Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.
81 comentaris:
Genial! Trobo a faltar disculpes per expresar l'opinió en català i per haver tingut la mala inclinació de ser de Convergència, font de tots els mals socila segons el cervellet de l'individu aquest que ostenta el càrrec de president.
Ben aviat pot arribar el dia d'un govern que doni resposta als nostres problemes i inquietuds. Un govern que reflecteixi la nostra forma de fer i de veure les coses. Ben aviat...
Molt i molt bo.
Cesc.
Molt Ben Explicat i Expressat.
Estic amb tu!
Endavant!!
Joan,
no ens coneixem però he llegit el teu article al mur del fbk d'un amic i m'ha agradat tant que m'he pres la llibertat de compartir-lo al meu mur.
M'hi he sentit tant reflectida...el podria haver escrit la meva filla, la situació és si fa o no fa la mateixa.
Que sàpigues que al fbk està corrent de mur en mur. Felicitats! L'has clavat!
Gràcies a tots! Estic sorprès de la bona acollida que ha tingut aquest escrit.
No sóc de queixar-me, ni de reclamar premis pel que considero que és una responsabilitat personal.
Hi ha dues dades respecte als joves que són demolidores per a qualsevol societat: el 40% d'atur juvenil, i la voluntat de més del 60% dels joves de ser funcionaris.
Quan van maldades hem de prioritzar en què invertim. Fomentar l'excel·lència i l'esforç és fomentar una societat emprenedora.
Felicitats per l'article!
Realment has reflexat molt be i amb una fina ironia el que passa. Jo també penso que podria ser el cas del meu fill. Hem de foragitar aquesta gent del govern ja!
moltíssimes felicitats per aquest article, és senzillament genial, de veritat!! brillant
et felicito, és bonissim. amb el teu permís penjo enllaç al facebook...
Admiro les teves paraules. Demano permís per penjar l'enllaç al meu FB
Moltes felicitats. Has expressat amb ironia un sentiment de ràbia envers una proposta tristíssima per un país com el nostre, que hauria de mirar de fomentar que la gent fos emprenadora i s'hauria de premiar l'excel·lència. No puc estar més d'acord amb tu. L'he penjat al Facebook i està agradant moltíssim! Una abraçada!!
No tinc paraules per expressar l’empatia que em provoca aquest article.
Simplement, es una critica esplèndida.
M'he de confessar molt sorprès per l'extraordinària difusió que se'n fa d'aquesta carta de forma espontània.
I sobretot molt agraït pel vostre suport i elogis.
La conclusió que n'extrec és esperançadora: mentre la gent encara es rebel·li i s'indigni i comparteixi l'injust d'aquesta situació, vol dir que encara queda esperança a la nostra societat.
Canviar-ho està a les nostres mans!!
Totalment cert, jo sóc del sector (40%) que té dues carreres i que ara a més em fan fer un màster a un preu poc públic per acabar treballant per un sou mileurista.
Una veritable broma de mal gust!
molt bo el text !!!
xò no us flipeu polítics !!
tots sous de la mateixa claanya ....ja no hi ha colors ....
Jo de polític no me n'hi puc considerar, ni tan sols d'aprenent de polític.
És cert que com a ciutadà veig la política com el mitjà més efectiu per canviar les coses i per això m'agrada contribuir-hi.
Tot i així, per al·lusions (suposo...): com en qualsevol sector de la societat hi ha de tot. Hi ha gent que arriba a la feina pensant en l'hora de tornar a casa i hi ha gent que s'esforça per optimitzar la seva feina fins i tot si el negoci no és seu. Per alguns aquests últims serien "tontos" per altres, com jo, simplement responsables.
I respecte als colors, si tens presents els eixos esquerra-dreta i nacionalista-no nacionalista; hi ha un panorama prou divers i ben definit.
La veritat és que jo també m'incloc a dins del 40 %, de les que té 3 carreres acabades, de les que té una hipoteca quan vaig complir els 24 anys, de les que vaig haver de treballar en diverses feines a la vegada per poder arribar a final de mes... de les que s'esforça i lluita per tirar endavant, total per ser una mileurista més, quan en un altre país cobraríem el que ens mereixem.
Trobo indignant aquest tipus de ajudes per la gent que ens ho hem passat magres per sortir endavant, penso que les polítiques d'avui en dia són molt estrictes per a depèn de quines coses, i d'altra banda, donen aquest tipus d'ajuts que són totalment incomprensibles....
És tot plegat tot patètic. Sóc sòcia de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca i estic veient molts casos que em posen la pell de punta: Realment l'estat i el govern no fa res per canviar les lleis quan una família es queda sense feina, sense diners i sense poder pagar la hipoteca... i senzillament no ho fan perquè no els interessa. Perquè el tema no és queda només en que li treuen la casa hipotecada, sinó que a sobre té una deute de per vida moltes vegades igual o superior al valor que tenia de hipoteca, però sense tenir ni casa ni res...
Però el que més em repateja és que a sobre, quan hi ha crisis, on s'injecten diners en primer lloc va ser als bancs... clar, ells no poden sortir perjudicats... ¬¬ però la resta de la societat sí, amb la retallada de sous, de pensions, amb l'atur que tenim, etc, etc...
I això és un contar i no acabar...
