Malgrat que política i societat semblen seguir camins diferents, és inevitable que amb l’arribada del nou curs polític i la presència d’eleccions a la cantonada sentim un pesigolleig. Estem desencantats amb la política; però en el fons sabem que el resultat d’unes eleccions és quelcom que traspassa la simple determinació del color del govern.
El resultat d’unes eleccions sabem que pot ser el primer símptoma de canvi, el desencadenant d’un procés que ens pot portar millores a les nostres vides; és per això que ens reinteressem per la política: tenim il·lusions comuns i personals.
En la disputa por la distribució dels escons del Congrés hi ha bàsicament 2 fronts trascendentals. Es decidirà si es dóna l’última oportunitat a la vella Espanya on encara hi caben tipus com: Fraga, Acebes, Zaplana... o es decidirà si es renova el poder al Bambi d’acer.
Aquesta vegada el què i el com del resulatat de les eleccions, tindrà una importància determinanat per el nostre futur com a país, com a societat catalana que volem ser. Serà important que siguem determinants a l’hora de crear el govern de Madrid.
Aquesta setmana mateix, Solbes diu que tirarà pel dret el pressupostos sense escoltar la opinió dels grups catalans del Congrés; disposa del suport dels bascos, el grup mixt i algun altre grup minoritari per tirar-los endavant. Qui sap si aquest acte de suficiència i menyspreu li passarà factura en un futur.
Els jugadors ja s’estan preparant i Rajoy ha tancat files amb la sensació que si ho hagués fet una setmana més tard potser s’hagués generat un dur debat en l’àmbit del PP. Zapatero promet millores fiscals, no només a Catalunya sinó a la resta d’Espanya, un altre café para todos.
Sens dubte tindrem material i tema per les pròximes setmanes. Anem-nos preparant...
El resultat d’unes eleccions sabem que pot ser el primer símptoma de canvi, el desencadenant d’un procés que ens pot portar millores a les nostres vides; és per això que ens reinteressem per la política: tenim il·lusions comuns i personals.
En la disputa por la distribució dels escons del Congrés hi ha bàsicament 2 fronts trascendentals. Es decidirà si es dóna l’última oportunitat a la vella Espanya on encara hi caben tipus com: Fraga, Acebes, Zaplana... o es decidirà si es renova el poder al Bambi d’acer.
Aquesta vegada el què i el com del resulatat de les eleccions, tindrà una importància determinanat per el nostre futur com a país, com a societat catalana que volem ser. Serà important que siguem determinants a l’hora de crear el govern de Madrid.
Aquesta setmana mateix, Solbes diu que tirarà pel dret el pressupostos sense escoltar la opinió dels grups catalans del Congrés; disposa del suport dels bascos, el grup mixt i algun altre grup minoritari per tirar-los endavant. Qui sap si aquest acte de suficiència i menyspreu li passarà factura en un futur.
Els jugadors ja s’estan preparant i Rajoy ha tancat files amb la sensació que si ho hagués fet una setmana més tard potser s’hagués generat un dur debat en l’àmbit del PP. Zapatero promet millores fiscals, no només a Catalunya sinó a la resta d’Espanya, un altre café para todos.
Sens dubte tindrem material i tema per les pròximes setmanes. Anem-nos preparant...
Joan Güell i Serra (Nova Conca 14/09/07)
6 comentaris:
Això de la resta d'espanya... no seria millor dir Espanya a seques?
He obert blog:
http://gransherois.blogspot.com/
Llegiu herois! Sigueu herois!
bé; doncs segurament però pensa que el què tu malinterpretes d'una banda algú altre ho podria malinterpretar d'una altra. però merci pel detall, en prenc nota!!!
Sens obre davant la gran alternativa escollir a un Pinotxo Nacionalista o escullir un Yidasta Nacionalista.
Qui vulgui moderació i centre sols queda CiU el problema es què a CiU es el candidat que remou les aigües i això es dolent per Catalunya i el Catalanisme.
En vista del merder actual he decidit que guardaré el meu vot en la bossa on recullo les m del gat conscient de les pespectives que tinc de les pròximes eleccions.
No obstant aquell dia treuré la papereta sabent que hi han que han fet sacrificis més grans per Catalunya que ficar un paper dintré una urna.
I que hi han sacrifícis, que tot i desagradables són necessàris, com possar un paper on possi el nom de Duran a una Urna.
Gràcies per pendre'n nota. No cal dir que el comentari era sense mala intenció... A tot se'ns pot escapar. Salutacions!
Sigueu Herois!
Publica un comentari a l'entrada