Aquesta setmana toca mirar-se el melic. Sorpresa i estupefacció en el si de CDC per la situació inverosímil i feixuga a la qual ens ha endut Duran. Les seves declaracions ens han portat a punt d’inflexió en la trajectòria vital de la Federació. Sobren motius per generar un debat que plantegi el futur de CiU o el futur de Duran, però malauradament les discrepàncies han sorgit en un moment on s’albirava un futur esperançador.
Ara mateix el germà petit ha desafiat el germà gran en un intent egocèntric, i aquesta pugna de tensions fratricida apunta cap a un final tràgic. Mas exigeix que sigui Duran el que rebel·li el seu futur com a candidat a les estatals, i aquest exigeix que primer CDC exposi el seu projecte de futur amb un accent catalanista més marcat. Sent realistes cada dia que passa és més complex trobar una conciliació en aquest estira i arronsa.
Les enquestes auguren que Duran com a candidat podria obtenir un màxim d’11 diputats un més que actualment que en el cas que ZP repetís resultat (això sembla); sumaria 176 diputats: una majoria suficient per formar govern més l’input que suposaria per el nostre país, Catalunya, ser determinantíssims al govern d’Espanya. Tot i així està estudiat que algun altre candidat podria obtenir millors resultats que Duran, un símbol al meu entendre d’una vella guàrdia que obstaculitza la renovació verídica i eficaç que ja fe temps que encapçalat CDC per la seva part.
Convergència sempre s’ha caracteritzat per ser un partit que fa les coses ben fetes, amb constància, rigor i serietat. Un partit que no ven cortines de fum per ocultar una acció governativa nefasta com la del Tripartit, que no es sent identificat amb la política de pedaços de Montilla. Per tant estic segur que el desenllaç d’aquesta història que estem vivint no serà un espectacle de circ com ho va ser el govern de Maragall.
Malauradament, molt em temo que Montilla & Company SA ja s’estan fregant les mans perquè estic segur que van respirar alleujats quan van escoltar les declaracions de Duran; de totes maneres la incompetència governativa no és pot ocultar darrera un argument tan pueril.
Si ens hem d’amputar un peu per renéixer com l’au Fènix; i si això és el millor per Catalunya, no tinguin dubte bons lectors que no ens tremolarà el pols. A diferència d’altres, nosaltres sí que sabem que estimem, som conscients de per què hem de lluitar i a més estem preparats per fer-ho.
Fins la setmana que ve.
Ara mateix el germà petit ha desafiat el germà gran en un intent egocèntric, i aquesta pugna de tensions fratricida apunta cap a un final tràgic. Mas exigeix que sigui Duran el que rebel·li el seu futur com a candidat a les estatals, i aquest exigeix que primer CDC exposi el seu projecte de futur amb un accent catalanista més marcat. Sent realistes cada dia que passa és més complex trobar una conciliació en aquest estira i arronsa.
Les enquestes auguren que Duran com a candidat podria obtenir un màxim d’11 diputats un més que actualment que en el cas que ZP repetís resultat (això sembla); sumaria 176 diputats: una majoria suficient per formar govern més l’input que suposaria per el nostre país, Catalunya, ser determinantíssims al govern d’Espanya. Tot i així està estudiat que algun altre candidat podria obtenir millors resultats que Duran, un símbol al meu entendre d’una vella guàrdia que obstaculitza la renovació verídica i eficaç que ja fe temps que encapçalat CDC per la seva part.
Convergència sempre s’ha caracteritzat per ser un partit que fa les coses ben fetes, amb constància, rigor i serietat. Un partit que no ven cortines de fum per ocultar una acció governativa nefasta com la del Tripartit, que no es sent identificat amb la política de pedaços de Montilla. Per tant estic segur que el desenllaç d’aquesta història que estem vivint no serà un espectacle de circ com ho va ser el govern de Maragall.
Malauradament, molt em temo que Montilla & Company SA ja s’estan fregant les mans perquè estic segur que van respirar alleujats quan van escoltar les declaracions de Duran; de totes maneres la incompetència governativa no és pot ocultar darrera un argument tan pueril.
Si ens hem d’amputar un peu per renéixer com l’au Fènix; i si això és el millor per Catalunya, no tinguin dubte bons lectors que no ens tremolarà el pols. A diferència d’altres, nosaltres sí que sabem que estimem, som conscients de per què hem de lluitar i a més estem preparats per fer-ho.
Fins la setmana que ve.