Cada vegada veig més clar que això s'està sortint de mare i que aquest país necessita una neteja de tot en tots els sentits i aspectes. Ja no sóc de cap partit polític, només són del partit de poder arribar a final de mes i poder tenir una vida digna...
Si mai tinc fills ja m'encarregaré que no siguin ni-ni. Perquè si ells ni estudien ni treballen, jo ni els donaré diners ni els permetre que facin la seva a costa de la meva suor i esforç de tota la vida... Això els pares en tenen gran part de culpa també, i el govern per donar aquestes ajudes.
Res més, només volia dir la meva.
Salutacions i perdoneu pel discurset, però encara que quedo curta però em censurarien...
Que fàcil es dir tot el que dius quan has tingut dos pares que t'han donat exemple...tothom no té aquesta sort i per tant potser es possible que se'ls hagi d'ajudar o donar possibilitats no? No t'agradaria que t'ajudessin si no haguessis tingut oportunitats? Trobo una pèrdua de temps seguir escrivint realment. Només de saber que a CIU hi ha gent com tu se'm treuen totes les ganes de votar aquest partit...Apart no cal que m'expliquis la teva vida d'excel·lència. Ets un pedant.
PD: M'agradaria saber on has cursat la teva educació secundaria...
Hola amic "marcoipolo2",
Aparentment ets tu que t'has interessat per la meva "vida d'excel·lència". Ningú t'ha forçat a llegir el post, i menys a compartir-lo. De fet, al no estar-ne interessat trobo bastant intranscendent respondre't on vaig cursar la meva educació secundària.
La meva "vida d'excel·lència" com tu dius, no és altra cosa que una vida de pencaire. Un tipus de vida que com jo comparteix el 70% de la població. Gent jove que creu en l'esforç i en la formació per procurar-se un futur millor.
L'oprtunitat és la mateixa per tothom des del moment en que existeix una educació obligatòria i gratuïta.
Aquí el que es planteja no és si se'ls ha d'ajudar o no. És evident que caldrà prendre mesures perquè 2 de cada 3 de nosaltres no hagi de pagar la subsistència vital del 3r.
Ara bé; em parles de segones oportunitats quan qui ha seguit el camí correcte: el del sacrifici i l'esforç, no n'està tenint ni una.
Quin missatge estem transmetent a les generacions futures. "Abandoneu els estudis, que se us ajudarà?" Les mesures polítiques, a part de complir els seus fins pràctics, han d'anar acompanyades de contingut axiològic.
Afectuosament,
Em sembla molt bé però....i aquells ni-nis que no han estudiat ni poden treballar per raons socials??...problemes familiars greus,problemes psicològics,problemes amb les drogues....jo també he treballat i estudiat prou dur però a lo millor és perquè he tingut la sort de poder-ho fer gràcies als meus pares....no tothom ha tingut aquesta sort.....què fem doncs?? els marginem de per vida??...a lo millor la subvenció no és la solució....però a lo millor sí....però està clar que s'ha de fer alguna cosa....
És veritat que hi ha ni-nis víctimes de situacions familiars i/o socials complicades que no tenen culpa de la seva situació d'exclusió, com també n'hi ha que, en semblants circumstàncies, han sabut tirar endavant a base de molt, moltíssim treball, esforç i dedicació, i fins i tot dosis de sort.
Ara bé, és completament demagògic criticar l'excel·lent carta de'n Joan Güell amb arguments d'aquest tipus, que més tenen a veure amb l'àmbit assistencial que amb el de la FORMACIÓ en majúscules, que és per on va l'article.
La qüestió central crec és quin model d'excel·lència es vol impulsar des del Govern per a tots i cadascun del cicles de formació del país.
El "café para todos" habitual en la política espanyola dels darrers 30 anys, i característic del socialisme en particular, quan ariba al sistema educatiu és senzillament demolidor, va en la direcció de baixar el llistó, en contra de l'objectiu de cerca d'excel·lència.
L'únic que aixecarà el país és invertir de valent en formació,recerca i desenvolupament, buscant sempre l'excel·lència com a objectiu per a ser més competitius.
Considerar no "progressista" la competitivitat, la competència entre iguals, és un tic que encara arrossega l'esquerra política d'aquest país i que paralitza el canvi de model educatiu, del tot imprescindible.
La història de la evolució ens ensenya com durant gairebé 4000 milions d'anys els organismes vius han anat competint els uns amb els altres, adaptant-se e l'entorn canviant, en una cursa que no acaba mai, lo qual ha anat donant complexitat i diversitat a la vida, afinant els dissenys biològics de manera espectacular.
Els països competeixen entre sí dins l'ecosistema de l'economia mundial d'una forma anàloga, ens agradi o no (s'hi t'ho pares a mirar, el Darwinisme es troba per tot arreu).
Le necessitat d'adaptació al medi, en aquest cas, fa del tot imprescindible per a sobreviure orientar el país, amb el sistema educatiu al capdavant, cap a la cerca de l'excel·lència.
Només afegir la meva felicitació a en Joan Güell per haver expressat uns punts punts de vista tan encertats de manera tan punyent.
Els hi encanta el ni-ni
En un cartell hi diu:
NI independentistes
NI de dretes
tenen vocació a no ser res.
