a veure si així s'anima.
- Jordi Molinera: millor el bloc que el fútblo sala, Jerky i altafullenc devot...
- També voldria conèixer l'opinió de del Francesc Robert, s'hi està posant ara però vull veure que creu que ha de potenciar per tirar endavant el seu bloc.
7 comentaris:
Caram Joan, gràcies per les generoses referències al meu blog. Comentaris com aquest m'estimulen a seguir en la meva labor com a columnista amateur jeje.
Em fixo i sabia que diries la segona premissa. Vocació frustrada? Jo també escric per mi de tant en tant. Joan, som joves i per tant no podem ser frustrats! jeje.
Com li he dit a l'Oriol tinc el convenciment que amb els blogs també s'apren molt a l'hora de buscar argumentacions per fonamentar encara més les teves postures.
Endevant amb la labor. Una abraçada company!
Tot i que no m'ho heu demanat. Aquí va la meva aportació sobre el que ha de ser un bloc.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/blocs-un-decleg-de-vuit-punts.html
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Tu Crack!!
Les teves reflexions són sàbies. Aprofito per dir que em sembla molt ben parida la idea de poder moderar les aportacions literàries d'altres en el teu bloc, en aquest cop de la Bego. La Bego és una tia molt i molt espavilada. Com diem els de la meva terra, oi Joan? És una tia molt llarga!!!
Bé al tema; em fot una mica de pal que hagi d'èsser algú el qui em mani deures alhora d'actualitzar el bloc. Tot i així els faré amb molt de gust.
Gràcies pels consells company,
Fcesc
Tu Crack!!
Les teves reflexions són sàbies. Aprofito per dir que em sembla molt ben parida la idea de poder moderar les aportacions literàries d'altres en el teu bloc, en aquest cop de la Bego. La Bego és una tia molt i molt espavilada. Com diem els de la meva terra, oi Joan? És una tia molt llarga!!!
Bé al tema; em fot una mica de pal que hagi d'èsser algú el qui em mani deures alhora d'actualitzar el bloc. Tot i així els faré amb molt de gust.
Gràcies pels consells company,
Fcesc
Tu Crack!!
Les teves reflexions són sàbies. Aprofito per dir que em sembla molt ben parida la idea de poder moderar les aportacions literàries d'altres en el teu bloc, en aquest cop de la Bego. La Bego és una tia molt i molt espavilada. Com diem els de la meva terra, oi Joan? És una tia molt llarga!!!
Bé al tema; em fot una mica de pal que hagi d'èsser algú el qui em mani deures alhora d'actualitzar el bloc. Tot i així els faré amb molt de gust.
Gràcies pels consells company,
Fcesc
JOAN, collons que encara semblarà que som del mateix partit... jaja.
Moltes gràcies pel que dius company, però tu tampoc ets dels que et quedes curt alhora de voler tirar endevant un projecte i quan et proposes una meta l'acosengueixes costi el que costi, sino els hi preguntarem als de la conca com els hi va amb les noves aportacions del recient cap comarcal!!
a continuar treballant així que hi ha molta feina a fer, i ho saps!
cuide't!
...jaja moltes gràcies nois! Bé, és qüestió de seguir treballant...
pd: hem de reconèixer que hem tingut un moment Diario de Patricia en aquest Post i els seus comentaris... jejeje
Publica un comentari a l'entrada