DESPRÉS DE LA BATALLA

Es repleguen els supervivents entre els cossos dels vençuts. Després de la batalla i amb el general caigut, són molts els que ara alcen la seva veu reclamant a posteriori la rectificació de l’estratègia. I en l’anarquisme de declaracions pòstumes de consellers en funcions que reclamen el grup propi i de ministres guerrilleres advocant per la eradicació absoluta del perfil sobiranista, un es pregunta si el silenci precedent al tempesta, imposat per disciplina o per tacticisme, els fa còmplices de la derrota.

Legítimament, potser es qüestionaran què se m’hi ha perdut casa de l’adversari. No és animadversió ni voluntat de fer llenya de l’arbre caigut. És simplement l’escrutini d’una reflexió aliena que potser, i només potser, obre la porta a nous passatgers al carro de la llibertat. O per el contrari, l’alçament d’un nou atiador a les brases de la constricció i l’opressió.

Però sigui quina sigui la resolució d’aquest procés intern cal que advertim la conjectura de les municipals del maig i la possibilitat de que tot plegat no respongui simplement a més estratègia. Cal ser conscient que voldran recuperar els transvasament de vot al Partit Popular. Cal adonar-se de quin és el perfil majoritari dins el partit actualment, i que davant de dos pols tan oposats o bé hi ha una escissió o continuarà la submissió d’un dels suposats sectors. Però malgrat tot, la reflexió sempre que sigui real i es tradueixi en quelcom a nivell material sempre és positiva.

Els partits de l’oposició tenen ara per davant la primera prova per demostrar quin serà el seu talant durant els pròxims anys, l’oportunitat de demostrar responsabilitat i sentit de país amb la investidura del President Mas. Permetran amb la seva negativa que es perdi un sol dia de govern? Ho veurem ben aviat.