Bones
Joan, he vist al mitjà digital DelCamp.cat que en Josep Maria Calaf, cndidat de Solidaritat Catalana pel Baix Penedès, havia publicat aquest mateix article però signat per ell.
Et volia comentar que també ha publicat l'article als mitjans digitals següents:
Penedes digital: http://www.penedesdigital.cat/2010/11/17/carta-de-disculpa-al-president-montilla/
Revista Espígol: http://www.revistaespigol.com/?p=10470
De fet té l'enllaç fins i tot al seu facebook personal.
Li volia informar al mateix Delcamp, però no m'ha donat temps perquè han retirar l'article.
Sort!
Gràcies Xavier per fer-m'ho saber.
Ja ho estic gestionant.
És bastant vergonyós, però sempre n'hi ha d'aquest espavilats.
El que em preocupa és que aquesta sigui la forma de fer que propugna la seva formació.
He vits que bastants amics meus estan compartint la teva nota per facebook, i com, tu jo també soc estudiant universitari i també trobo patètica la inversió per part de l'estat en educació, beques i demès. D'altra banda suposo que, com a persona critica que imagino que ets, voldràs saber les incorreccions del teu text i retirar-lo, si així ho consideres oportú. Els ajuts als NI-NI no són beques, són CRÈDITS a tornar íntegrament, això si, sense interès. El propòsit es millorar la formació d'aquesta gent (uns 50.000 joves). I també estan destinats a menors de 30 anys que ja tinguin formació i vulguin millorar-la (uns 75.000 joves). I per cert, no són 20 milions, són més: 1.300 milions per a quatre anys de legislatura.
No dic que sigui una bona mesura, però una mica menys de demagògia, si us plau ;)
enllaç de la noticia: http://www.europapress.es/nacional/noticia-ampl-28-montilla-promete-creditos-salario-jovenes-633-euros-mensuales-20101016193543.html
Estimats companys,
He sentit una veritable llàstima al llegir aquest article.
En realitat són 50.000 joves els que ni tenen formació ni treballen. No són pocs.
Davant d'aquesta situació hi ha dues opcions:
1- la que proposa el vostre partit, que és arraconar-los, ignorar-los i que es busquin la vida.
2- donar a aquests joves una segona oportunitat. Però no a qualsevol preu perquè (no sé si intencionadament o per pura ignorància) us oblideu que el "contracte per al futur" recull l'obligatorietat que aquests joves tornin els diners que l'administració ha tornat a invertir en ells/elles quan tinguin un treball estable.
Crec, sincerament, que tothom mereix una segona oportunitat perquè no tothom ha tingut la sort de crèixer en les mateixes condicions.
Entenc que qui ha tingut de tot sempre no ho cregui necessari.
Per cert, la proposta 433 del contracte per a joves no retribuit segur que serà molt ben rebuda pels empresaris que tindran mà d'obra (ja no econòmica) gratuïta a la seva disposició.
Lamentable!
Perdona Stask, pero estàs obviant informació, doncs aquest "préstec al 0%" no haurà de ser retornat si, i cito textualment, "deberán devolver el dinero en un máximo de seis años, una vez trabajen y ganen un sueldo dos veces superior al salario mínimo". I si no troben un treball en aquestes condicions probablement no el retornin (seria totalment inviable reclamar-los l'ajuda).
Així que uns pequen per demàgogs i altres per obviar informació. Ambdues son de fet maneres de mentir i manipular.
Salut companys.
Quim, m'ha encantat aquesta ultima frase teva: "Així que uns pequen per demàgogs i altres per obviar informació. Ambdues son de fet maneres de mentir i manipular."
Tot i que potser no era la teva intenció, bona manera de definir la política catalana feta per PSC i CiU dels darrers 8 anys.
Amb el teu permís Joan, t'agafo el text prestat i el penjo al meu fb. Crec que som molts els que ens sentim identificats amb les teves "disculpes".
PSC-SVH, jo el que em pregunto, es perque els ganduls han de rebre ajudes a costa nostra? perque m'han de treure a mi el diners per donar-lis a gent que no té ganes de prosperar?
Tinc dues malalties cròniques, i treballo i estudio, MAI absolutament MAI he rebut res ni de l'estat ni de la Generalitat, i què faig? BUSCAR-ME LA VIDA, pq no ho poden fer aquests 50000 dels que parles???
Saps que em diria en Monti si li expliqués el meu cas? ah que si! que estic malalta, però que m'estic buscant la vida, que pobres els que no ho fan! Pq no ho poden fer? SENCILLAMENT, NO HO ENTENC!
Si volem justicia, que sigui per tots, i més encara pels que tirem endavant el pais!
Estic molt orgullosa del teu comentari perquè em veig molt reflexada.
Aquest any he començat la carrera i porto treballant ja 2 anys, els meus pares han quedat a l'atur i tot i ser universitats públiques et demanen com a mínim 2.000€ per curs, a casa ens em mogut buscant feina i beques i gràcies a la política que tenim i al amabilísims senyors gestors he hagut de deixar els meus estudis per no poder pagar... i ara jo em pregunto l'educació es cosa de tots?
fa vergonya que una persona que vol estudiar, posa esforç i busca la manera se li nega tot tipus de beca o d'ajut, i has d'escoltar que la gent que viu en ignorància i de puta mare tot el dia tirats poden arribar a tenir mes calers que tu que t'estas partint per tenir calers per estudiar...
es tot plegat indignant, molt bé! seguim tots així potenciem l'ignorància del poble no us recorda a una compra de vots?
