05 de març, 2011

LA MEVA ÚLTIMA TRIBUNA

Benvolguts lectors,

Transcorria un calorós agost de 2007 quan sota el títol “BONES VACANCES”, veia la llum la primera Tribuna. De la trucada al Sr. Fàbregas, director d’aquest diari, que em va permetre fer públiques les meves reflexions, tan sols en recordo el nerviosisme previ i la posterior sensació d’alegria i sorpresa per la ràpida acceptació del meu oferiment.

El resultat d’ençà fins ara: 165 col·laboracions. Repassant-les, envaït per una certa melangia, m’adono de la ingenuïtat i abrivament dels incipients intents per canviar el país des de la meva columna a la premsa comarcal. Però poc a poc, servidor va anar trobant el seu estil, i en la disciplinada obligació setmanal d’escriptura, hom es va adonar del gratificant i alliberador que resulta el que no deixa de ser un exercici d’introspecció compartida. I és que aquesta teràpia personal ha donat molt de si mateixa. Hi ha hagut moments d’amargor i ressentiment en la derrota, de record per alguns que ens van deixar, d’anàlisi i reflexió de contextos llunyans, però sobretot vull pensar que ha estat una eina de transmissió d’il·lusió.

Avui, malgrat tot el viscut, hem veig obligat a escriure’ls aquestes quatre línies ràpidament i maldestrament perquè toca posar el punt i final. La vida sovint ens empeny a nous reptes sense avisar, i amb l’equipatge d’aquesta nova etapa que començo no m’hi puc endur la Tribuna.

És per això, que vull donar les gràcies als habituals, aquells qui porteu anys deixant-vos atabalar per les meves divagacions. Ha estat un plaer, de debò. I pels que respiren alleugerits, dir-los només que no es lliuraran de mi tan fàcilment. Doncs ben aviat ens retrobarem en una nova fórmula de col·laboració que estic estudiant amb aquest diari.

Gràcies a tots i fins ben aviat.


Nova Conca, 4 de març de 2011

Cap comentari: