EPÍLEG AMB RETARD

Benvolguts lectors,

M’agradaria començar demanant-los disculpes per aquestes darreres setmanes d’inactivitat. Servidor va decidir fer una breu retirada espiritual allunyat del mundanal soroll. De la frenètica activitat del món 2.0 i fins i tot, com hauran comprovat, del compromís amb aquesta secció del diari.

Sovint moguts per la inèrcia del mateix dia a dia, no ens adonem que una pausa és convenient per saber que hem fet , on estem i cap on anem. Prendre certa perspectiva de la pròpia vida per renovar les forces i il·lusions que ens mouen i seguir sent capaços d’assumir noves fites i reptes.

De fet, mirant endarrere, entre el trasbals eufòric de la victòria i la posterior nostàlgia per l’abandó de la comoditat rutinària de l’oposició, segurament no vaig tenir ni la deferència d’agrair-los la confiança feta. I si bé és cert que a Blancafort ens va anar d’un vot i a Barberà d’uns quants més, en la seva globalitat la Conca va clamar ben alt el que volia: Canvi. Però no tan sols als electors els he d’agrair la seva actuació. Com bé sabran, en aquests darrers comicis vaig tenir l’honor de ser el candidat de la Conca, un privilegi que no tan sols em va permetre adquirir una idea més profunda de la meva comarca i la seva gent. Vaig tenir el privilegi de compartit molts moments amb tots els companys de Convergència de la comarca. Alcaldes, alcaldables, regidors i militants que no van dubtar en brindar-me el seu suport, en acompanyar-me als actes i el més important: em van transmetre la dedicació i devoció que senten pels seus municipis. La veritable estima que senten pel que fan, vocacionalment, tot i estar de ben segur freqüentment mal retribuïts. De debò que us agreixo a tots l’impagable lliçó d’experiència que m’heu ofert a canvi tan sols de compartir una mateixa il·lusió.

I ara, malgrat desconèixer el que ens prepara el futur, hem de romandre impertèrrits i ser capaços de transmetre credibilitat i confiança. Si aconseguim això voldrà dir que ho estem fent bé. I si el país ens crida a files, respondrem acceptant amb honor el deure encomanat i donarem compliments a l’obligació de servei que autoimposa la voluntat de ser polític.

Amics, que els dies venidors ens siguin pròspers.