Doncs jo crec que no es una qüestió d'assistència el ajudar a persones excluïdes per factors socials o familiaras, si no que ha de ser el propi sistema educatiu el que done solució i integre a aquestes persones, perque al cap i a la fí vivim en societat i aquesta societat som tots, tant el pencadors com els ni-ni's com els que van amb Merecdes per la vida, i si volem que prospere les ajudes deuran d'anar cap aquelles persones que més necessitades, encara que pensen que no ho necessiten. Es un acte de responsabilitat social.
Del que es tracta es d'atendre a la diversitat i intentar equilibrar les coses ja que, si ajudem només a aquells que més tenen (siga per esforç personal o per la situació familiar) l'únic que conseguirem es eixamplar més encara les diferencies socials, i així no es pot prosperar. o tots o ningú.
Saluts desde Castellò,
Quim C. N.
Quanta gent s'ha quedat sence plaça a les universitats públiques? quanta gent no pot accedir a la formació professional? xq x tota aquesta gent que ho intenta i no ho aconsegueix, no es creen més places públiques? i deixem de destinar diners per una gent q si no ha estudiat es (la majoria) xq no els hi ha donat la gana, q si no treballen, es xq no ho deuen buscar prou, i si els posem tots dins un aula, el més segur es que hi vagin per escalfar la cadira i poc mes?
De veritat pensen, que aprofitaràn aquests estudis?!em sembla indignant!jo els donava treball, xo com han fet tots els nostres avis tota la vida! la feina del camp, des de que surt fins que es pon el sol, i sino no podien menjar xq no tenien prou diners!
NO HI ESTIC D'ACORD!!!
Es tremendament simplista aquest discurs! Està clar que cal fomentar valors com l'esforç i la dedicació, pero s'ha de fer des de la familia, i si la familia no ho fa(segurament xk no en saben, i xk ningu els ha educat a ells), esta clar que algu haurà de fer-ho, i si ho fa l'administració nomes pot fer-ho posanthi pasta! Aquests 20 milions d'€ serveixen per educar en valors a 5000 joves, que a la llarga criaran a 10000 fills, i els educaran amb els mateixos valors, que a la vegada educaran als seus 20000 fills, i aixi succesivament. Aixo fa pais, el que tu exposes es una argumentació egocentrica i emocional. La unica manera d'eliminar lacres socials es invertin-hi calers!
La teva carta fa més mal que be al meu pais, Catalunya.
Bravo! Les coses pel seu nom! Escric aquest comentari pitjant les tecles amb una sola mà,en l'altra hi tinc el meu fill de 4 mesos fent el bibi. Sóc mare i sóc estudiant universitària. En saber que estava embarassada, a la feina on treballava per poder-me pagar la carrera, em van fer fora. Tot i que vaig treure tres matrícules d'honor, no m'han concedit cap beca. A més no tinc atur, així que ni baixa per maternitat, ni ajut a mares treballadores, ni òsties... QUINA CATALUNYA ESTEM CREANT? La que no valora l'esforç ni valora els que decidim tirar endavant, a pesar de les circumstàncies.
M'ha agradat el teu escrit, i l'he compartit al meu mur. Crec que estas decebut i que tens raó, preo no tota la raó, la societat la componen tots, els treballadors, els empresaris, els estudiants, els delinqüents, els prostituts, la població reclusa... per tots aquests col·lectius hi tenen que haver polítiques de integració i ajut.
Tens molta sort d'estudiar i fer tot el què has volgut i quan ho has volgut. Valora-ho i no desitgis la misèria als altres. No es tracta només de valors personals. Entren altres factors com la igualtat d'oportunitats.
Em sentiria orgullós si en aquest país tothom pogués estudiar i treballar d'allò que vol per fer-lo créixer com cal.
Oh! quin gran discurs sensacionalista digne d'un excel·lent estudiant i d'algú que domina destrament la gramàtica i l'ortografia.
Amb totes les teves virtuds,és una llàstima que no tinguis la capacitat de mirar les coses no des del teu punt de vista personal sinó des de la globalitat.
Si ho féssis te n'adonaries que tot això que has dit és cert per alguns ni-ni, però que la majoria d'aquests sí que ténen ganes de treballar, però no troben feina; sí que han intentat estudiar però no han tingut les capacitats suficients per fer-ho.
Tu que saps com ha estat la seva vida;
Si tingéssis un pare alcoholic et posaries tranquilament a estudiar al menjador?
Aquest és un cas extrem, però vull que quedi clar que tots tenim problemes, més o meys impotants, però no tothom té la capacitat de superar-los i d'enfrontar-s'hi.
Qui ets tu per jutjar als demés?
Em sembla molt bé que no deixis de demanar perdó en durant l'escrit:
És el mínim que pots fer...
Seguint el teu plantejament: pq ajudar a paliar les desigualtats de gènere? Són les dones les q trien ser dominades i oprimides.
Seria un molt bon article si no fós pq el plantejament és totalment erroni. Pot buscar-se pel mateix google "Desigualtats en educació" i estic segur q s'entendrà rapidament el sentit de les ajudes, deixant de banda q aquestes siguin més o menys efectives. La teva capacitat d'anàlisi és, directa i clarament, nul·la. Perdona'm per haver tingut la molèstia de conèixer les coses una mica més refinadament abans de parlar.