Joan Güell i Serra (Nova Conca 20/09/07)
3 comentaris:
els problemes s'han d'enfretar i solucionar. un problema mal resolt és el tradicional qui dia passa anys espeny...
l'equilibri del Bipartit fa temps que grinyola, en part per què unió fa temps que no és la germaneta de la caritat que era fa 15 anys...ha crescut com a partit, amb militants, i també, per què negar-ho, en ego. igual que ho ha fet convergència i que ho fan la majoria d'ens polítics.
parles de treball ben fet, de cortines de fum, d'estimar (això m'ha fet molta gràcia per què sembla que sou els únics que sabeu què estimeu...), i en tot això convergència és la gestora ideal.
i em sap greu, però no.
tinc un país que és un desastre en infraestructures "gràcies" a més de vint anys de govern vostre, dels quals, per a més inri, vuit van ser donant aques suport que ara anomenes """ser determinantíssims""", i que només va servir per malvendre uns % d'impostos sense assolir res més.
mira Joan l'únic projecte que heu tingut és el de partit que vol manar. res més... a nivell de país, si algú es passa exigint més, valtros l'heu frenat sempre, amb l'excusa de no "apretar" massa a españa... i l'heu cagada. no passa res, tothom s'equivoca, però valtros també, i en vint-i-escaig anys, molt.... així ens va.
tremolar-vos el pols diu...és que és molt graciós que diguis això quan alhora de fer reclamacions us ha tremolat sempre!!!....
una abraçada i fins aviat.
Ricardo Santiago
els problemes s'han d'enfretar i solucionar. un problema mal resolt és el tradicional qui dia passa anys espeny...
l'equilibri del Bipartit fa temps que grinyola, en part per què unió fa temps que no és la germaneta de la caritat que era fa 15 anys...ha crescut com a partit, amb militants, i també, per què negar-ho, en ego. igual que ho ha fet convergència i que ho fan la majoria d'ens polítics.
parles de treball ben fet, de cortines de fum, d'estimar (això m'ha fet molta gràcia per què sembla que sou els únics que sabeu què estimeu...), i en tot això convergència és la gestora ideal.
i em sap greu, però no.
tinc un país que és un desastre en infraestructures "gràcies" a més de vint anys de govern vostre, dels quals, per a més inri, vuit van ser donant aques suport que ara anomenes """ser determinantíssims""", i que només va servir per malvendre uns % d'impostos sense assolir res més.
mira Joan l'únic projecte que heu tingut és el de partit que vol manar. res més... a nivell de país, si algú es passa exigint més, valtros l'heu frenat sempre, amb l'excusa de no "apretar" massa a españa... i l'heu cagada. no passa res, tothom s'equivoca, però valtros també, i en vint-i-escaig anys, molt.... així ens va.
tremolar-vos el pols diu...és que és molt graciós que diguis això quan alhora de fer reclamacions us ha tremolat sempre!!!....
una abraçada i fins aviat.
Ricardo Santiago
Amic Ricardo,
Celebro que siguis el primer en fumbre una mica de canya al bloc.
Ahir vaig escriure aquest article i avui (divendres) CiU ha fet un comunicat de "no ha passat res". la veritat és que t'he de reconèixer que no em guanyaria la vida com a profeta.
Tot i així, aquesta pau, crec que ha estat una sortida de la crisi que la podria tipificar com a racional tenint en compte la relativa imminència de comicis electorals amb la corresponent feina que comporta preparar-ho.
En al·lusió a les teves crítiques, crec que estan un pèl ancorades en un passat (recent però passat). Convergència crec que sempre ha sabut intuir el clima social que es podia percebre tant a Catalunya com a Espanya; i la quota de votants del partit durant els "vint-i-tants" anys que anomenes ho avala.
La crispació social i l'anticatalanisme a l'Estat espanyol s'ha accentuat notablement des que un partit anomenat ERC, que veia el poder governar com una utopia i es podia permetre dir tots els disbarats que volgués i més, ha entrat a fomar part del govern de la Generalitat.
Aixímateix, permete'm que et digui que el dèficit en infraestructures és culpa exclusivament del Tipartit 1 i 2;
En relació amb el suport que Convergència ho ofert als diferents governs d'espanya: només dir-te que crec sincerament que ha resultat productiu pel país: els números ho avalen, la quantitat de competències traspassades ho avalen.
i no, no ens tremolarà el pols perquè tal com et deia al principi d'aquest comentari sempre hem sabut intuir el clima que es respirava tant a una banda com a l'altra de l'Ebre, i sabem que ara és el moment d'apretar. i ho és precisament perquè el poble catlà ho demana i no troba en el seu govern ningú que el defensi; de fet pensa que ni els militants del partit independentitsa del govern no estan ni d'acord amb la seva direcció.
espero haver-te aclarit la meva posició.
Publica un comentari a l'entrada