S’han acabat les vacances al calendari polític i ja es sent soroll de ganivets esmolant-se. A l’ambient ja es comença a sentir el flaire de les estatals i els partits preparen les seves cartes per afrontar el que serà una campanya, pre-campanya i abans de pre-campanya molt intens de qual tornarem a acabar ben farts. Ja pronostico que els veritables debats, els que podrien fer-nos interessar per la política, es veuran eclipsats per un augment de la crispació entre l’Espanya profunda i les Autonomies més autònomes. Per ajudar a fer més passable aquest espiral de tensió que s’aproxima, us recomano que d’ara endavant al despertar-vos us poseu davant el mirall escoltant la COPE, al final de tant sentir disbarats us hi acabareu acostumant i ja no us sentireu insultats; durant la campanya estareu anímicament millor.
Els partits de casa també preparen l’estratègia a seguir. És una evidència que el resultat més desitjable tant com CiU com per ERC és aconseguir un número d’escons suficients per determinar la majoria d’uns o dels altres. Que els partits nacionalistes donin el govern d’Espanya no deixa de ser una bonica paradoxa de la qual en podem treure molt suc. Històricament Catalunya ha tingut una presència notable en la política estatal, fet que ens ha proporcionat sempre tenir la clau de les negociacions. Molts es pensaven que amb el mateix color a la Moncloa i a la Plaça de Sant Jaume la cosa seria oli en un llum; i de fet sí que ho ha estat, només pels de Madrid però ho ha estat.
En contraposició a aquesta opció, que ja s’ha vist que en comptes de donar un resultat ha creat una crisi sense precedents en la inversió del país, un sector dins l’àmbit de CiU i ERC ha començat a prendre contacte per la creació d’un govern nacionalista (que ja fa dos legislatures que esperem a Catalunya). La militància d’ERC està molt desencantada amb la seva direcció que ha convertit el partit en una satèl·lit del PSOE i la militància de Convergència veuria amb bons ulls la unió d’aquestes dos voluntats nacionalistes. Artur Mas i Felip Puig ja han expressat la seva satisfacció per la creació d’aquest fòrum sobiranista liderat de moment per l’espai més intel·lectual d’ambdós partits: noms com els de l’escriptor López Bofill o els del vocal del CGPJ López Tena. La direcció d’ERC, farta de corrents interns escissionistes no ha volgut destapar una nova crisi en el si del partit i amb la contradicció de fet i de pensament ha donat suport a la iniciativa mentre després piropejava a Montilla perquè no s’enfadés.
Continuarà...(no pot ser d’alta manera).
Els partits de casa també preparen l’estratègia a seguir. És una evidència que el resultat més desitjable tant com CiU com per ERC és aconseguir un número d’escons suficients per determinar la majoria d’uns o dels altres. Que els partits nacionalistes donin el govern d’Espanya no deixa de ser una bonica paradoxa de la qual en podem treure molt suc. Històricament Catalunya ha tingut una presència notable en la política estatal, fet que ens ha proporcionat sempre tenir la clau de les negociacions. Molts es pensaven que amb el mateix color a la Moncloa i a la Plaça de Sant Jaume la cosa seria oli en un llum; i de fet sí que ho ha estat, només pels de Madrid però ho ha estat.
En contraposició a aquesta opció, que ja s’ha vist que en comptes de donar un resultat ha creat una crisi sense precedents en la inversió del país, un sector dins l’àmbit de CiU i ERC ha començat a prendre contacte per la creació d’un govern nacionalista (que ja fa dos legislatures que esperem a Catalunya). La militància d’ERC està molt desencantada amb la seva direcció que ha convertit el partit en una satèl·lit del PSOE i la militància de Convergència veuria amb bons ulls la unió d’aquestes dos voluntats nacionalistes. Artur Mas i Felip Puig ja han expressat la seva satisfacció per la creació d’aquest fòrum sobiranista liderat de moment per l’espai més intel·lectual d’ambdós partits: noms com els de l’escriptor López Bofill o els del vocal del CGPJ López Tena. La direcció d’ERC, farta de corrents interns escissionistes no ha volgut destapar una nova crisi en el si del partit i amb la contradicció de fet i de pensament ha donat suport a la iniciativa mentre després piropejava a Montilla perquè no s’enfadés.
Continuarà...(no pot ser d’alta manera).
Joan Güell i Serra (Nova Conca 31/08/079)
3 comentaris:
I vosaltres no esteu desencantats amb la vostra direcció?
O és que aproveu la baixada de pantalons d'en Mas a Madrid?
Amic anónimo,
Si hi ha un sol veritable militant d'ERC que aprovi donar el govern al Sr. Montilla i al senyor ZP sense rebre res a canvi, retiraré l'afirmació que la militància d'ERC està desencantada amb la seva direcció.
Jo recolzo la direcció del meu partit i aprovo totes les actuacions que s'han fet per la simple raó que han aportat sempre alguna cosa positiva a Catalunya.
Almenys convergència i Unió pot escollir i pactar en clau Catalana. Mirant en les contraprestacions pel país.
sense tenir al cap la única idea d'aturem la dreta. Que a fet Què ERC hagi pactat durant 4 anys a canvi de res baixant-se els pantalons amb ZP.
Crec què aquestes eleccions en tenen en la seGüent situació a la banda esquerra del ring tenim el campió vigent, amb poca fiabilitat, molt irregular i com se diu en castellà "solo promete hasta que mete".
I la Banda dreta a algú què és pinta de talibà, sols li falta el Turbant i no agrada el que diu, però ja sabem què diu abans de començar.
Resum que mani el menys dolent.
Publica un comentari a l'entrada