Muy bueno el artículo!
Enhorabuena!
No tot és blanc o negre en aquesta vida, però et felicito per el debat que has creat i per com et defenses de la demagogia dels qui ataquen el teu plantejament
Enviali de veritat!!
Aquesta Carta es impresionantment bona i un breu pero perfecte reflexe de la realitat que avull en dia sofrim els estudiants i la poca atenció que ens presten, si més no, a sobra, ajuden als NINIS aquests...
Panda de beneits..!
No puc estar més d'acord, sóc estudiant de primer de bachillerat humanístic i fa pocs dies el nostre professor d'història ens va fer saber aquest fet. Crec que les opinios de classe són evidents. Així doncs, premien la vagància? Ostres, doncs mil disculpes per intentar tenir un futur decent.
Quina vergonya.
P.D : Hi han maneres més honorables de conseguir vots, senyor Montilla.
Joan. Enhorabona pel teu escrit. Però crec que hi ha obviat algun detall.
A l'igual que tu, i tot i ser d'esquerres, jo també estic decebut de com van les coses a Catalunya. I més si miro enrere, que és el que cal fer (fins a cert punt) si volem fer anlàlisis del present.
Les polítiques en general, i les educatives en particular, es plategen en principi a llarg temirni. Curt i ras. Si els governs anteriors (i no només els tripartits) haguéssin fet bé la seva feina, possiblement ara les coses serien si més no diferents.
No tothom te la nostra fortuna, la de néixer en un entorn propici per al creixement personal. Obviar això és fer un flac favor al país. I defenestrara els que no han tingut la nostra sort tampoc em sembla just, ni ajuda a fer de Catalunya un país millor. És cert que hi ha ni-nis que no volen ni-ni. Però també és cer tque n'hi ha que no han pogut de cap de les maneres i per molts motius.
Jo, a l'igual que molts dels que han escrit aquí, també he hagut de treballar per estudiar i mira, tinc dues titulacions superiors, amb hipoteca inclosa i sense ajut de ningú ni beques. I ben orgullós que n'estic. Els meus diners de beques, que els utilitzin per donar oportunitats als que no han tingut la meva sort, que jo ja m'espavilo solet, sense el ploricó etern de que "la mama administració no m'ajuda i sí ajuda als que no tenen tanta sort com jo...".
Amb afecte.
Felicitats per aquest gran text i per l'èxit de la seva difusió. Són pocs els que diuen el que pensen de veritat.
L'he penjat al meu facebook i al meu blog.
Patrícia.
opino igual que Patricia, meravellos!
ho he posat també a la meva web mafiamilia.com, FB i tw
em declaro APOLITIC, tots son uns malparits, tu creus que la solució es CIU, pero jo ja no crec en cap.
T'envejo.
Potser votaré al partit pirata... o no.
M'alegra veure que encara tens esperança en aquests borregos que son els politics.
viam si escrius lo mateix de totes les perreries que va fer el filldeputa d'en Pujol quan estaba de presi :D
em va "de perles" per al meu últim post.
T'hi enllaço.
nadeiabalsalobre.wordpress.com
Sort! ;)
Joan,
Magnífic escrit, perfectament ordenat i amb una subtil ironia. Pots estar tranquil i segur de que les grans mostres de suport i rebuig que has generat són una demostració de la qualitat del que has fet. Et felicito!
Encara que no pensés com tu, t'hauria de reconèixer que ho has fet molt bé. Tant de bo la qualitat i la excel·lència dels meus alumnes (a estones sóc professor universitari) fos només la meitat de la teva. Ja ho signaria!
Jo també tinc un comentari sobre els Ni-Ni's a un Bloc de l'Avui: http://bit.ly/cBByWG
Una abraçada i continua amb força!
ENHORABONA!!
Gent clara amb idees clares!
http://diariodeunanini.blogspot.com/
Tan de bó aquesta carta arribi al president.
Et dono tota la raó.
Chapó
Felicitats per l'article. M'ha encantat.
Vull aprofitar per fer un petit comentari sobre el comentari de PSC-SVH, en concret de la frase: "Crec, sincerament, que tothom mereix una segona oportunitat perquè no tothom ha tingut la sort de crèixer en les mateixes condicions."
Tens raó. No tothom ha tingut la sort de crèixer en les mateixes condicions. Però això no significa que tots els estudiants universitaris haguem tingut la sort de crèixer en bones condicions, i encara menys que tots els joves sense formació ni treball hagin crescut en males condicions; les dues coses juntes no són ni incompatibles ni contradictòries.
Com dieu a la vostra campanya per televisió: "no tots hem tingut la sort de crèixer amb el pa sota el braç." Amb aquesta frase també teniu raó, però us oblideu de dir que alguns ens hem guanyat el pa a base d'estudiar i treballar i ningú ens ha regalat res; totes les victòries han estat fruit del nostre esforç i sacrifici. En canvi d'altres que han dedicat la educació secundària obligatòria a molestar i incordiar a els que de veritat ens hem volgut guanyar la vida, vosaltres mateixos els esteu regalan el pa del dia a dia (els esteu donant un premi equivalent a dir: felicitats. Seguiu així), i els que de veritat ens mereixem aquest premi, no tan sols no el rebem sinó que a més ens trobem amb una cursa d’obstacles sense final.
