Hi ha una percepció generalitzada que Convergència està rebuscant en les arrels més catalanistes per enfortir el seu discurs com a partit. Davant l’hermetisme que he generat el pacte d’esquerres, la Federació s’ha vist obligada ha redefinir el seu discurs per donar cabuda al vot més patriòtic.
Les evidències de la ferma voluntat de canvi es van demostrar amb la crisi, ja resolta, amb Unió que es va mostrar, almenys poc receptiva, amb la proposta de la Casa Gran. PP i PSOE han coincidit per primera vegada en molt temps en criticar l’actitud de CiU davant el 12 d’Octubre. PSC s’ha vist obligat a entrar al tant incòmode debat identitari, i més davant la proposta d’Ibarretxe i aquesta setmana amb l’homenatge a Companys; però paradoxalment els diputats socialistes catalans a Madrid van votar no a una proposta de llei per retornar els papers de l’arxiu de Salamanca. I l’ ERC del govern es posa nerviosa davant el congrés del partit que els espera i es comencen a cometre errors com l’invitació de Venècia al 2009. ERC ja no sap com sortir de l’espès cafè socialista i busca protagonisme desesperadament.
Jordi Pujol fou l’home transversal, l’únic capaç de superar l’eix dreta-esquerra i fer de la vida política del seu partit el reflex de la vida social de Catalunya. Convergència busca tornar a ser el pal de paller que representava el partit eix vertebrador de la societat catalana amb la força en el territori.
Es busca cobrir la necessitat d’un lideratge ferm, explotar el dret de creació de la Catalunya moderna, amb un catalanisme prou ampli que serveixi d’element integrador.
Aquest és el veritable projecte de la CASA GRAN DEL CATALANISME.
Joan Güell i Serra (NC 19/10/07)
6 comentaris:
Joan tens tota la raó, m'agradat aquest post jo fa un temps també vaig parlar de la casa gran del catalanisme, tot just quant el PSC i ERC es van posar nerviosos quant van veure els vots que podien perdre.
Hola!
S'apropa la segona trobada de blocaires!
Serà el proper DISSABTE DIA 1 DE DESEMBRE a les 21:30
Que, t'hi apuntes?
Si vols venir, envia un correu a blocairestgn@gmail.com i ja està!
Salutacions!!
"Jordi Pujol fou l’home transversal, l’únic capaç de superar l’eix dreta-esquerra i fer de la vida política del seu partit el reflex de la vida social de Catalunya". Joan, creume que jo encara aprecio moltíssim a Jordi Pujol, és el millor president que ha tingut Catalunya i estic segur que no n'hi haurà cap de millor. No obstant, això de super l'eix dreta-esquerra doncs què vols que et digui... sempre fou un conservador ben moderat, d'aquells que tan agrada a la gent que el que vol és treballar i viure en pau i en llibertat. Jo el continuo ubicant en el centre-dreta i quan parlo amb convergents de més avançada edat també opinen el mateix.
Aquesta fixació de "ni dretes ni esquerres, Catalunya" és ben recent, igual que aquesta aposta tan ferma pel sobiranisme (cada vegada més a prop de l'independentisme) inaugurada pel binomi Mas i Puig.
A més, amb la fobia que tinc a les idees d'esquerra seria inconcebible que em sentís còmode amb Pujol de president i creume que m'hi sentia. De fet el trobo molt a faltar com a president.
Salutacions
Hola a tots!!
Disculpeu que respongui amb una mica de retard.
El Quim té raó, ERC i PSC estan expectants i els nervis els van traïnt...
Capità ja saps que si no tinc res més vindré sense pensar-ho.
Cesc, l'eix esquerra - dreta és el que Convergència ha d'aconseguir superar, no tant per redefinir-se ideològicament sinó perquè és la única possibilitat de victòria i futur pel nostre partit.
Els Tripartits ens els diferents punts de Catalunya, Generalitat inclosa... ens obliga a obrir-nos a nous sectors, a aprofundir més en l'identitari catalanista.
Agrega'm que jo ja t'he agregat.
Per molt què es vulgui fer una lectura simplista la lectura que és pot fer de la política catalana té molts anglès.
Dreta-Esquerra què el tripartit busca i intenta fer seu per poder perpetuar en el poder a base de perpetuar-se com a bastió contra la dreta.
Nacional, catalanisme-espanyolisme.
moderació centres i extrems.
CiU estava incomoda en el eix dreta-esquerra i es on el tripartit la volia perquè ciu estava desubicada i tots es pensaven que la reduirien a un espai marginal i anecdòtic.
Ara CiU a sortit d'aquest pou Arrossegant-hi al PSC i ERC. Ficant los en situacions i dèbats en el què estan incomodes.
Sobretot en ERc què esta dividida en 3 moviments antagònics l'oficial que vol polítiques d'esquerres, el nacionalista que vol menys pes del PSC sobre el Què diu i fa ERC i l'independentista què sols vol pactar amb qui estigui dispossat a avançar en el independentisme.
I PSC a qui el seu ZP ha possat en la difícil decisió d'acatar com sempre el PSOE o d'aixecar la veu defensant els interessos de país davant dels de partit.
No oblidem que a cada congrès del PSC la rama més PSOE té més poder i jubila als elements més catalanistes de l'esquerra pija.
Cesc, En Jordí Pujol sempre s'ha pintat de socialdemocrata, això no treu què fes polítiques de centre dreta quan el país ho exigia i és mullava quan les decisions portaven desgast era capaç d'assumir-ho. En Pujol és un líder inclús en el seu retir, liders n'hi ha pocs.
Publica un comentari a l'entrada