Permet-me acabar el meu comentari amb les mateixes paraules que tu mateix as utilitzat:
Lamentable!
Pongo un enlace a tu post en mi blog, como ejemplo para exponer mi opinión sobre el reparto de los impuestos. Aunque el ámbito geográfico sólo coincide en parte, la idea y la amenaza es la misma en cualquier territorio, independientemente del partido en el que milites.
Voldria felicitar a l'autor de la carta, la veritat es que els estudiants de totes bandes ens sentim ara mateix com uns inutils. En ves d'invertir amb I+D, amb tecnologies, amb capital humà... ens esteim gastant mil·lionades intentant sufragar errors de la pitjor manera possible.
Una gran abraçada
Atentament, des de Mallorca,
Tomeu Bestard, estudiant de ADE de la Universitat de les Illes Baleas.
Felicitats per la teva carta. És realment bona. Et demano permís per publicar-la al meu mur del facebook.
Home, rei, suprimit l' import se successió no em sembla que sigui precisament premiar l' esforç, ja que ajudes a qui, probablment, no ha fotut brot en sa vida però ha tingut sort de tenir aprents amb propietats.
Primerament felicitar-te per la carta Joan, dius realment la veritat i el que molts pensem.
En el meu cas, quan vaig acabar COU, no vaig fer la carrera per falta de motivació. Llavors vaig començar a treballar i guanyar-me un sou. Al cap de deu anys, vaig decidir fer el que no vaig fer al seu moment, la carrera. Em vaig matricular a la UOC per fer una diplomatura de ciències empresarials, casat i amb un fill. Si es vol es pot, només falten ganes. Jo em mantinc des de fa més de 14 anys i en tinc 33. Les ganes de treballar i l'esforç no m'han faltat mai.
La majoraia d'aquests joves NINI ni volen ni tenen ganes, per molts diners que se'ls doni, el que faran amb aquests diners ja ho sabem tots: agafaran els bitllets, els enrotllaran, hi ficaran a dins marihuana, i a fumar!.
Salutacions a tots i gràcies pels comentaris.
seguramente no leerás esto, pero a fin de cuentas, cuando salgamos de la crisis nosotros encontraremos trabajo y tendremos un nfuturo mas o menos bueno. Un ni-ni no, por tanto es obligacion del estado luchar contra el empobrecimiento del pais, no me parece una mala medida.
Por favor mira mas allá de tu nariz antes de decidir cargar contra una medida que trata de paliar un problema.
att Rubén
Reconec que primerament m'ha agradat el teu escrit, estaria genial poder viure en una societat que premia l'esforç i l'honradesa. Però no crec que CIU ho vagi a fer precisament. Realment creus que un partit de dretes invertirà més diners en educació pública i de qualitat, que donarà més beques? Que la teva vida canviaria si no donessin aquestes ajudes als ni-ni?
El nostre problema, a nivell global, es que sempre hi haurà gent que s'aprofiti del sistema econòmic: "ricatxons" amb estalvis als paraïsos fiscals, empresaris catalans que paguen menys impostos que els seus treballadors, tots ells malpagats, Millets diversos (no era de CIU aquest?). De tota aquesta gent, sincerament, els que menys em preocupen son els ni-nis.
Tu mateix et descrius com una persona amb estudis i pe tant que ha tingut una formació, per tant, no s'entén que hagis sigut capaç de creure't tot el que tant TV3 com els diaris catalans han pogut dir sobre aquest tema.
Soc estudiant i no treballo. És evident que si ara deixés de treballar NINGÚ em donaría re, i formaría part dels anomenats NI-NI. Realment creus que Catalunya té prous diners com per invertir-los en TOTA AQUELLA GENT QUE NO FA RES? Siguem una mica coherents.
Per poder rebre aquesta subvenció s'han de seguir uns requisits molt estrictes que a mi em semblen totalment comprensibles.
La incoherència és enorme. Però bueno avui en dia tothom es creu el que surt al la premsa, i encara més a Catalunya on Convergència i Unió ha sabut apoderar-se del diari més llegit a Catalunya (la Vanguardia) i de TV3 (només cal comparar les vegades que surt en Mas i les que surt el President).
Espero que com a estudiant entendràs la incoherència del teu escrit.
Hola Joan,
Estic en acord amb tu, pero per altre banda en desacord..
Saps que passa, que la gent ni-ni, arriba un punt que alumillor no tenen ni per menjar..i d'aquí hi ha un pas a la delincuencia, ho dic perque últimament han entrat a robar a moltes cases del meu entorn, i penses que mai et passara a tu. Total que fa una setmana ens van entrar a robar, i ens van robar fins i tot el paper de WC i el respall de dents.. entre d'altres coses que superava l'ajuda donada per persona ( em suposo ).
Potser abans de patir aquest robatoris hauria estat molt d'acord, pero ara ja em questino mes el tema..ja que prefereixo un lloc mes segur.
Una salutació
Espectacular... Sense paraules! D'acord fins a la última coma!
TOTS ELS QU'ENS BUSQUEM LA VIDA PER SOBREVIURE, ENS SENTIM IDENTIFICATS AMB EL TEU ESCRIT. Al's 45 anys, em quedo al paro y sens possibiltat de torbar feina, amb una formcio superieur y 20 anys d'experiencia. Sort he tingut amb l'ajuda dels meus pares per crear el meu lloc de treball. Ajuda del estat, res de res.
Aquesta carta es boníssima! He trobat el enllaç al Facebook. Espere que arribe a mans de Montilla.
Sr. Joan Güell.
No cal que demani disculpes, en tot cas el que hauria de fer és donar les gracies ja que, si no necessita aquestes ajudes és que ha tingut la sort de créixer en un entorn en el que s'han pogut permetre preocupar-se de que no les hagi de necessitar. Canvia vostè la seva situació per la d'ells? endavant pel canvi!
Adriana Carratalà.
Realment bo!
Gràcies per compartir-ho amb tothom!
Joan, ets tot un mestre. Has donat una lliçó a tothom amb aquesta carta. Així es parla! saps perque en senyor montilla dóna ajudes als ninis? perquè es sent identificat, i no es pot permetre que tinguem un president com aquest, i damunt pels universitaris"currantes" les beques es contin amb els dits de la mà, Estic amb Tu joan, Falten pocs dies pel canvi!! ho aconseguirem!! Per una Catalunya millor!
Gràcies Joan per expressar la teva opinió obertament i sense embuts. N'hi ha molts que com tú i com jo, hem tingut la sort de rebre el suport familiar que ens ha permès
poder accedir fàcilment a una formació universitaria. També ens hem pogut incorporar al mercat laboral malgrat no sempre ens han premiat amb el sou que ens mereixíem. Hauríem d'estar agraïts per la formació que hem rebut però estem decepcionats. Quan erem petits i anavem a l'escola, ens prometíen que si ens esforçavem per treure bones notes, seríem joves de profit. Ara que ho som i reclamem la recompensa del nostre esforç, ens hem adonat que tot era un engany i que hem d'emigrar a altres paísos per viure la vida que ens havíen promès a l'escola quan erem petitons. Molts de nosaltres hem passat llargues temporades a l'extranger amb l'esperança de poder tornar quan se'ns valori. Alguns d'aquests "talents fugats" han renunciat a tornar algún dia a casa perque de tant decepcionats, han perdut l'esperança de que la situació pugui millorar. No sé si un canvi de govern millorarà la situació o l'empitjorarà, però estimo la meva terra i em dol que la nostra generació i les que venen de camí, amb ganes de cuidar-la i millorar-la, no siguem valorats.
Hola Joan,
Después de visitar tu bloc y ver tus afinidades políticas me gustaría hacer un comentario en tu carta.
Porque como he podido leer, veo que no has explicado bien el contrato por el futuro.
Pero antes de empezar dos datos, para calentar:
21020 euros en el 2003 se destinaban a ayudas y becas para la educación, en el 2010 79373 euros (se multiplica por 4). No es suficiente, hay que llegar a más, pero la cifra es demoledora en tan sólo 4 años.
Crees que esta sociedad puede dejar al margen a más de 120000 personas, podemos prescindir de ellos.
Crees que no es necesario gente que se forme en oficios. Fortalecer la FP.
O en este país sólo necesitamos universitarios, que por cierto mayor esfuerzo inversor en universidades que el actual gobierno, difícil de encontrar. Otro dato en el 2003 se destinaban a las universidades públicas 530M€ en el 2010 1042M (el doble en tan sólo 7 años).
Pero también se te olvida explicar que el contrato para el futuro, no es un subvención sino un crédito-salario, que se les otorgará a aquellas personas que tengan menos de 30 años , que no acabaron sus estudios y que ahora quieran volver a retomarlos, durante un año se les pagará un máximo de 11000 €/año que tendrán que devolver en 6 años máximo. Como puedes ver no es una subvención sino un crédito.
Mientras la gran propuesta de CiU es el contrato de becarios, eso es innovar.
Sin nada más que decir,
Atentamente,
JL
Vull pensar que això és una maniobra política per obtenir vots d'un sector de població que li dóna igual que passarà avui, demà o dintre de 10 anys. D'altra banda, tinc 36 anys, porto treballant des dels 17 anys, estic a punt d'acabar la meva tercera carrera universitaria. Només els meus pares han sapigut valorar l'esforç que ha significat obtenir tres títols, estant treballant, portant una casa, un matrimoni, i quan escolto al president de la Generalitat, dir aquesta barbaritat, em pregunto cap a on anem. Ens queixem de manca de valors? Futbolistes que gunayen una barbaritat, fiten del sistema, per fer el que volen, etc... I també tinc una part de culpabilitat al sistema educatiu, que tampoc col.labora massa quan estudies i vols treballar. Esforçar-se, superar-se cada dia, enlloc de ser premiat, ets castigat constantment.
Salutacions,
Buenas,
hay que ser consciente que la cantidad de "ni-nis" que hay en Cataluña es un problema grave, para el cual hay que tomar medidas. Obligarles a moverse invirtiendo en este tipo de planes es una opción. Ni a mí, que tengo 2 carreras, ni a nadie, supongo que le hará gracia tener que gastarse la pasta en esto.
Pero el rollito este del artículo de "ho sento perquè jo he fet molt" es totalmente vácuo y no soluciona nada de nada.
Segons WIKIPEDIA: "Se considera como demagogia esa oratoria que permite atraer hacia los intereses propios las decisiones de los demás utilizando falacias o argumentos aparentemente válidos que, sin embargo, tras un análisis de las circunstancias, pueden resultar inválidos o simplistas."
Hola Joan,
Si la teva intenció buscava el malestar del lector amb el govern i la participació a un debat, imagino que ho has aconseguit.
Per una altra banda estic una mica cansat de veure arguments polítics buits, que busquen tocar les emocions i no la raó.
Trobo que es molt senzill criticar qualsevol acció de l'oposició, pero a mi personalment em desil·lusiona com a votant, ja que segons els arguments que doneu polítics i simpatitzants, sol podem trobar incompetents i corruptes, així que per quin motiu tenim que votar?.
Si us plau, m'agradaria veure una mica de critica constructiva, alternatives viables i un esperit de millorar el nostre territori. Si parlem d'educació, comencem per educar-nos a nosaltres mateixos, als votants, i votem arguments intel·ligents, rumiats i sol.lucions innovadores, no les de sempre.
Salutacions,
CARTA PER TOTS AQUELLS QUE LA VULGUIN LLEGIR
Estimats ciutadans de Catalunya,
Fa pocs dies em va arribar una carta d’un ciutadà del nostre país que demanava disculpes per ser un ciutadà modèlic (http://joanguellserra.blogspot.com/2010/11/carta-de-disculpa-al-president-montilla.html). Evidentment en to sarcàstic. A la carta, el benvolgut senyor Joan Güell ens explica que troba profundament injust i equivocat donar una ajuda als joves que ni estudien ni treballen per tal que puguin accedir a una feina i uns estudis. Ell s’ha esforçat moltíssim per aconseguir tot el que té i no ha rebut mai cap ajuda.
El primer que m’agradaria puntualitzar és que l’ajuda mencionada és un crèdit, per tant, s’ha de retornar.
El segon, tal com fa el senyor Joan Güell, és explicar la vida d’un conegut. No serà la meva ja que jo he tingut molta sort i la meva família m’ha pogut donar tot el que he necessitat, fins i tot sense guanyar-m’ho.
La persona de la que vull parlar tampoc va abandonar l’educació obligatòria, ni va pertorbar el funcionament de les classes. Evidentment tampoc va maltractar a cap professor. Per vergonya seva, no va poder fer formació extraescolar en idiomes, els seus pares no la podien pagar. Va treure bones notes, però no va poder escollir anar a la universitat. Altra vegada, els seus pares no s’ho podien permetre. Tot i tenir dret a una beca, la quantia d’aquesta no era suficient per cobrir despeses.
Evidentment això no és l’única cosa que va fer mentre estudiava, va haver de treballar els estius i caps de setmana, no per tal d’estalviar, per ajudar a casa seva. Això si, des dels 14.
Evidentment, els seus pares també anaven a treballar. No a les 7, a les 6 del matí. El pare acostumava a arribar passades les 8 del vespre. I no, cap banc volia donar-los una hipoteca.
Per acabar, ja que el senyor Joan Güell parla d’esforç i de sacrifici com a contraposició a la trajectòria formativa del Molt Honorable President Montilla, voldria deixar clares unes quantes coses. Els seus pares no podien mantenir-lo mentre estudiava i havia de treballar al mateix temps, sense cap mena d’ajuda i no només estius i caps de setmana. A més,va haver d’emigrar del seu lloc de naixement. És això prou sacrifici i esforç?
Quan es parla d’esforç i sacrifici no es pot fer amb la vida d’un mateix, sempre hi ha algú que s’ha esforçat més i s’ha sacrificat més.
Senyor Joan Güell, miri al seu voltant i si no coneix ningú que mereixi que se l’ajudi a aconseguir uns estudis i una feina: obri els ulls i surti de la seva bombolla!!!
Cordialment,
Ramon Camps Garcia
P.D.: Si aquest exemple li sembla poc adequat, crec que sóc capaç de trobar-ne algun altre. De fet, segur que n’hi ha més de 5000.
Benvolguts amics que heu fet comentaris al bloc,
Agraeixo totes les vostres aportacions, tan les que em feliciten com les que em titllen d'insolidari i demagog.
Veig que els últims comentaris a diferencia dels primers estan instrumentalitzats i provenen de militants del partit socialista; permeteu-me per tant que no en valori el vostre rigor tot i que segueixo agraint l'aportació del vostre punt de vista; és prou il·lustratiu.
Em reconforta saber que per cada 5 crítiques que he rebut hi ha 1000 enllaços a facebook i 5000 visites més a aquest bloc. Hi ha esperança per una societat que no es conforma i que vol canviar les coses.
Us agraeixo a tots l'interès que heu mostrat per aquest text. Que sapigueu que estava concebut per omplir la petita columneta que tinc a un setmanari comarcal de la Conca de Barberà, i que la seva difusió a la xarxa m'ha sorprès i fins i tot, no em sap greu reconèixer, que desbordat.
Si tan sols serveix perquè algú s'adoni del rumb que està prenent aquesta societat, benvinguda sigui la difusió que se n'ha fet.
Moltes gràcies a tots!!
Una abraçada molt forta!!
Publica un comentari a l'entrada